EDUCATION & COACHING EXPERIENCES

Un blog dedicat als apassionats pel bàsquet que els agrada pensar i reflexionar

dijous, de maig 31, 2007

COORDINACIÓ D'EQUIPS: AVÍS PER A NAVEGANTS

Fa setmanes que no acudeixo a un tema que en altres moments ha estat molt present en el meu blog. Parlo dels temes afins a la direcció tècnica i coordinació dels clubs. Potser en haver decidit fa un parell de mesos no coordinar la temporada vinent, això m'ha portat a anar-me allunyant d'un assumpte que a èpoques ha estat central i definidor de la meva vida professional.

Però avui he volgut acostar-me, de nou, a un assumpte que sovint preocupa als coordinadors i directors tècnics: com articular la seva relació amb els equips que formen part del club o escola on desenvolupen la seva feina.

Plantejaré que hi ha tres tipus de coordinació, tres filosofies: la genèrica (basada en atendre els assumptes administratius i problemes que puguin sorgir), la imposada (quan es marca molt la línia de club i fins i tot es vol intervindre en l'equip més d'allò aconsellable) i la respectuosa (que es desmarca de la primera i representa una alternativa útil al "professionalisme" mal entès de la segona).

COORDINACIÓ GENÈRICA
Aquesta cobreix tot sovint els aspecte administratius (relació amb Federació, cobrament de quotes), així com aspectes relacionats amb la indumentària esportiva i també la intervenció en casos de conflictes.

Per organitzacions de gran volum d'esportistes (i molt especialment escoles), aquest és el marc habitual de treball. El perill més gran és consumir tot el temps (o com a mínim la major part dels temps) en aquests assumptes que, pel que fa a la línia educativa i tècnica, resulten certament accessoris. En allò que dediquem el nostre temps estarem indicant la importància o valor de la feina que cal fer.

En els casos de conflictes, val a dir, i degut a que existeix un cert desconeixement de l'equip (ja que ens hem ocupat de que altre coses funcionin), sovint s'opta per no prendre partit o per una solució no reflexionada per treure's el problema de sobre. Tant una com l'altre crec que són inadequades. En el tercer tipus de coordinació esbossaré una alternativa per a la solució de conflictes.

COORDINACIÓ IMPOSADA
Aquest tipus de coordinació té a veure amb el caràcter dels dirigents o dels responsables tècnics. De vegades, també podem dir que la institució està fortament marcada per una línia de treball i qualsevol desviació sobre el que s'espera és ràpidament redreçat.

Clubs amb fites esportives importants posen molt d'èmfasi en seguir una línia de treball, de vegades ofegant les iniciatives dels entrenadors o els interessos diversos dels esportistes. Hi ha un cert pensament únic per uniformitzar les actuacions. Si en el primer cas de la coordinació genèrica anunciaven que els coordinadors podien desentendre's o dimitir de la seva supervisió del funcionament general dels equips, en aquest cas de vegades ens trobem que estan massa a sobre i fins i tot s'aprofita qualsevol oportunitat per fer-se present dins de l'equip.

Quan un primer entrenador falta, en aquests clubs és el director tècnic o coordinador que hi va enlloc del ajudant. Potser en els entrenaments "delega", però davant el gran públic i per afany de notorietat, és ell/a que dirigeix l'equip. Aquesta és una clara intromissió que "s'imposa" sobre l'equip, i que clarament desetabilitza i desautoritza l'equip tècnic, així com presenta una imatge paternalista de la intervenció del director tècnic o coordinador.

COORDINACIÓ RESPECTUOSA
Aquest és el tercer tipus de coordinació que volia presentar, i amb el que em sento més proper. Es basa en una idea senzilla: els equips de treball els dinamitzen els tècnics que hem seleccionat i ubicat als equips, i la feina i responsabilitat està en les seves mans. Aquesta idea l'hem de mantenir de principi a final de temporada i, llevat de situacions extremes, hem de respectar les decisions que prengui el propi grup.

Hem de vetllar per que aquestes persones, els tècnics responsables, estiguin el millor preparades que pugui ser. També hem d'ocupar-nos que mentre estiguin portant l'equip puguin tenir formació i/o supervisió per part nostra. La intervenció i el lideratge l'han de dissenyar ells i elles, i el resultat i procés serà reflex de la seva habilitat per portar el seu projecte d'equip endavant.

DIFERÈNCIES FONAMENTALS ENTRE LA COORDINACIÓ RESPECTUOSA I LES ALTRES DUES
A diferència de la primera versió que hem presentat, nosaltres ens involucrem amb els equips a través dels tècnics, que han de notar el nostre recolzament i presència. La nostra participació en la vida de l'equip ha de ser pràcticament invisible, podent donar una certa imatge de club en reunions o activitats dirigides a pares i mares, i poc més. Les reunions d'equip amb els jugadors i els entrenadors haurien de respectar-se al màxim, i no ficar-hi el nas.

Tanmateix, i a diferència de la segona versió de la coordinació, s'hauria d'evitar alliçonar als jugadors en qualsevol aspecte relacionat amb el funcionament de l'equip, ja que això forma part de la feina esclussivament de l'entrenador/a. L'excessiva insistència en generar una línia de treball pot incomodar als entrenadors, que han de sentir-se amb una certa flexibilitat per dur endavant el projecte esportiu.

Pel que fa a la resolució de conflictes penso que és interessant optar per una línia de treball, la de la coordinació respectuosa, que dona tranquilitat al tècnic per desenvolupar el seu treball. Al mateix temps cal fer present als jugadors que l'equip ha de resoldre, ells mateixos, els conflictes. Per això cal uns entrenadors "ben entrenats" (valgui la redundància) en la direcció de grups, i el tràmit vital d'haver informat als pares i mares de que l'opció pedagògica en resoldre els problemes dins de cada equip.

DARRERS COMENTARIS (PERSONALS)
He estat 5 anys ocupant càrrecs de director tècnic o coordinador, més de 15 com entrenador, i com a jugador he pogut viure diferents estils de coordinació (veient com coordinaven als meus propis entrenadors). En altres ocasions havia enunciat altres classificacions, però ara (en un sentit fins aviat a la coordinació) em sorprenc a mi mateix amb aquesta classificació senzilla i il·lusionada.