EDUCATION & COACHING EXPERIENCES

Un blog dedicado a la gente que le gusta el baloncesto y que se toma su tiempo para pensar estrategias para acercarse y actuar dentro del deporte.

divendres, de maig 04, 2007

UN DELS GRANS SE'N VA


Francesc Solana es retira. No sóc donat a fer homenatges sentits a jugadors, però en llegir la carta de comiat que en Francesc dedica a la gent del Fuenla he pensat que en que la retirada és un pas crucial en la vida d'un esportista.

Recordo en Valero Rivera dient que hauria de fer una pretemporada per desacostumar-se a anar cada dia al palau a les 9 del matí. Després de llegir això, ara fa uns dies i a través de l'exquisit llibre d'articles de'n Jordi Basté (El Barça del canvi) descobreixo que en Valero no té carnet de conduir.

Penso en el dia que en Nacho Solozábal es va poder acomiadar d'un Palau que el va ovacionar. Un Palau que encara l'estima i l'enyora: Lakovic i Ukic són bons bases, però ell va marcar una època. L'homentatge va arribar molts anys després del dia en que s'hagués hagut de fer.

Penso en tots els esportistes anònims que s'han retirat sense fer soroll, però que han hagut d'encaixar un canvi radical: deixar de ser jugadors (o entrenadors) quan durant molts anys han estat bàsicament allò.