EDUCATION & COACHING EXPERIENCES

Un blog dedicado a la gente que le gusta el baloncesto y que se toma su tiempo para pensar estrategias para acercarse y actuar dentro del deporte.

dilluns, de maig 21, 2007

POLÍTICA EN LA INICIACIÓ (O INICIACIÓ EN LA POLÍTICA)

Treballar amb nens sempre em reporta gratificacions. L'única pega es que si portes l'equip tu mateix o no et paguen, o et paguen malament. D'altra banda, si no el portes tu (però et trobes entrenant-los algun dia, si ets el coordinador) pots gaudir també de les seves ocurrències, però només esporàdicament.

Un assumpte que m'apassiona es com fan els grups els nens i nenes d'un equip pre-mini o mini. El raonament que fan servir no té cap secret: volen anar sempre amb els seus amics. Jo, d'entrada, procuro que ells mateixos facin el grups. Però pot ser que no tots estiguin d'acord en els grups d'aquell 3x3x3 que tu has preparat o que no vulguin anar amb segons qui com a parella en un 1x1.

Per mi és apassionant entretenir-nos en desxifrar el procés pel qual es fan aquests grups, sempre que no ens estiguem tot l'entrenament per fer-ho (però al mateix temps li poguem donar uns minuts, un temps, un espai). Per mi, doncs, és important dedicar-li un temps a que aprenguin a ser raonables i escoltar l'altre, a no voler liquidar el tema de com es fan els grups a gust d'un determinat sector de l'equip.

Avui m'he trobat que un nano no volia anar amb el trio: dos s'han format amb rapidesa i un dels que ha quedat fora no volia ara amb un dels 2 que havien quedat. La resta de nens i nenes (és un equip mixte) deien que com que la majoria volia que aquells fóssin els equips, ell s'havia d'adaptar. Jo els he dit: "Us heu de posar tots d'acord de quins equips fem". Un dels nanos m'ha dit: "Vaja, ens estarem tota la tarda". Decidir quelcom en el que estiguem tots d'acord, a ulls dels nens de 9 anys, els dona la impressió que serà complicat.

Tots de seguida s'han referit a idees polítiques d'abast important com ara "la majoria decideix", "si un no està d'acord però els altres si, s'ha de sacrificar" o "nosaltres ja hem decidit amb qui anem, a ell li toca anar amb aquells dos".

En relació a com es decideix en grup, m'he donat compte que estem ensenyant a les noves generacions en una línia de la votació més que no pas d'assamblea.

És important diferenciar que quan se'ns demana votar, el que s'acaba imposant és la força de la majoria (o de l'aliança de minories majoritàries, que de vegades silencien una minoria majoritària). Allò que vol la majoria és el que s'acaba per fer, en aquests casos, amb la idea de que el que és just és el que vol la majoria.

Jo avui els he dit a aquest nanos: "Però la majoria té la raó?" En una lògica diferent, la del diàleg o l'assamblea, el que es demana al grup és que tothom es posi d'acord. Hi ha d'haver cessions per diferents bàndols per assumir una resolució comuna i compartida. Per mi aquesta opció és la que resulta més rica a nivell educatiu, però potser per la qual cal permetre que hi hagi un cert caos que no podem controlar, un temps en que es suspenen els perjudicis i no sabem què en sortirà.

Quan no imposem una idea i posem entre parèntesi aquelles idees que els nens i nenes maneguen de manera no crítica, que han copiat de discursos adults pseudoeducatius. El que estem donant pas és a un espai de reflexió crítica. Jo tinc el convenciment que ens cal fer moltes aportacions a l'educació política dels esportistes.

Es bullen moltes coses en iniciació esportiva. La política, un assumpte que de vegades associem amb massa poc criteri a la política pública, se'ns escapa moltes vegades de la vida dels grups. Hi ha decisions bàsiques sobre les que podem reflexionar de manera conjunta amb els joves, un temps per permetre a la gent conviure en la vida dels grups.

No podem aprendre a viure dins d'una comunitat sinó és proposant situacions en les que les persones hagin de prendre decisions. Prendre decisions és un ingredient bàsic de la vida política per a les persones, i la iniciació a l'esport hauria de permetre'ns donar un temps per que nens i nenes de 6, 9 o 14 anys. Un primer pas és incorporar les maneres com es prenen les decisions a la vida diària del grups, i que no sigui només qüestió de que "la majoria decideix" ni tampoc de que l'entrenador es cansi i digui "aquest són els equips".