EDUCATION & COACHING EXPERIENCES

Un blog dedicat als apassionats pel bàsquet que els agrada pensar i reflexionar

dimarts, de maig 22, 2007

A VOLTES AMB ELS DIRIGENTS

Em sembla que no és la primera vegada que parlo de conflicte d'interessos. Silvio Berlusconi, president italià fins fa poc, magnat de la televisió i altres mitjans audiovisuals, i president rossonero, va ser exclós de les deliberacions del consell de ministre diverses vegades durant el seu mandat.

Penso que en els clubs hem de trobat un equilibri entre la participació de familiars d'esportistes en actiu i una gestió no interessada de l'entitat. La fòrmula de la directiva implicada fins al coll d'afectes i opinions personals no fa viable la construcció d'una cultura de gestió seriosa i professional.

La imatge d'un directiu havent d'opinar sobre l'entrenador/a del seu fill/a em sembla de les pitjors que es puguin arribar a imaginar. Pot la persona-directiu no traspassar el llindar de la persona-pare, de la persona-espectador o de la persona-exentrenador?

No conec una fòrmula satisfactòria per a la gestió dels clubs d'esport amateur (encara que tinguin algun equip competint a un bon nivell autonòmic, o fins i tot a categoria nacional). Bé, si que en conec una. Però mostra una realitat ben diferent a la dels clubs on profileren directives molt "lligades" a interessos particulars.

He conegut l'experiència d'un club al Baix Llobregat, que en camí cap a la gestió seriosa i compromesa, van trobar-se funcionant òptim amb un trident gestor: secretària a temps parcial, director tècnic i president. Aquesta òptica de concentració és una alternativa a altres models de gestió, més familiars, com ara directives fictícies (que no es reuneixen, només figuren en un llistat) o directives molt extenses (però que no hi ha una implicació ni organització real entorn aquestes persones).

Els dirigents és un tema que no s'acaba. Llegeixo com operen les nonprofits als Estats Units o a Gran Bretanya i em sembla que estem a anys llum del que podem preparar aquella gent. Jo crec que hem de caminar cap a fòrmules flexibles que permetin graus de professionalització. L'horitzó que jo veig és que, sense esborrar les directives, hem de buscar quin pot ser el seu paper i funcions dins de l'organització. Seguirem pensant-hi.