EDUCATION & COACHING EXPERIENCES

Un blog dedicat als apassionats pel bàsquet que els agrada pensar i reflexionar

dissabte, d’agost 27, 2011

CONSEQÜENTS: COMPTAR QUE ALLÒ QUE FAS TÉ CONSEQÜÈNCIES

Fa uns dies que Scariolo ja ha decidit que Carlos Suárez no anirà a Lituània per jugar l'Eurobasket 2011. Les bones actuacions de Sada i San Emeterio, a banda de la confiança en Claver per poder jugar de '3' alt i ser a més a més el cinquè pívot de la rotació, han fet decantar a Scariolo i, és clar, el seu staff, per deixar fora Suárez. Ni la titularitat en alguns partits, com tampoc que hagi sortit abans en la rotació que homes com Llull o San Emeterio, no han fet que l'aler madrileny pugui complir allò que deia en la seva presentació per la cadena La Sexta: "Lituania es mi primer gran campeonato". Fent servir la frase ja tòpica: pues va a ser que no.

Fent una decisió de dur dos tresos com Rudy i San Emeterio, que són més dosos que tresos, i tenir a la recàmera Claver que pot defensar alguns alers alts, tot i que la defensa i el cos a cos no sigui pas el seu fort, ha estat el que ha deixat clar el seleccionador espanyol aquests tres últims partits. La rotació està clara, hi ha tres bases de garanties i una rotació de quatre alers de molt de nivell, amb Llull definitivamente fent d'escorta, malgrat Pablo Laso l'esperi a Madrid per que jugui de base. Pel que fa al joc interior, poques novetats, encara que si una de molt important: Pau Gasol pot sortir de la banqueta.

Crec que entre el partit contra Eslòvenia del dissabte 20 i el partit del dia 21, també contra Eslovènia, a Scariolo se li debia aparèixer la Verge. Bé, més que una aparició, sembla que d'un dia per l'endemà va treure conclusions. El dissabte 20 Marc Gasol va estar molt encertat, amb una percentatges molt bons, mentre que Pau -tot i sortir de titular- va estar maldestre en el tir, crec que amb un 0/6 d'inici, i en defensa va estar fent el gos. L'entrada de Marc com un vendaval no va fer canviar a Scariolo, que li va seguir donant minuts a Pau malgrat la falta d'encert i, el que és encara més creu, la falta d'intensitat. Amb tot, a la segona part Pau va fer un parell de palmejos, alguna cistella alliberat de defensa i un grapat de tirs lliures, i va a acabar com màxim anotador de l'equip malgrat haver-se arrossegat durant la primera part.

A l'endemà Scariolo va canviar de parer, i va posar a Marc d'inici. Sortir amb Marc i deixar a Pau a la banqueta, tal com havien estat els números de tots dos, volia dir ser conseqüent amb l'encert de Marc i, també, amb el desencert i falta d'intensitat de Pau. Per tant, se li reconeixia la bona a feina a en Marc al mateix temps que se li enviava un missatge a Pau: si vols ser titular posa't les piles. I ves per on, com no podia ser d'una altra manera en aquests casos, Pau va entendre el que li estaven dient! Va sortir de la banqueta i en un tres i no res havia convertit els seus tres o quatre primers llançaments. Va estar actiu en defensa, va còrrer la pista en el contraatac i també en el balanç. I és que això del balanç és quelcom que jo li havia tirat en cara, i sembla que ell està corregint.

Ara bé, tot i que Scariolo ha donat mostres de ser coneqüent amb aquestes decisions que podríem dir que s'han tornat un patró més o menys reconeixible a partir del partit contra Escolvènia del dia 21, hi ha algunes coses que encara no rutllen del tot bé. És que algú amb dos dits de front pensa que Claver serà el primer canvi dels interiors? En el comiat de l'afició espanyola de la Selecció abans de marxar a Lituània, Claver va ser a la pista més minuts que cap altre partit de la gira. El fet de que juguéssin a València i la baixa de Felipe Reyes no em semblen prou motiu per esperar al segon quart per veure Ibaka a la pista, un jugador que pot aportar molt més que Claver, com a mínim pel que han demostrat tots dos aquestes setmanes. Per tant, Scariolo va fer un gest de cara a la galeria, i també de cara a Claver, encara que puguem anticipar que el rol de Claver serà força residual.

Li donc el mèrit a Scariolo per aconseguir que el passotisme de Pau no s'anquilosés en l'equip: simplemente va fer falta el gest de tenir-lo a la banqueta i posar de titular al seu germà. Ara bé, és un funcionament molt ONG posar a Claver com primer canvi en el darrer partit de preparació, quan no s'espera que aquest sigui el seu rol. Ibaka i els dos Gasol, amb permís de l'absent Felipe Reyes, són els amos del joc interior, i els que jugaran més minuts.

Està per veure si Scariolo segueix la línia conseqüent que va marcar deixant Pau a la banqueta i posant a Marc de titular després del pobre partit de Pau el dia 20. Trobo que el seu plantejament el dia 21, almenys pel que fa als Gasol, va ser impecable. Marc mereixia ser titular i Pau no; Pau va posar-se les piles sortint de la banqueta, i va fer un el seu millor partit en el que portaven de preparació. I és que per molt que arribés a ser el màxim anotador de la Selecció en una pila de partits, Pau no havia fet un bon partit el dia 20, ni segurament la majoria dels d'abans. Bé, acceptables per la majoria de mortals, però no pel nivell que pot donar Pau Gasol quan es posa a jugar al 100%. De fet, s'havia gratat la panxa a la pista en molts moments, com venia sent la tònica des del primer partit de preparació. I és que no ens podem deixar seduir per allò que li sentim dir a La Sexta quan surt de titular, alguna cosa com "cuando juego sólo quiero ganar". No és gens ni mica cert: Pau Gasol no vol guanyar sempre.

Una dificultat que anticipo que pot ocòrrer al campionat -en la línia al tracte misericordiós amb Claver a València- és el rol que pugui tenir Felipe Reyes, que després de perdre el seu pare i no disputar cap dels dos últims partits de preparació, pot ser que trigui una mica a tornar-se a ficar en la dinàmica de l'equip. Només espero que Scariolo no el posi per "pena" a pista. Jo com entrenador voldria estar completament segur que està ficat en el campionat, i vigilaria de no donar-li minuts "per recuperar-lo pel grup". Per reincorporar-lo caldrà esperar a estar convençuts que pot rendir al màxim, i no regalar-li res fent un gest plenament ONG.

divendres, d’agost 19, 2011

PAU GASOL, DARRER "DESCARTE"; MOURINHO, CESSAT FULMINANTMENT PER FLORENTINO

Aquests dos escenaris són improbables, però no precisament per que no hi hagi motius per que els desenllaços fossin, al cap i a la fi, aquests. Parlar d'aquests dos casos, com una mena de ciència-ficció, no és res més que un divertiment d'estiu... un divertiment que, de pas, pot servir per posar negre sobre blanc i aclarir una sèrie de situacions de l'actualitat esportiva que sempre tant m'apassiona.

L'actualitat informativa en el món de l'esport l'ha acaparada, en els darrers cinc dies, el duel de Supercopa d'Espanya i, tangencialment, la vaga de l'Associació de Futbolistes per -almenys- la primera jornada de lliga 2011-12. Jo he seguit els dos partits del Barça i Madrid, però també he vist amb interès -excepte la segona part de l'intrascendent partit contra Bulgària- les evolucions de la selecció espanyola de bàsquet.

Anem a pams. Scariolo ha d'anunciar, un dia d'aquests, el darrer "descarte": la llista final ha de ser de 12 i no de 13 jugadors, com ara mateix té a disposició. Si no fos pel pobre rendiment de Carlos Suàrez cada cop que apareix a pista, sent un manyoc de nervis; si no fos per la dissolució dins del joc col·lectiu de Victor Claver en el rol de '4'; o fins i tot per la falta de consistència i d'encert en atac de Fernando San Emeterio, jo apostaria per descartar Pau Gasol. Els motius? Ben senzill: Gasol va a mig gas en aquests partits, no corre en el balanç defensiu, en 1x1 està tou en atac (Jankunas, que és 10 centímetres més baix que ell, el va posar en seriosos problemes durant uns quants minuts), no defensa i aleshores obliga als seus companys a haver-lo d'ajudar. A més a més, quan rep pilotes interior aguanta massa i, per tant, triga en passar-a en les nombroses ocasions que fi fan dos contra un.

La parella estel·lar que havien de ser els germans Gasol està fent aigües. Dos jugadors de 2,15 estan concedint infinitat de rebots ofensius als rivals quan juguen junts, i si bé es veritat que els exteriors han de col·laborar tancant als seus homes, els Gasol moltes vegades pensen agafar els rebots sense bloquejar al seu home i, de vegades, sense desenganxar els peus de terra. Com si estiguessin repenjats a la barra d'un bar, amb un cubata a la ma, i esperant d'agafar el rebot amb la ma lliure -però sense aixecar el cul del tamburet.

Ara bé, com que Pau Gasol acaba contra Lituània amb 18 punts, s'acaba tot el debat. Com que juga més de vint minuts, no hi ha dubte que és "referent", encara que estigui espès en atac i vacil·lant en defensa. Fins i tot quan Ramon Trecet diu les coses com són i critica l'actitud de Pau Gasol, el narrador Mel Otero -indigne successor a La Sexta de l'anyorat Andrés Montes- li va treient importància dient "temps mort" mentre Trecet menciona el nom de Pau Gasol, o bé s'nima a dir que són tots els jugadors espanyols que no estan bé.

Juga bé la selecció quan Pau Gasol és a pista? A EE.UU. tenen un barem estadístic en que es valora com està l'equip quan un jugador entra a pista, i com està l'equip quan l'equip surt. No em resultaria gens ni mica extrany que Pau Gasol "restés" en el joc de la Selecció. Jo és la sensació que tinc, malgrat que sigui un jugador fora de sèrie... però sense estar totalment implicat, totalment ficat en el treball. Ara -i també alguna altre estiu- no ho està.

Un argument més: Marc Gasol és una ombra del gran jugador que és, es contagia del seu germà i potser el que està fent és inconscientment està per sota del rendiment del seu germà gran per no deixar-lo en evidència. Si Marc fes un 20-10 com ha estat fent tot l'any a l'NBA, Pau Gasol xuparia banqueta, i serien Felipe -una assegurança en el camp després d'un any difícil al Reial Madrid- i Ibaka -jugador encara per fer però amb unes condicions esplèndides, i tot cor- els que es repartirien la resta de minuts a pista. I un darrer detall que confirma la meva hipòtesi del funcionament inconscient de Marc Gasol: la imatge colossal del Marc a la final del Mundial de 2006, que era el campionat del seu debut i sent el jugador número 12, la va assolir amb el seu germà lesionat, fora de la final. Per tant, sense risc de posar-lo en evidència amb el seu joc fantàstic en la defensa d'Scorechianitis i en el joc del bloc directe.

Pau Gasol no serà tallat. Però potser és el que li convindria a aquest equip, o bé que Scariolo no el tornés a posar a pista quan firma un 0/6 en tirs de dos i deixa molts forats a la defensa... per no parlar de quan marxa de "palomero" després de sortir a puntejar un tir, tot un clàssic del seu joc a la Selecciço. I és que si aquest és el funcionament a nivell grupal dins del Selecció, si Pau Gasol és una "vaca sagrada", aleshores és del tot comprensible que Fran Vázquez no vagi a la Selecció. Potser Fran Vázquez ha sapigut veure que Xavi Pascual no té favoritismes, i si alguns dels pívots blaugranes no estan fins, se'n van de pet a la banqueta. Segurament s'olora que a la Selecció no passa gens ni mica el mateix, sobretot sin Pau va convocat i ensdevé "heroi" i "salvador".

Pel que fa al segon assumpte: Mourinho no es només el "puto amo" de la sala de premsa, tal com va dir Guardiola la temporada passada. És també amo i senyor del Reial Madrid, fa i desfa, pica l'ullet i... pica a l'ull. M'abono a la teoria d'Antoni Daimiel -que bé que va una mica se seny al programa Futboleros de Marca TV!- de que per que Piqué tingués raó de que Mourinho s'està carregant el futbol espanyol, abans s'hauria de carregar el Reial Madrid. Daimiel ho va dir al programa del dijous 18 d'agost.

Penso que Florentino té davant seu l'oportunitat de donar un tomb al romb del Madrid. Podria perfectament fulminar a Mourinho i, amb l'impass de la vaga de jugadors, signar un nou entrenador. A mi m'agrada Radomir Antic, encara que últimament no li hagi donat feina a cap "gran". Amb el planter que té el Reial Madrid bé li podria disputar al Barça tots els títols, però crec que seria necessari canviar l'inquilí de la banqueta. També és veritat que hauria de posar-se a buscar algú corre-cuita, però potser millor això que no tenir aquest terrorista que ha passat d'agredir verbalment a rivals i àrbitres, a fer-ho físicament.

Com Pau Gasol no serà tallat a la Selecció, tampoc Mourinho serà cessat. Serien totes dues decisions sanes: la Selecció de bàsquet funcionaria millor, sense haver d'arrossegar el pes mort en defensa de Pau i alliberant a Marc de la llarga ombra del seu germà. Però a la Selecció haurien de treure's una bena dels ulls, de la mateixa manera que Florentino hauria de prendre cartes en l'assumpte. Mourinho s'ha passat tres pobles i ara és el moment de que Florentino no es deixi endur en aquesta espiral autodestructiva en que Mourinho a inserit al Reial Madrid. Però és d'esperar que tot segueixi igual, encara que se li pogués donar un tomb cap a la salut en tots dos casos.

dijous, d’agost 11, 2011

MÉS EDUCACIÓ

Els aldarulls i robatoris a Londres i les seves rodalies ha estat el principal plat informatiu dels darrers dies. Ahir vaig sentir les declaracions de David Cameron al Parlament, en que s'encèn en parlar del pillatge que cometen multitud de joves anglesos, amb un gruix important entre 12 i 16 anys, pel que sembla. Cameron parla amb tant de convenciment que arriba a titllar-los de "malats". I com es comentava en algunes de les informaciones del 3/24, anuncia ma dura de la policia, persecució judicial dels culpables... però no menciona l'educació en el seu discurs?

Està clar que els aldarulls a Londres s'han sortit de mare. Com s'ha dit, poc o res té a veure amb la mort d'un jove en mans dels policies londinencs. Els joves han aprofitat les protestes al carrer per assaltar botigues, supermercats, benzineres, etc. Però l'oblit en mencionar l'educació demostra com els polítics s'ocupen molt més de tapar forats que no de preveure els possibles conflictes i invertir en educació, ja sigui escolar, esportiva o de qualsevol altre tipus.

A banda de dir que els vàndals que apareixen als carrers saquejant botigues, Cameron no ha tingut cap mena de problema d'assenyalar als pares com responsables que aquests adolescents facin tot tipus de delictes. Quan Cameron diu que els pares no estan a casa per educar als seus fills no proposa cap mena d'alternativa i, per tant, deixa apartat en el calaix el problema de fons. No podem oblidar que fa pocs anys, també al Regne Unit, es va obrir el debat si professors i mestres podien arribar a amonestar als joves que cometessin actes incívics al carrer. Per tant, la proposta era que els docents poguessin fer de policies dels joves, amuntegant en el rol d'educador una sèrie de responsabilitats que correspon a una altra institució: la policia.

En quan a allò que els docents puguin fer, estic segur que els recursos en dinàmica grupal seria una de les eines pel desenvolupament professional dels docents, a més a més de poder ajudar a afrontar les problemàtiques que queden més palesades quan pensem en els aldarulls al Regne Unit.

Per tant, penso que després de controlar els actes vandàlics, seria convenient obrir un debat profund a nivell educatiu. L'educació mai ha estat una prioritat suficientment ben moblada de recursos econòmics, ni de programes educatius seriosos i ambiciosos. No penso que hi hagi hagut innovació educativa després del constructivisme (les famoses reformes dels sistemes educatius a les dècades de 1980 i 1990), i hem de fer un pas endavant quan ja anem camí del 2020. No parlo, però, de plantejar la necessitat de mesures reeducatives amb aquests joves vàndals: al que em refereixo és a fer-li un rentat de cara a tot allò que es belluga en l'àmbit de l'educació i que fa tuf de ranci. I entre d'altres coses important, la que m'ho sembla més és formar als educadors en nocions sobre els grups i el seu funcionament.

Podem lamentar que en aquesta ocasió al Regne Unit tampoc hi hagut prou sintonia i rebuig de la culpabilització recíproca entre docents i pares, que només fa que tirar per l'aigüera. Quan l'agitador de tot plegat és el prime minister, veiem com no és només que l'Estat del Benestar vagi a la deriva. Del que es tracta, més aviat, és la manca d'horitzons formatius en la societat, la manca d'un paradigma formatiu que serveixi de paraigüa per comprendre i afrontar la insatisfacció i, sobretot, la manca de límits en que neden aquests joves.

Quan no hi ha mesures estatals efectives, el caire educatiu llueix per la seva debilitat, sovint apareixen els retrets entre adults sobre el que passa amb les joves generacions. Ja seria hora de deixar els retrets, de fixar-se només en les sancions i també deixar de dir que els fa vergonya el que veuen a les imatges: els joves mostren el desencís vital i la manca de límits que ha impregnat tota una generació. Estem disposats a reflexionar com recuperar-la?