Descobreixo, en el frenètic navegar d'un bloc de bàsquet a un altre, un curiós bloc que escriu Javier Ortiz sobre el bàsquet a Càceres. El nom és una mica peculiar, però els articles que escriu valen molt la pena. Es diu Bujacocesto i té com a rètol en el bloc: "Un repaso al pasado, presente y futuro del baloncesto en Cáceres: sus historias, protagonistas y matices."
Us recomano que visiteu algunes entranyables entrades (les dues són recents): una parla del base Jordi Soler, de la seva època de jugador i també ara, com empresari; i l'altre d'un jugador estranger que va passar només una setmanes a Càceres, però que escriu parlant dels bons records que li queden.
Segueixo captivat pels escrits gairebé diaris del Capità Enciam (sobretot les cròniques post-partit, però també els articles d'opinió), enyoro moderadament a Scoop i a Pizarisas, em cansa ja una mica en Ramon Trecet, tot i ser un dels "mestres".
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Referències blogs recomanats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Referències blogs recomanats. Mostrar tots els missatges
dijous, de gener 10, 2008
dilluns, de desembre 03, 2007
UN BLOG D'ACTUALITAT DEL BÀSQUET EUROPEU
Fa mesos que no recomano algun blog interessant. Ara que Psicobasket, Scoop i PizaRisas no donen senyals de vida des de fa molts mesos (una llàstima), i que Ramon Trecet escriu de bàsquet quan no troba res de rabiosa actualitat en F-1, futbol o assumptes de dopatge, crec convenient adreçar-vos a un blog que està sempre al dia del bàsquet nostre de cada dia, el bàsquet ACB i d'Eurolliga: El Blog del Capità Enciam.
Aquest blog recull articles d'opinió i cròniques de partits, però sobretot voldria destacar que al marge del tipus d'informació que es recull, cal dir que es tracten tots els temes des d'un punt de vista seriós i professional. Periodisme constructiu, generador d'idees i de debat, i per tant gens sensacionalista.
Una informació relatada de manera que ens descriu, com podria fer-nos algun diari esportiu a l'ús i, a banda, dona opinions sobre el bàsquet professional europeu. Opinions en que s'atreveix a abordar, sense una grandiloqüència que podria ser contraproduent, aspectes que rasquen la superfície de l'esport. L'aproximació a la filosofia d'un entrenador o el debat sobre què és un "bon joc" són dos exemples del tarannà que té aquest blog, que parla del bàsquet que coneixem d'una manera que no coneixem gaire (i que per mi és de gran valor).
Espero que el gaudiu cada setmana, el Capità Enciam no acostuma a faltar a la seva cita amb l'actualitat!
Aquest blog recull articles d'opinió i cròniques de partits, però sobretot voldria destacar que al marge del tipus d'informació que es recull, cal dir que es tracten tots els temes des d'un punt de vista seriós i professional. Periodisme constructiu, generador d'idees i de debat, i per tant gens sensacionalista.
Una informació relatada de manera que ens descriu, com podria fer-nos algun diari esportiu a l'ús i, a banda, dona opinions sobre el bàsquet professional europeu. Opinions en que s'atreveix a abordar, sense una grandiloqüència que podria ser contraproduent, aspectes que rasquen la superfície de l'esport. L'aproximació a la filosofia d'un entrenador o el debat sobre què és un "bon joc" són dos exemples del tarannà que té aquest blog, que parla del bàsquet que coneixem d'una manera que no coneixem gaire (i que per mi és de gran valor).
Espero que el gaudiu cada setmana, el Capità Enciam no acostuma a faltar a la seva cita amb l'actualitat!
dilluns, d’abril 30, 2007
RAMON TRECET, UN PRECURSOR DE L'ANDRÉS MONTES
Poca gent de menys de 20 o 22 anys ha conegut el bàsquet amb els ulls i la parla de Ramon Trecet. Professional de les ones, expert en música amb programa propi i excel·lent narrador del bàsquet NBA, Trecet fa anys que no retransmet. Potser ara que tothom parla d'Andrés Montes algú el podria repescar: val la pena sentir-lo. O també per tapar el dol de la pre-jubilació del Pedro Barthe.
En el temps que no hi havia Canal +, TVE retrasmetia (rieu-vos dels horaris actuals de mantinada, ara els fan en directe, abans els feien a aquelles hores -o més tard- per que no es considerava el bàsquet NBA mereixedor del prime time) els partits amb la veu de Ramon Trecet. Eren moments màgics.
Dos moments que m'uneixen a Trecet. El primer, el concurs d'esmaixades que va guanyar el celtic Dee Brown inflant-se les seves Reebok The Pump. En Trecet ens dèia des del rigorós directe (els All Star eren una altra història) de manera deliciosament expressiva: "La marca de sabatilles es deu estar fregant les mans...!"
El segon, més recent, sentint-lo parlar en una taula rodona de periodisme i bàsquet a Vitòria, al mes de desembre del 2005, dins del Congrés Ibèric de Bàsquet. Un personatge antisistema, que diu les coses pel seu nom, menys "dulcificat" que en Montes, gens políticament correcte, i amb una capacitat verbal similar (jo fins i tot el considero millor narrador, no ja showman).
Ara té un blog en que parla desaforadament de futbol i de tots els esports. M'ha cridat l'atenció que parlés tant extensament de bàsquet NBA, però l'ocasió s'ho mereixia: Don Nelson, el mestre, té contra les cordes Avery Johnson, el deixeble, en la eliminatòria Mavericks-Warriors (1er a l'Oest contra 8è), amb un 3-1 a la sèrie de vuitens, per entendre'ns.
No se'm fa estrany compartir aquesta passió. Jo, com en Trecet, sóc adminador declarat dels Warriors dels 120 punts, els dels anys noranta i que van nomenar-se Run TMC (T de Tim Hardaway, M de Mitch Richmond i C de Chris Mullin), precursors del joc que ens meravella avui dels Phoenix Suns, i al mateix temps deudors dels Nuggets dels 80's. Don Nelson era l'entrenador, i malgrat haver estat un jugador ràcan i no gaire habilidós, que es diu que es posava cola a les mans per fer més creïbles les seves fintes de tir. Precissament per això, potser, per haver estat un jugador orfe de talent, ell ha construit equips que ataquen sense compassió. Com aquesta darrera versió dels seus ja clàssics Warriors dels noranta.
Penso que igual que hi ha una "generación plus", que han viscut el bàsquet a partir del sobrenoms que posa Montes i de la crònica en rosa de Daimiel, alguns hem tingut ls sort d'encarinyar-nos del bàsquet a través de Ramon Trecet. Sense ell el bàsquet, sense cap mena de dubte, no hagués estat el mateix per mi.
En el temps que no hi havia Canal +, TVE retrasmetia (rieu-vos dels horaris actuals de mantinada, ara els fan en directe, abans els feien a aquelles hores -o més tard- per que no es considerava el bàsquet NBA mereixedor del prime time) els partits amb la veu de Ramon Trecet. Eren moments màgics.
Dos moments que m'uneixen a Trecet. El primer, el concurs d'esmaixades que va guanyar el celtic Dee Brown inflant-se les seves Reebok The Pump. En Trecet ens dèia des del rigorós directe (els All Star eren una altra història) de manera deliciosament expressiva: "La marca de sabatilles es deu estar fregant les mans...!"
El segon, més recent, sentint-lo parlar en una taula rodona de periodisme i bàsquet a Vitòria, al mes de desembre del 2005, dins del Congrés Ibèric de Bàsquet. Un personatge antisistema, que diu les coses pel seu nom, menys "dulcificat" que en Montes, gens políticament correcte, i amb una capacitat verbal similar (jo fins i tot el considero millor narrador, no ja showman).
Ara té un blog en que parla desaforadament de futbol i de tots els esports. M'ha cridat l'atenció que parlés tant extensament de bàsquet NBA, però l'ocasió s'ho mereixia: Don Nelson, el mestre, té contra les cordes Avery Johnson, el deixeble, en la eliminatòria Mavericks-Warriors (1er a l'Oest contra 8è), amb un 3-1 a la sèrie de vuitens, per entendre'ns.
No se'm fa estrany compartir aquesta passió. Jo, com en Trecet, sóc adminador declarat dels Warriors dels 120 punts, els dels anys noranta i que van nomenar-se Run TMC (T de Tim Hardaway, M de Mitch Richmond i C de Chris Mullin), precursors del joc que ens meravella avui dels Phoenix Suns, i al mateix temps deudors dels Nuggets dels 80's. Don Nelson era l'entrenador, i malgrat haver estat un jugador ràcan i no gaire habilidós, que es diu que es posava cola a les mans per fer més creïbles les seves fintes de tir. Precissament per això, potser, per haver estat un jugador orfe de talent, ell ha construit equips que ataquen sense compassió. Com aquesta darrera versió dels seus ja clàssics Warriors dels noranta.
Penso que igual que hi ha una "generación plus", que han viscut el bàsquet a partir del sobrenoms que posa Montes i de la crònica en rosa de Daimiel, alguns hem tingut ls sort d'encarinyar-nos del bàsquet a través de Ramon Trecet. Sense ell el bàsquet, sense cap mena de dubte, no hagués estat el mateix per mi.
dijous, de gener 25, 2007
SCOOP, UNA VISITA OBLIGADA
Us adreço a una gran web de curiositats i vida arran de pista, túnel de vestidor i el que es cou a l'ombra dels focus.
El blog de Jordi Vila (que ens els darrers anys ha treballat de redactor a El 9 Esportiu) és una veritable delícia. Fa unes setmanes parlava d'un altre blog, el de Psicobasket, i avui no em podia estar de donar-vos el link per aquest fabulós blog:
http://rookie-scoop.blogspot.com/
Aprofiteu les properes setmanes: en Jordi està ara a Nova York seguint una pila de partits i ens dona informació fresca del que passa l'hora i mitja abans, i l'hora després, dels partits NBA. Una visió diferent del món del bàsquet. Al Torneig d'Hospitalet vam coincidir després d'anys sense veure'ns i em va explicar que després de passar per Manhattan agafarà el cotxe i farà carretera. Una experiència que jo ja he provat i que segur serà especial i que la compartirà amb els lectors del seu blog. Animeu-vos!
Jo em postulo com un altre gran adminador de Steve Nash com a esportista i com persona.
El blog de Jordi Vila (que ens els darrers anys ha treballat de redactor a El 9 Esportiu) és una veritable delícia. Fa unes setmanes parlava d'un altre blog, el de Psicobasket, i avui no em podia estar de donar-vos el link per aquest fabulós blog:
http://rookie-scoop.blogspot.com/
Aprofiteu les properes setmanes: en Jordi està ara a Nova York seguint una pila de partits i ens dona informació fresca del que passa l'hora i mitja abans, i l'hora després, dels partits NBA. Una visió diferent del món del bàsquet. Al Torneig d'Hospitalet vam coincidir després d'anys sense veure'ns i em va explicar que després de passar per Manhattan agafarà el cotxe i farà carretera. Una experiència que jo ja he provat i que segur serà especial i que la compartirà amb els lectors del seu blog. Animeu-vos!
Jo em postulo com un altre gran adminador de Steve Nash com a esportista i com persona.
dijous, de novembre 23, 2006
PSICOBASKET, UN GRAN BLOG
He recogido tan sólo un excelente fragmento que la mucha sabiduría que rezuma el blog de G. Vazquez:
"Para Walker, jugar a Baloncesto no era, como se acostumbra a creer, practicarlo, sino sentir alguna responsabilidad en ello. Así mantuvo siempre aquella felina expresión ya fuera de corto en pista, de chándal en el banco o de traje en aquellos jóvenes Raptors. Como deportista, él no era más que su entrega." (XXX)
Os recomiendo encarecidament que lo visitéis en: http://psicobasket.blogspot.com. Sabiduría y poesía en la misma página, al servicio del deporte.
"Para Walker, jugar a Baloncesto no era, como se acostumbra a creer, practicarlo, sino sentir alguna responsabilidad en ello. Así mantuvo siempre aquella felina expresión ya fuera de corto en pista, de chándal en el banco o de traje en aquellos jóvenes Raptors. Como deportista, él no era más que su entrega." (XXX)
Os recomiendo encarecidament que lo visitéis en: http://psicobasket.blogspot.com. Sabiduría y poesía en la misma página, al servicio del deporte.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
