EDUCATION & COACHING EXPERIENCES

Un blog dedicado a la gente que le gusta el baloncesto y que se toma su tiempo para pensar estrategias para acercarse y actuar dentro del deporte.

dilluns, d’abril 30, 2007

RAMON TRECET, UN PRECURSOR DE L'ANDRÉS MONTES

Poca gent de menys de 20 o 22 anys ha conegut el bàsquet amb els ulls i la parla de Ramon Trecet. Professional de les ones, expert en música amb programa propi i excel·lent narrador del bàsquet NBA, Trecet fa anys que no retransmet. Potser ara que tothom parla d'Andrés Montes algú el podria repescar: val la pena sentir-lo. O també per tapar el dol de la pre-jubilació del Pedro Barthe.

En el temps que no hi havia Canal +, TVE retrasmetia (rieu-vos dels horaris actuals de mantinada, ara els fan en directe, abans els feien a aquelles hores -o més tard- per que no es considerava el bàsquet NBA mereixedor del prime time) els partits amb la veu de Ramon Trecet. Eren moments màgics.

Dos moments que m'uneixen a Trecet. El primer, el concurs d'esmaixades que va guanyar el celtic Dee Brown inflant-se les seves Reebok The Pump. En Trecet ens dèia des del rigorós directe (els All Star eren una altra història) de manera deliciosament expressiva: "La marca de sabatilles es deu estar fregant les mans...!"

El segon, més recent, sentint-lo parlar en una taula rodona de periodisme i bàsquet a Vitòria, al mes de desembre del 2005, dins del Congrés Ibèric de Bàsquet. Un personatge antisistema, que diu les coses pel seu nom, menys "dulcificat" que en Montes, gens políticament correcte, i amb una capacitat verbal similar (jo fins i tot el considero millor narrador, no ja showman).

Ara té un blog en que parla desaforadament de futbol i de tots els esports. M'ha cridat l'atenció que parlés tant extensament de bàsquet NBA, però l'ocasió s'ho mereixia: Don Nelson, el mestre, té contra les cordes Avery Johnson, el deixeble, en la eliminatòria Mavericks-Warriors (1er a l'Oest contra 8è), amb un 3-1 a la sèrie de vuitens, per entendre'ns.

No se'm fa estrany compartir aquesta passió. Jo, com en Trecet, sóc adminador declarat dels Warriors dels 120 punts, els dels anys noranta i que van nomenar-se Run TMC (T de Tim Hardaway, M de Mitch Richmond i C de Chris Mullin), precursors del joc que ens meravella avui dels Phoenix Suns, i al mateix temps deudors dels Nuggets dels 80's. Don Nelson era l'entrenador, i malgrat haver estat un jugador ràcan i no gaire habilidós, que es diu que es posava cola a les mans per fer més creïbles les seves fintes de tir. Precissament per això, potser, per haver estat un jugador orfe de talent, ell ha construit equips que ataquen sense compassió. Com aquesta darrera versió dels seus ja clàssics Warriors dels noranta.

Penso que igual que hi ha una "generación plus", que han viscut el bàsquet a partir del sobrenoms que posa Montes i de la crònica en rosa de Daimiel, alguns hem tingut ls sort d'encarinyar-nos del bàsquet a través de Ramon Trecet. Sense ell el bàsquet, sense cap mena de dubte, no hagués estat el mateix per mi.