EDUCATION & COACHING EXPERIENCES

Un blog dedicado a la gente que le gusta el baloncesto y que se toma su tiempo para pensar estrategias para acercarse y actuar dentro del deporte.

dijous, d’abril 05, 2007

EL TRIOMF D'UNA ACTITUD

Ja fa temps que penso que sóc un professional de l'esport. Fa deu anys estava entrenant minis a Grup Barna i cobrava 10.000 pessetes al mes (però que es feia efectiu en dos pagaments, un al Nadal i un altre al juny). Ja aleshores tenia l'esperança de ser professional de l'esport.

Aquella esperança no anava lligada a ser entrenador ACB en un tres i no res. La meva aspiració era fer, primer de tot, les coses de manera professional. Ja en aquells temps sorprenia als cordinadors que van haver al club (primer Edu González, després Josep Maria Marsà i Andrés Andilla) per la meva actitud professional.

Recordo com en Josep Maria Marsà, un personatge conegut en el món del bàsquet, es va quedar ben sorprès quan li vaig ensenyar l'informe que havia preparat per tractar un tema conflictiu: l'amenaça en bloc d'un equip cadet d'abandonar el club sinó es feia cas de les seves exigències. Davant aquesta mesura de pressió, el club va actuar amb cautela, va fer la seva feina a nivell de coordinadors i de directiva, es va decidir una línia oficial i vam actuar en conseqüència.

Recordo que aquells dies, on les actituds d'intolerància i persecució hostil a algunes persones van ser acarnissades, vaig poder demostrar la meva vàlua redactant un informe escrupulós i treballant colze amb colze amb coordinadors i directiva.

Guardo un regust agredolç d'aquella experiència, va ser tota un "xoc de realitat", però ara ho veig amb perspectiva i encara li dono més valor. Eren els meus primers passos dirigint-me a mi mateix com un professional de l'esport.