EDUCATION & COACHING EXPERIENCES

Un blog dedicado a la gente que le gusta el baloncesto y que se toma su tiempo para pensar estrategias para acercarse y actuar dentro del deporte.

diumenge, d’abril 29, 2007

NO PAIN, NO GAIN

Aquesta dita s'aplicava raonablement bé a l'entrenament (ja fos físic o esportiu) fa algunes dècades: si no pateixes no millores. M'ha vingut al cap que és una fòrmula interessant, però anant una mica més enllà entenc que és aplicable també a l'entrenament psicològic.

Som sovint reacis als canvis en la nostra vida. No ens agrada canviar d'allò on ens sentim confortables i segurs a un estat desconegut, que no sabem si ens farà ser més feliços o ens portarà més mals de cap.

Els esportistes tenen, com qualsevol persona, resistències que els fan desistir de canviar. Són aspectes que donen per suposats, que estan incrustats en la seva manera de fer, ser o pensar, i que ells mateixos (o elles mateixes) es repeteixen que no poden canviar.

Podríem parlar de l'entern debat entre temperament i caràcter. Temperament s'entèn a un seguit de trets de la personalitat que tenen una base genètica i que, d'alguna forma, es considera que són més defícils de modificar. El caràcter és la formació de la personalitat a través de la cultura i de l'educació.

Aquesta diferenciació amaga una visió de la vida molt conservadora. No podem canviar segons quins trets de la personalitat per que tenen una base genètica. Crec que és un gran error dir això, ja que ens fa desistir de canviar situacions, reaccions, comportaments que poden beneficiar a l'esportista.

La primera clau, al meu entendre, és no pensar que hi hagi cap tret de la personalitat que es pugui modificar. La segona clau és considerar que qualsevol manifestació de la personalitat ocurreix en un context d'interacció, així que hem de tenir en compte com es relaciona aquella persona amb els altres.

La tercera clau és que, sota un prisma que (1) tot el que és la persona es pot canviar i que (2) el que canviem no són només trets individuals sinó maneres de relacionar-nos, podem aventurar-nos a dir que podrem fer-ho si la persona té desig i intenció decidida de fer-ho.

Canviar és sacrificar alguna cosa que som o hem estat per abraçar una nova condició, més plena i que ens ajuda a crèixer com a persones en el món. Quan un esportista comença a caminar aquest camí del canvi descobreix que per si mateix és capaç de donar-li la volta a situacions que creia que l'atenaçàven. Però és un camí que els esportistes han d'aprendre mica en mica i han de ser conscients que en el viatge, ells són els que prenen el timó i bufen a les veles, com el Baró de Münchausen que s'estirava de la coleta per treure's del fangar.

El Baró de Münchausen, a l'entendre de Paul Watzlawick, respresenta un bon exemple de l'esforç que resprenta "tirar d'un mateix" per tal de canviar i sortir endavant en les dificultats.