DISCURSOS PERILLOSOS (I DE RETRUC LA RELACIÓ ENTRENADOR-JUGADOR)

"...allí está lo interesante: comenzar a pensar con cuidado sobre un tema difícil, antes de actuar o juzgar a partir de pálpitos, prejuicios o inercias de algún tipo."
- Roberto Gargarella (2006:11)

Sovint ens llancem a la piscina amb excessiva rapidesa. Ens aventurem a donar una opinió sense donar-nos temps suficient per articular un discurs amb una o dus idees raonades, amb una certa base sobre la que poden defensar-nos. Abandonem la trinxera sense saber si ens poden disparar només treure el cap.

Vaig tenir Roberto Gargarella com a professor d'Introducció al Dret en la meva fallida experiència a la Llicenciatura de Ciències Polítiques a l'UPF (mira per on, vaig acabar a unes altres Ciències, les Ciències de l'Esport). Va ser un dels professors més interessants d'aquell primer i únic curs d'aquella carrera, i un dels més enèrgics i apassionats del que mai he tingut.

Quan llegia les primeres pàgines d'aquest llibre seu que em va arribar a les mans en una de les meves visites a la Llibreria Laie de Via Laietana, em vaig donar compte que la frase que cito a la capçelera de l'article és una frase imprescindible.

No podem anar pel món pensant els temes importants sense prendre'ns un temps, un espai, per a la reflexió. Jo me'l prenc tot sovint escribint a aquest blog. Primer escric l'article i un cop l'he acabat (el procés acostuma a ser d'uns 20 minuts, no m'hi passo més estona), clico a "Vista previa" i faig una primera i darrera lectura abans de penjar-lo.

No podem agafar-nos a qualsevol idea que ens vingui al cap en la defensa (o en la crítica) a un tema important. Els prejudicis de vegades ens condicionen tant que no ens donem compte, formen part del nostre imaginari particular i ens sembla que és per a tothom el mateix (norma universal d'un fet tremendament concret i personal). Els tenim tant incorporats que no podem fer com els vidres d'unes ulleres, que ens els treiem i podem mirar el món, però sense fer-ho a través d'aquells vidres.

LA RELACIÓ ENTRENADOR-JUGADOR
Amb la relació amb els jugadors jo deixo ulleres (tot i que en porto sempre), prejudicis i sensacions personals per tractar als esportistes sense jutjar-los. No és fàcil, ja que el primer que fem pràcticament amb qualsevol àmbit de la vida es posar-nos a jutjar la gent. I el que és més perillós, sense informació suficient ni un temps per veure, dins de la complexitat de la vida. Costa molt d'adonar-nos què és el que realment ha passat, ja que ca dotar-nos d'unes eines d'observació, anàlisi i reflexió que no ens les ensenyen.

Tinc algunes idees molt clares sobre com estructurar la meva relació amb esportistes:

• La idea principal és que res del que facin o diguin (o deixin de fer o de dir) s'ha d'haver fet per un motiu concret (sovint conflueixen de diferents) i evident (ens trobem que són inconscients). És important que no me l'imagini, ja que puc elaborar raonaments molt equivocats (en tot cas puc demanar a ells que m'ho expliquin, que em diguin d'on ve allò que ha passat).
• Una altra idea important és que no haig d'entrar a valorar en quin lloc de la seva escala de valors col·loquen el bàsquet (qui som els entrenadors per dir-los si el tenen massa amunt o massa avall?!).
• La causalitat lineal és perillosa: A no només li fa alguna cosa a B. B té una història comuna amb A, A potser l'hem vist en un moment concret i li carreguem les culpes, però B porta temps buscant-li les pessigolles a A. Tot plegat, hem de veure la retroalimentació (feedback) de les accions més enllà del que ha passat en aquell moment concret.
• És molt nociu per a les relacions "etiquetar" la gent. Quan ho fem, estem col·laborant (de manera sistèmica) a que el seu comportament es cronifiqui. Cada vegada que ens queixem de que algú és d'alguna manera (sempre sota la nostra mirada particular), estem deixant per "impossible" que pugui actuar de manera diferent, i per tant no l'ajudem gens ni mica.

Hem anat d'una reflexió més filosòfica a una altra més concreta, en relació a les relacions. Aviat podré fer servir la segona part d'aquest article per una xerrada.

Bibliografia
- Gargarella, R. (2006) Carta abierta sobre la intolerancia. Apuntes sobre derecho y protesta. Buenos Aires, Siglo XXI Editores.