PENSAR ESTRATÈGICAMENT ALS CLUBS

Sovint se'ns menja el dia a dia, i deixem de pensar en el futur. Aquest és un dels reptes dels clubs esportius, on les activitats diàries tenen un pes tant imaginadament important que deixem de pensar en cap allà on volem anar. Dic imaginadament per que sembla que si descuidem el més mínim allò que urgeix, la organització s'esfonsi. En una de les meves lectures més recents, uns especialistes en directives d'organitzacions sense ànim de lucre, plantejaven la pregunta interessant: "Si de cop i volta desapareixès la Junta Directiva d'aquesta entitat, què es dixaria de fer?"

La major part de la gent a que li van preguntar això van contestar en una mateixa línia: administració, resolució de problemes, qui obre i qui tanca, etc. Però pràcticament en cap moment va aparèixer la Junta Directiva com una font de visió estratègica. És a dir, no tenien la sensació que si desapareixien de l'entitat els trobessin a faltar o es deixés de fer una prospecció de futur, una aproximació als recursos que necessitaran en un marge de dos anys, o la necessitat de revisar la cultura organitzativa per fer mes flexible i rica la pressa de decisió.

Tot seguit vaig a citar alguns dels problemes que porten a les entitats esportives a descuidar-se, a deixar de preocupar-se per punts indispensables del seu funcionament. S'oblida sovint el seu pla estatègic que, en termes del carrer, és l'ànima (o com a mínim allò que anima) de l'organització. Es deixa de banda el futur per centrar-se en el present, com si d'una llossa es tractés. Alguns autors ho ha resumit d'aquesta manera, amb una advertència: "Que allò urgent no tapi allò important".

EL CALVARI DE L'ESTRATÈGIA. UN NEGUIT AFEGIT, I NO UNA PASSIÓ

1. Conflictes puntuals que necessiten una visió general que ens ajudi a entendre'ls, però als que dediquem una resolució sancionadora que resulta pírrica en relació al context.
2. Subministrament de material esportiu que no acaba de funcionar-nos bé, però sobre el qual no tenim esperança de millora del servei ni molt menys de canviar-lo.
3. Injerències per una manca de claredat de rols que no tenen una resposta enèrgica, sinó que mirem cap a una altra banda per no haver d'enfrontar-nos, ser durs i marcar els límits de la nostra feina i la dels altres.
4. Relacions amb entitats externes que no afegeixen valor a la nostra tasca, i que no trobem la manera d'aconseguir que funcionin en el nostre benefici i no ens desgastin.
5. Problemes de comunicació amb les famílies, que volen saber del projecte però sobre les quals tenim una influència (i oferim una informació) molt residual.
6. Excessiva rotació dels tècnics que no ens ajuda a consolidar cap mena de grup e treball o comunitat de pràctica (Wenger), i sobre el qual prenem mesures reparadores i de "canviar cromos".
7. Negativitat en l'ambient de directiva per acúmul de tasques, indefinició de rols i una insatisfacció generalitzada, quan hi ha aspectes de direcció, estratègia i lideratge que resulten apassionants i equilibren la visió accelerada de les tasques diàries.
8. Resultats poc satisfactoris en equips de rendiment, sobre el quals hem de trobar una estatègia a llarg termini per a la seva millora, amb dotació de recursos econòmics, sponsors per fitxatges, promoció de la cantera.
9. Dificultats per fer front a les prerrogatives per demanar subvencions, deixant passar una oportunitat interessant de finançament i de poder crear una base per a nous projectes.
10. Visió de futur basada en l'oportunisme d'una situació o circumstància puntual, sense pensar en una estratègia coherent de futur que afegeixi valor a l'organització o que pugui donar sortida als interessos dels diferents stakeholders.

Aquest decàleg no pretén ser exhaustiu, però si més no apunta a situacions que podem reconèixer als clubs. Si més no si fem ús d'una mirada crítica i compromesa amb la importància de l'estratègia per a les nostres organitzacions, que encara sense afany de lucre, han de poder aspirar a crèixer, dotar-se de recursos i a funcionar cada vegada millor. Tot plegat és una aspiració humana més que no pas exclusivament professional o amb un rerafons empresarial.