LA TRIBU DELS JUSTOS

L'altre dia parlava amb un bon amic meu, l'Albert Taranilla, i vam fer una repassada maratoniana al món del bàsquet: jugadors, entrenadors i directius van tenir el seu moment de glòria. Em quedo sobretot amb la molt bona estona que vaig passar amb ell i amb algunes idees que penjaré aquest vespre (escou la derrota) i més endavant al blog, i que refereixo tot seguit.

1. Directius: han de ser justos i atendre els interessos de totes les persones que formen part del club, i no pas els seus pel damunt dels altres.
2. Entrenadors: diferenciar aquells que "canvien cromos" o juguen a moure peces d'escacs amb aquells que eduquen la mirada dels esportistes.
3. Jugadors: han de ser partícips de l'estratègia de l'equip que, tot i ser dissenyada pels tècnics, han de conèixer, compendre i compartir.

ELS DIRECTIUS (o la tribu dels justos)

Penso que cal ser una persona molt justa per assumir un càrrec de directiu. No és fàcil de fer la tasca de directiu, et prèn temps, és exigent i necessites una visió global i entenedora. Fent un una ullada ràpida als clubs, tinc la sensació de que ens fan falta persones justes per aquests càrrecs.

Què vol dir per mi ser just? Vol dir ser mesurat, equilibrat, ajustar-te a l'entorn en el que actues i veure quina és la teva tasca. Què és necessari fer s'enfronta tot sovint amb què és el que t'interessa.

Entendre la tasca de directiu és un repte gegantí. Jo li deia a l'Albert que aquestes persones que estan a la directiva havien de ser-ho, de justos, i l'Albert em deia que sovint era tot el contrari: que miraven pels seus interessos.

Pensem en la figura d'un jutge. S'encarrega de decidir sobre temes que no l'afecten però que necessiten tenir un interlocutor vàlid, del qual es respecta la seva decisió o veredicte. De vegades els jutges són apartats d'un cas per un conflicte d'interessos. Una bona pregunta que podem fer-nos és si un jutge negre pot decidir de manera justa en un judici sobre un cas de racisme.

Un directiu just seria aquella persona que entén quins interessos romanen dins d'una associació i els fa presents en la seva tasca. No es tracta de ser neutre davant el que passa, ja que sempre hi ha una presa de partit. Però no fas la tasca pel teu lluiment o per satisfer els desitjos/interessos dels que estan al teu voltant. És llaminer voler aprofitar-se'n, però és totalment equivocat fer-ho.

I quan em refereixo que un directiu "entén quins interessos romanen dins d'una associació" no em refereixo a la història pretèrita d'un club, sinó a les persones que en formen part en l'actualitat. Per tant, els interessos del directiu han de ser, a la força, els interessos de la gent que omple, per dir-ho d'alguna manera, el club. Reconec la importància de la meva tasca com a directiu en el moment que conec els interessos de la gent del club i actuo de manera seriosa.

Ara bé, segur que hem de fer salvetats als interessos dels grups que formen part del club. Hem de dotar-nos de mecanismes democràtics, però no hem de respondre a tot allò que els socis (i altres persones dins del club) estiguin cercant dins aquella associació. Podem descobrir que no volem lluitar per segons quins interessos, ens fem a la idea que no ens identifiquem amb segons quins grups que formen part del club, i deixem de voler-hi fer la tasca de directius.

Ser just és un requisit fonamental de la tasca del directiu, però no és fàcil ser-ho i no doblegar-te en moments que necessites deixar de banda la teva condició (de pare o mare, d'ex-entrenador/a, d'empresari, d'aficionat) i actuar de manera justa i imparcial, atenent als interessos del club.