EDUCATION & COACHING EXPERIENCES

Un blog dedicat als apassionats pel bàsquet que els agrada pensar i reflexionar

dijous, de març 27, 2008

ENTRENAMENTS AMB MÉS GENT DE L'ACOSTUMADA

Aquest vespre ha estat el primer cop en el que va de temporada (i ja portem 23 jornades) que disposo de tots els jugadors de l'equip. En total són 10 fitxes A, dos B i un altre jugador que entrena habitualment amb nosaltres.

M'he donat compte que fèia molt temps que no dirigia un entrenament de més d'11 jugadors. Concretament n'he tingut 13, un número que implica obligatòriament fer canvis en el 5c5, però que predisposa a un nivell de treball, d'exigència, de vegades superior al que aconsegueixes en un entrenament de 8 jugadors en el que, com a molt, arribes al 4c4.

Estic content ja que ara podré fer altres treballs que amb 8 o 9 jugadors per sessió no podia fer. Tinc la sensació que no és que els entrenaments amb 8 o 9 siguin pobres, sinó que indiquen més aviat coses com ara l'absència de gent de l'equip (lesions, feina, viatges) que no pas un estigma negatiu per si mateixos. Ser pocs acostuma a ser, a més a més, una excusa que els jugadors fan servir per justificar que l'entrenament no hagi sortit del tot rodo.

Amb 12 o 13 jugadors pots fer veritables invents. Amb 8 també, però d'alguna manera arribes al 2c2 continu o al 4c4, i no vas molt més enllà. Avui he notat que podia introduir noves activitats, regenerar el format de les competicions i les fòrmules per jugar els minipartits amb la tota la gentada que tenia. Una delícia que, quan no la tens t'hi acostumes, però un cop la recuperes, està en un núvol pensant en les coses que pots arribar a fer. Ara toca posar-se a pensar en això a més a més de tota la resta, però aquesta és una situació de preocuapció que resulta envejable!

divendres, de març 14, 2008

ESCRIURE PER VIURE, VIURE PER ESCRIURE

M'estic plantejant seriosament obrir un apartat en aquest bloc referit a la meva feina com escriptor. En els darrers mesos m'han encarregat diferents textos (ja fóssin llibres, manuals breus, articles o xerrades), i és una de les activitats a les que dedico més temps al llarg de la setmana i que, a més a més, és una de les que em reporta més plaer.

Fèia dies que no em prenia uns minuts per escriure al meu bloc. Tants com 19, un autèntic rècord en quan a desconnexió respecte a la meva producció com blocaire en aquest espai. Però per aquí i per allà estic escrivint molt, llegint també, seguint el ritme establert d'entrenaments amb el meu equip, donant alguna xerrada i preparant-ne una pila pels propers mesos.

La veritat és que estic molt il·lusionat amb aquesta època de la meva vida. Acabo de fer 30 anys, tinc feina a dojo i un futur ple de projectes i possibilitats interessants. Un futur inmediat lligat a la particular visió de la formació i l'assessorament esportius vist de s de l'òptica de Keysport. De fet rotulat el tercer volum dels meus diaris com Los años Keysport (primer va ser Mi desarrollo profesional como entrenadors i Mi desarrollo como profesional del deporte, gairebé 1600 pàgines).

Estic feliç, content, en plena efervescència productiva. Escric però també faig. Faig molt. Encara que si ho mires bé, escriure és fer, també. Potser visc un cert dualisme, quan escriure també implica fer l'escriptura, fer-se un mateix. Els clients comencem a conèixer-me i a encarregar-me nous projectes a partir de les nostres primeres col·laboracions. Veuen que treballo bé i repeteixen. Genial.