EDUCATION & COACHING EXPERIENCES

Un blog dedicat als apassionats pel bàsquet que els agrada pensar i reflexionar

dimarts, de febrer 16, 2010

RETORN A LES BANQUETES

M'enyorava de les banquetes. Fa tres setmanes que estic de nou, al peu del canó, entrenant un sènior, i després d'aquesta immersió intensiva em sento una mica estrany. Tinc la sensació que no hagués deixat d'entrenar sèniors durant aquest darrer any i mig. Sembla que no hagi passat pràcticament temps entre el meu darrer equip i el meu actual, per cert, veïns a l'Alt Maresme.

Haig de dir que aquesta és la meva primera experiència fent-me càrrec d'un equip començada la temporada. Bé, de fet, començada i ja més enllà del seu equador. Quan entres en un equip per disputar de la jornada 17 en endavant, el cert és que hi ha moltes coses que ja tenen una rutina i un funcionament establert. Però també hi ha moltes d'aquestes coses que es poden canviar, malgrat estiguin inscrites en la història de l'equip.

Precisament canviar la història de l'equip és el que et demanes quan entres a mitja temporada amb un equip. Bé, almenys és allò que jo em demano quan arribo a aquest equip que s'ha afartat de perdre partits. S'ha de donar un tomb a la situació, buscant aquelles estratègies que ajudin a redreçar el camí de l'equip i a treure el millor dels jugadors.

Em dona la sensació de que ja porto temps amb ells, i tot just fa tres setmanes que entrenem junts. Redreçar el camí és alguna cosa que només es pot constatar si l'equip aconsegueix fer una cosa: repetir diverses vegades partits amb marcadors favorables. Guanyar un cop no és suficient, dos comença a indicar canvis... Però el que realment marca la diferència és aconseguir que l'equip jugui seriós, dur, amb encert i que s'encadenin victòries.

Encadenar victòries fa veure un horitzó diferent que el que has viscut abans. Si portes partits perdent, amb guanyar-ne un no n'hi ha prou, els canvis es demostren en les repeticions. Aconseguir una victòria, després una altra, aconseguir-ne tres o fins i tot que siguin partits consecutius... Tot això marca si el treball que estàs fent està donant fruits, si està produint canvis suficientment notables (i estables) com per tal de que el joc millori, els jugadors gaudeixin i els resultats, com no poden ser d'altra manera, siguin a favor (encara que per distàncies ben curtes).

Estic content de tornar a entrenar, i estic content del temps que no he estat entrenant. Durant aquest any i mig he tingut ple de temps per escriure, per llegir, per fer altres coses. I també he tingut temps per seguir les lligues, per estar al cas dels equips que no rutllaven, per veure els equips punters de les categories autonòmiques de primera línia i estudiar els seus estils de joc, la direcció dels seus entrenadors... Com sempre i més ara en que la gent està informada (encara que de vegades no formada) sobre el que passa al món, estar al dia és un valor per a qualsevol professional que es vulgui fer valer en el seu camp.

dilluns, de febrer 01, 2010

SENSACIONS D'ALEGRIA, DOLOR I INDIGNACIÓ EN L'ESPORT

Fa dies que no escrivia (aquí), i la veritat és que ho trobava a faltar. Em sentia estrany de no dedicar-li alguns minuts a prendre'm un kit kat del frenètic ritme del dia a dia i escriure una estona, i compartir-ho amb vosaltres els meus lectors. Avui dilluns, just abans de començar a preparar els entrenaments d'aquesta setmana, he decidit dedicar-me uns minuts i fer una mirada panoràmica al darrer mes.

La meva absència en el bloc respon a motius bàsicament professionals. Fa una mica més d'un mes que estic treballant a la Regidoria d'Esports d'un Ajuntament i estic aclimatant-me, com els alpinistes a l'alçada, al meu nou ambient de treball. Estic content, doncs és la meva primera experiència en la gestió pública. Fins ara la meva experiència com gestor esportiu havia estat vinculada sempre a clubs o escoles, i per això em suposava precisament un repte i em generava també un interès considerable.

Dissabte passat vaig ser convidat a un programa de COM Ràdio titulat Com viure en un galliner? Va ser molt agradable poder compartir l'estudi central de la COM amb la Clara Darder, directora i conductora del programa, el Toni Noguera com a col·laborador fix, i la Mireia Planas com terapeuta familiar i altra convidada. Una experiència ben reconfortant, ja que durant una hora vam estar parlant d'educació, de família i dels meu llibre 100 suggeriments per educar dins de la família (Cossetània). Per cert, per qui ho vulgui podeu escoltar-vos el programa a la pàgina de la COM.

Però aquestes no són les úniques novetats. Avui m'he aixecat amb una sensació reconfortant: després d'una temporada i mitja sense entrenar sèniors, he començat el dia amb la sensació dolça d'haver tornat a dirigir un partit. Des de dimecres entreno un equip de nois a Copa Catalunya i el debut no hauria pogut estar millor: victòria convincent davant del públic local. Tenint en compte que l'equip tenia un balanç 1-15 fins ahir, el cert és que és un començament del més esperançador i il·lusionant.

A això li haig d'afegir una altra notícia: en els propers dies em reuneixo amb l'editor del que serà el meu tercer llibre per ultimar els detalls d'edició i de promoció del mateix. És un llibre que aborda les virtuts i valors -n'he triat un total de 30- que es poden desenvolupar a través de l'esport, adreçat a un públic divers d'educadors, pares i mares, esportistes, dirigents, etc.

Però no tot són flors i violes. Avui llegia en MD com s'està plantejant una sanció de dos anys per la Federació de Futbol de Togo. Recordem que la selecció de Togo, de la qual és membre el conegut davanter Adebayoor, va ser metrallada quan viatjaven amb el seu autocar per un grup de terroristes. Fruit d'aquest atac van morir dos membres de la delegació, i al final la Federació de Futbol de Togo va retirar-se del campionat de la Copa d'Àfrica. Com és possible que es plantegi aquesta possibilitat? Em sembla grotesc que es pugui prendre una mesura esportiva d'aquest tipus després dels fets que van passar. Sentor dolor i indignació en sentir aquesta notícia.

He deixat pel final un darrer motiu del meu silenci durant el mes de gener. Education and Coaching Experiencies complirà amb aquesta entrada el que penso que és el màxim que pot allotjar aquesta pàgina. Són concretament 300 les entrades que he penjat en aquest bloc. Si per motius tècnics no puc escriure'ns més aquí, de seguida tindreu notícies meves de a on seguiré publicant, i si això coincidirà amb canvis en les temàtiques que abordi.

Us agraeixo enormement que em llegiu, i de fet us haig de dir que m'agrada molt saber de les vostres impressions sobre la meva manera de veure les coses. Qui ho vulgui pot enviar-me les seves impressions a keysport@gmail.com. Una salutació afectuosa pels meus lectors!