Gregory Bateson va ser biòleg, antropòleg i un dels majors especialistes en comunicació humana durant el segle XX. Ell va escriure en una ocasió: "If a man achieves or suffers change in premises which are deeply embedded in his mind, he will surely find that the results of that change will ramify throughout his whole universe”.
Fent-ne una traducció: "Si un home assoleix o pateix un canvi sobre premisses que estan profundament arrelades en la seva ment, és segur que trobarà que els resultats d'aquell canvi es ramifiquen per tot el seu univers".
El canvi de patrons d'un mateix, segons Bateson, suposa un canvi tant profund del "univers" (com ell anomena) de la persona que tot es veu afectat per aquell canvi. Canvis sobre aspectes on s'arrela la persona es "ramifiquen per tot el seu univers".
Un canvi important pels esportistes és passar d'un sistema d'entrenament heteroreferenciador (és a dir, que la referència o descripció prové de fora de l'esportista, habitualment de l'entrenador/a però també pot venir de l'entorn familiar, de l'agent en el cas d'esportistes professionals, etc.) a un sistema d'entrenament autoreferenciador (és a dir, que el propi esportista referencia en tres passos: referir, estipular i projectar).
Un sistema autoreferent és un sistema que s'autorregula. La categoria o concepte de feedback ja fa molts anys que circula, però no ens adonem de la seva veritable importància. Hem de preservar un temps i un espai dins del nostre sistema d'entrenament per assolir aquest aprenentatge autoreferenciador, ja que sovint ens trobem que als esportistes els manca l'hàbit de mirar-se des de fora i veure què fan.
La mirada observadora de l'esportista s'ha d'entrenar, igual que la dels entrenadors. Però els entrenadors hem de fer visible a l'esportista aquella imatge que dona cap enfora, sense entrar a jutjar-lo. En no jutjar-lo rau l'element fonamental per promoure que s'estableixi una autoreferència.
Aquests són alguns consells per passar de l'heteroreferenciació a l'autoreferenciació:
- REFERIR: Quan em refereixo a mi mateix (o al "mi mateix" dels altres), haig de fer-ho en termes descriptius. El primer pas per l'autoreferència, ja ho hem dit, es deixar-li lloc, per tot seguit descriure què som en relació al món, referir-nos al món amb una mirada d'observador extern.
- ESTIPULAR: Quan he referit què o qui sóc en relació al món, haig de donar pas a l'element que estipula com vull que vagin les coses (seguint el patró referit, existent a hores d'ara, o canviant-lo).
- PROJECTAR: Després de referir i estipular, el projecte ha de plantejar-se en termes que no provoquin rebuig o atac a allò que s'enuncia. No serveix fer-se un bon propòsit sobre la base d'un acurat esforç d'autoreferència si des de fora ens dediquem a forçar el canvi a punta de pistola. La paradoxa és una bona tècnica que podem aplicar.
El canvi autoreferenciat és un canvi volgut, desitjat, que prèn temps de prendre (o no) per què anirà a la velocitat que la persona vulgui. Els canvis fets des de dins de la persona són els canvis que perduraran en el temps, i els canvis que ens ajudaran a aprendre al costat d'esportistes que aprenen a fer el seu propi projecte.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada