EDUCATION & COACHING EXPERIENCES

Un blog dedicado a la gente que le gusta el baloncesto y que se toma su tiempo para pensar estrategias para acercarse y actuar dentro del deporte.

dilluns, de maig 14, 2007

ELOGI DE LA VETERANIA

Hi ha una frase feta d'ús bastant comú: "L'experiència és un grau". En el cas dels esports, la veterania és un grau.

Sovint es parla de que un jugador veterà té un coneixement del joc, dels àrbitres, de les situacions, etc. que un jove no té. I amb raó. Els veterans saben molt de l'esport no només per allò que han après de manera estructurada en entrenaments, allò del que podrien parlar-nos, sinó pel cúmul de partits que han viscut i que han con-format la seva experiència esportiva. Veuen un partit diferent.

La veterania té a veure amb l'experiència, però sobretot amb allò que fem d'ella. Però podem atrevir-nos a dir que Ricky Rubio mostra veterania amb 16 anys? Com entenem allò de la regla dels 10 anys de la psicologia de l'esport per quan parlem d'aquest temps mínim prudencial per dominar un esport?

L'esport està afectat pels intangibles. Un d'ells és la vetarania. I la veterania s'aprèn amb el pas dels anys, però sobretot per la mirada que li donem a l'experiència adquirida. La memòria de l'esportista ha de poder-se fer servir de manera instantània, i per això s'ha de prendre una mirada autoreferenciadora.

El veterà té una actitud diferent. Ja ha estat altres vegades en aquella situació. La coneix, potser no la domina, però com a mínim no l'incomoda, no li resulta tant extranya com a un jugador jove.
A Digital + comentaven l'altre dia que Robert Horry ha jugat 15 temporades a l'NBA, ha arribat totes aquestes temporades a playoffs i sempre ha avançat a 2ª ronda. 6 campionats amb 3 equips diferents donen fe de la seva veterania en playoffs. David Carnicero i Antoni Daimiel, amb aquell punt de mala llet de comentaristes entretinguts, diuen si no li hauria de donar algun consell a Tracy McGrady, que mai ha passat de 1ª ronda.

Els rookies es preocupen quan els veterans s'ocupen. Byron Davis (el meu MVP d'aquests playoffs) triomfa on Monta Ellis (ben segur que merescudament jugador més millorat aquest any) rellisca.

Rescato la veterania per valorar la tasca silenciosa dels que viuen de la seva experiència i intel·ligència, i no tant de les seves cames.