EDUCATION & COACHING EXPERIENCES

Un blog dedicado a la gente que le gusta el baloncesto y que se toma su tiempo para pensar estrategias para acercarse y actuar dentro del deporte.

dimarts, de juliol 03, 2007

ÉS POSSIBLE PENSAR EN INTEL·LECTUALS EN EL MÓN DE L'ESPORT?

"Una de la tareas del intelectual consiste en el esfuerzo por romper los estereotipos y las categorías reduccionistas que tan claramente limitan el pensamiento y la comunicación humanos."
- Edward W. Said (2007:13)

Llegint a Said, però també prenent de referència a un clàssic modern com Antonio Gramsci (no confondre amb el nou fitxatge d'Akasvayu, Antonio Granger) o fins i tot les vides del Che Guevara o Paulo Freire, penso que la figura de l'intel·lectual no ha desaparegut del tot. Però que a l'esport li falta un lideratge intel·lectual resulta evident.

Seguim pensant, de manera cartesiana, que com l'esport es fa amb les mans i els peus, l'esport és bàsicament procedimental. Els conceptes i la reflexió semblen estar barallades, en la nostra mentalitat dualista cos-ànima, amb la possibilitat de pensar l'esport. Això és el que socialment encara es diu, es pensa, es fa.

La possibilitat de ser una persona de cultura, una persona amb idees pròpies, no és que hagi estat mai un assumpte fàcil en l'esport modern. Al Barça de futbol tenim, durant la darrera dècada, dos exemples del que pot ser un esportista que va més enllà de la seva professió i carrega contra o expressa estar a favor de segons quina visió del món.

Pep Guardiola va ser un dels embaixadors del poeta Miquel Martí i Pol en els seus darrers anys de vida. Això li va costar no pocs comentaris, fins i tot de vegades es posava en dubtes què és el que feia un esportista en un acte amb poetes i altres membres de la intel·lectualitat catalana.

Ara farà uns mesos la premsa de la dreta espanyola va carregar contra un article escrit per Oleguer Presas, també futbolista del Barça, on feia esment dels drets humans i del cas De Juana Chaos. No era ja prou sospitós per estar llicenciat en Econòmiques, haver escrit un llibre Camí a Ítaca, sinó que a més a més va haver de parlar de terrorisme.

Lluny de tancar aquesta reflexió, l'altre dia vaig estar pensant que jo, en certa manera, em sento un intel·lectual de l'esport. És veritat que ser "intel·lectual" té molt mala premsa en cert àmbits de la societats civil, i més (ho hem dit) en l'àmbit de l'esport.

Però per mi escriure al meu blog és un acte d'afirmació com intel·lectual. I escriure un llibre també ho és. Com pugui ser, també, donar una conferència o fer un clínic. Seria difícil acotar quines activitats són pròpiament d'intel·lectual i quines no ho són, però el que em sembla evident que una persona que pensa, escriu i promou el canvi en la societat pot encabir-se dins de la definició d'intel·lectual.

En els darrers anys he estudiat l'esport, he escrit moltes pàgines i també he traduït alguns llibres. No seria res especial si fos un historiador, un escriptor o un periodista. Però el que xoca a molts és que sóc entrenador.

Aquests dies estic recopilant els escrits que vaig penjar durant dues temporades a la web de l'AB Premià. He decidit recollir aquests escrits com a revisió personal primer, i també per posar-los a disposició de la gent que segueix el meu blog actual (o em van seguir a la meva època a Premià). Els he ordenat de manera poc original, seguint un senzill criteri cronològic. He fet dues introduccions (una per cada temporada en que vaig escriure), algunes correcions puntuals i també he afegit comentaris a alguns dels articles que creia que s'ho mereixien. Són en total gairebé 70 articles escrits entre el setembre de 2004 i fins el juny de 2006, i que aviat imprimiré algunes còpies en el sistema print on demand.

Aquest sistema es basa en imprimir còpies d'un text o altre tipus d'obra a mesura que hi ha demanda, sense problemes d'acumulació dels stocks i amb la facilitat per que a una persona al Japó li arribi una còpia del llibre, l'exemplar no ha de donar la volta al món (li imprimiràn a algun lloc a la vora d'on viu).

A més a més, tot i encara no ho he decidit, m'agradaria fer una selecció d'articles inèdits que vaig escriure durant aquest període de temps, però que per un motiu o l'altre no vaig publicar. Els afegiré al final d'aquests gairebé 70 articles que vaig penjar durant aquells dos anys. Alguns certament necessitaré retocar-los a fons, altres desenvolupar alguna idea breument apuntada. Aquesta setmana abans de marxar a Mallorca i la de després de passar a Manresa em serviran per acabar de donar-li forma a aquest projecte.

Bibliografia

- Said, E. (2007) Representaciones del intelectual. Barcelona, Random House Mondadori.