Se'm fa extrany que aquest juliol me l'hagi près més tranquil·lament en relació al que estava acostumat. Els darrers 4 o 5 els he viscut al límit de les meves capacitats, farcint-los d'experiències professionals.
És una sensació extranya, però reconfortant, fer unes pre-vacances abans de marxar fora al mes d'agost.
Com Bardem i Tosar, magnífics en la seva interpretació a Los lunes al sol, jo em trobo que aquestes darreres setmanes no he treballat. Per això el títol del post.
Diumenge marxo a Mallorca (a treballar, ara si) a un Campus de matins. Serà tota la setmana vinent, i per les tardes a gaudir de l'illa. No hi he estat i em ve de gust visitar-la.
De seguida, quan torni, seré a Premià dos dies (coincideix que podré veure el 3x3 del dia 14) i marxaré a Manresa a fer de professor als cursos d'entrenador durant una setmana.
D'aquest breu parèntesi de dues setmanes treballant, em queden les 3 que ja he fet aquest estiu i les 4 setmanes que tindré després de tornar de Manresa. El 20 d'agost començaré la pre-temporada amb les piles super-carregades.
Estic content d'haver-m'ho près amb filosofia. Moltes vegades ens consta de prendre perspectiva, i la veritat és que si a l'agost viatges fora se't fa difícil prendre aquesta distància. No n'hi ha prou, ja que has de fer preparatius, vas i tornes, i sembla que l'estiu s'ha consumit en el viatge.
Aquestes darreres setmanes, repeteixo, a mi m'han anat molt bé per desconnectar del bàsquet a peu de pista. Ja tinc ganes de fer els meus "pinitos" a Mallorca.
divendres, de juliol 06, 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada