ENTRE DISTANT I DISTÈS

Aquest és el tercer inèdit que publico en aquestes darreres setmanes. Correspon a la temporada 2004-05.

Per això jo parlo d’estar "entre distant i distès".

- Distant: vol dir ser, entre d’altres coses, constant en la teva exigència de mantenir una certa distància respecte el grup. La distància és el que et permet exigir constància i no relaxar-te o esbargir-te amb els teus jugadors/es, situació que porta a confusions. Per exemple: l’entrenador/a no ha de jugar o entrenar amb els seus jugadors, com passa habitualment amb els rondos del futbol, ja que el seu lloc és el de ser un observador del que està passant, i no participar "com un més".

- Distès: vol dir trobar aquells moments per relaxar-te amb els jugadors. Perdre una mica les "formalitats", parlar una mica més de tu a tu. No tot és mantenir la distància (encara que per mi és allò bàsic de la relació, posar una distància suficient per que els jugadors entre ells mateixos s’organitzin i tu puguis estar allà, supervisant el procés). Les estones prenent un cafè abans de baixar al vestidor abans del partit amb el senior, el dinar o sopar d’equip, o bé una xerrada informal sobre el com van els estudis, poden ser bones ocasions per apropar-te una mica i conèixer també els seus interessos fora del bàsquet.

És clar que ni aquesta és una fórmula única que serveixi per cada entrenador ni cap equip s’ha d’entrenar igual. Però posats a dir alguna manera efectiva (amb els jugadors que tinc aquest any i de la manera que sóc jo), m’interessava seguir aprofundint en la manera que tinc d’entendre la relació E-J.