Tercer dia a Mallorca, segon dia del campus. A la tarda em dono compte que és en els constrastos on trobem la bellesa. Vivim per descobrir aquests contrastos i fer-los el nostre món.
Avui conduia camí al Cap de Formentor i la vista del mar, en contrast amb la carretera serpentejant i els penyasegats imponents de l'illa de Mallorca, em feien pensar en els contrastos i la seva bellesa.
No som capaços de fer res, absolutament res, si no diferenciem. En la mesura que afinem la nostra capacitat de descobrir aquests contrastos, i realçar-los d'una manera o altra, aconseguim intervenir en el món, en la nostra vida, de manera més directa.
"Tú vives como siempre en tus actos", diu el poeta Pedro Salinas. "Con la punta de tus dedos pulsas el mundo, le arrancas auroras, triunfos, colores, alegrías; es tu música. La vida es lo que tú tocas."
El que poèticament ens relata Salinas (res de tiki-taka) jo ho visc en el meu dia a dia. Quan "premo el món" descobreixo la reacció dels jugadors que estic entrenant aquests dies al Campus del CB Pollença, o les converses que mantinc amb alguns entrenadors i coordinadors del Campus.
Res no és simplement com és, sinó que nosaltres fem que sigui amb la nostra mirada. La nostra mirada, la nostra presència, li dona a la realitat una dimensió diferent: la fa habitable.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada