EDUCATION & COACHING EXPERIENCES

Un blog dedicat als apassionats pel bàsquet que els agrada pensar i reflexionar

dimecres, de juny 27, 2007

ENTRE TOT I RES

Aquest migdia he visitat alguns companys de l'Àrea de Formació de la Federació Catalana de Bàsquet que estan fent el curs d'Iniciació al Col·legi La Salle Bonanova, a Barcelona.

Hem dinat junts en la pausa que tenien ell per dinar. Hem parlat de bàsquet i sobretot de la formació.

M'he pogut quedar a la classe que feia un company i amic, en Joan Cortés, i m'ha agradat veure com en un estil/registre diferent al meu propi hi ha persones que es mouen amb agilitat dins del món de la formació dels tècnics.

De vegades els educadors ens tanquem en la bombolla del nostre mètode, de la nostra didàctica per un curs i ens oblidem que hi ha altre opcions viables, interessants, per tenir en compte.

Avui se m'ha passat pel cap que, mentre escoltava en Joan fent la classe, molts educadors hem viscut de vegades davant de la preocupació d'influir molt (i arribar a taponar la iniciativa de l'alumne) o, en l'extrem oposat, gens (deixant-los a la seva sort). Allò que podem dir, explicar, reflexionar els que vivim l'educació amb la sensació del poc o massa, del gens o molt, del res o tot. Però és la gama dels tons grisos fan possible la vida amb esperit crític.

Quan dic això del poc-gens-res enfront del massa-molt-tot és per que penso que venim de dècades on el professor es centrava en ser el focus d'atenció de l'alumne, i la balança es decantava desmesuradament per el triumvirat del TOT. Parlo d'algú que vol controlar tot el que passa a l'aula (com si estiguéssim en una societa pseudopolicial), vol molta atenció i silenci per part dels alumnes (sense plantejar-se si els interessa allò que explica, si ja ho saben), es preocupa massa per donar l'aparença de saber-ho tot molt bé i transmetre-ho adequadament (ens fa por dir que no sabem, donar la paraula a l'alumne, que articuli un discurs desaforat en relació a les nostres idees). El risc, si seguim aquest model, és voler-ho tot molt, tot, massa.

D'aquest model hem anat passant, progressivament, a un model diferent que busca un altre tipus d'interacció. És el triumvirat del RES. La comunicació ja fa dècades que hem vist (un altra cosa és acceptar-ho i que això nodreixi la nostra pràctica docent) no és qüestió d'un emisor convicent i un receptor atent i obedient, sinó d'un altre tipus de relacions humanes. Aquest formador vol poc protagonisme (que els alumnes es facin càrrec del seu aprenentatge de manera activa, que agafin la veu), no pretén controlar gens ni mica tots els aspectes de la classe (només dibuixa algunes normes bàsiques, de funcionament general), no té res a veure amb voler donar la sensació de "portador del saber" (ja que vol que l'alumne desenvolupi el seu propi interès i es faci càrrec del que està aprenent).

He dibuixat aquest continu amb l'esperança d'obrir els ulls i descobrir quines són les moltes maneres de donar classe a futurs entrenadors. Jo sóc partidari fervorós del poc-massa-res, però reconec que podem entrar perillosament en el camí de no fer res al respecte de la formació. No podem inhibir-nos completament, hem de prendre partit amb un cert discurs, ni que sigui un discurs de com han de funcionar i regular-se les seves intervencions.

Hem de tenir clar que, per respectar de debó l'alumne en el seu procés de formació, no podem optar per controlar-ho tot o no deixar res en les nostre mans. A l'alumne l'hem de fer partícip dins de la dimensió del grup de formació (atenció a les interessants aproximacions a partir dels grups operatius). L'hem d'ajudar a atrevir-se a ser visible dins del grup, a que l'aprenentatge s'articuli socialment en el grup (revisar les teories de l'aprenentatge situat).

Però al mateix temps ha trobar-nos molt presents a nosaltres, els educadors-formadors-coordinadors del grup, com una presència evident sense arribar a ser acapadora. Una presència dissenyada per fomentar, des de la nostra presa de partit, un rol determinat de l'alumne en la formació. Es tracta de treballar cada dia que passa més a través d'una aposta estudiada i teatralitzada per part dels educadors, que ajudi als alumnes a situar-se en llocs on aprendre.