LES ALTERNATIVES A GARBAJOSA

Acabo de penjar un post sobre els Raptors i tenia des d'ahir al vespre ganes d'escriure sobre els candidats a cobrir la possible baixa de Garbajosa a l'Europeu.

Estic a Menorca des de fa unes 3 hores, he dinat i m'he instal·lat en un aparthotel ben bufó. He defugit una escapada a la piscina per "desfer-me" d'algunes idees que em volten pel cap i que amenaçàven de rondar-me aquests dies de vacances a l'illa.

El primer paquet d'idees està ja enllestit en el paquet de El passa(por)t europeu dels Raptors. El segon l'estic a punt de començar a narrar en les següents frase.

Garbajosa és menys cridaner en el seu joc que Pau o que Navarro, però té una presència incontestable en defensa (ho ha demostrat als Raptors) i un líder dins de la joventut del combinat nacional.

Però Garbajosa és possible que no arribi a temps a la cita de l'Eurobasket. Apuntaré tres noms per substituir-lo, partint de la base de que si Marc Gasol va anar al Japó, aquest any repetirà i no serà la sorpresa. Els seus bons números amb l'Akasvayu han esborrat tota mena de dubte sobre el seu talent. I per parar a Scorchianitis, el baby Shaq dels grecs, ens anirà molt bé tenir-lo.

Jordi Trias. El gironí ha estat MVP de la Copa del Rei i un fixe en els plantejaments d'Ivanovic. Si bé és cert que als playoffs la seva presència s'ha reduït (fruit al meu entendre de l'excel·lent estat de forma de Marconato, la reaparició de Kasun i l'eclosió de Vázquez), és un jugador a tenir en compte. El handicap més gran és que no tira de 3 ni amenaça de mitja distància: tot el que sigui tirar per a ell són dubtes. El que té a favor és la seva capacitat defensiva, l'ètica de treball i l'habilitat de jugar sense pilota per la línia de fons i per darrera del taulell.

Fran Vázquez. La seva esquena el va fer caure de la convocatòria de Pepu l'estiu passat, i decir-li el lloc a en Marc. Ha passat de no comptar pràcticament per res per Ivanovic a ser una peça imprescidible del millor Barça que hem vist aquesta temporada. Ha jugat de '5' acompanyant a Trias i de '4' amb Marconato. El millor que podem dir d'ell és que sembla que ha madurat (malgrat carregar-se sovint en els darrers partits amb faltes al primer quart). L'altre apunt posotiu és que ha passat d'un joc unidimensional de taponar, córrer i esmaixar a introduir un llançament de 5-6 metres molt perillós pels pívots rivals.

Albert Miralles. És indubtable que qui té més números d'anar a la selecció és Vázquez. Però el "tapat" i el meu preferit és l'Albert. Ha millorat molt en les darreres temporades, i el joc de Katsikaris (pívots a dalt, blocs i pantalles pels petits, acabem a un a dins i quatre oberts) l'ha beneficiat.

La meva candidatura és rotunda. Miralles és l'únic de tots tres que pot estar fora de l'arc de 6,25 i buscar dividir per acabar ell o doblar la pilota. És l'únic que pot amenaçar de 3 punts, per dir-ho d'alguna manera, de la manera com ho fa Garbajosa. Trias no tira; Vázquez pot tirar, potser no de triple, però en quasevol cas difícilment amenaçarà el tir i després anirà cap a l'anella. O li donen per esmaixar-la com un animal o rebrà i tirarà en suspensió, en un tir molt complicat de defensar.

Miralles no és tant atlètic com Vázquez, però l'hem vist rebotejant com un boig aquest any i va fer un gran paper en la sèrie Madrid-Pamesa. Esperarem a veure la llista de Pepu.