EDUCATION & COACHING EXPERIENCES

Un blog dedicat als apassionats pel bàsquet que els agrada pensar i reflexionar

dimarts, de juny 05, 2007

INFLUÈNCIA DE L'ENTRENADOR/A EN L'ÈXIT DE L'EQUIP

"Decidamos menos y mantengamos más. Decidamos lo que podamos y sepamos mantener."
P. Meireu (2004:36)

De vegades pensem quin grau d'influència tenim sobre el rendiment de l'equip. A les sessions, amb les càrregues d'entrenament i les correccions que introduim; als partits, amb els temps morts i els canvis de jugadors i/o estratègies.

Jo penso molt sovint que, a banda d'aquestes maneres d'influir en l'èxit de l'equip, hi ha una manera més subtil. La direcció de l'equip, el maneig psicològic del grup, és una de les meves debilitats i crec que un dels reialmes més desconeguts de l'entrenament esportiu.

Es desconeixen alguns fonaments bàsica, i es parla massa d'algunes coses com la motivació, la dinàmica de grup o l'autoritat.

De vegades sento com la gent parla d'un tracte exigent, dur, sense concessions com la manera de portar els grups. Com si hagués d'estar present una necessària duresa per tal de poder obtenir resultats victoriosos.

L'ACTUALITAT DE LA INFLUÈNCIA DE L'ENTRENADOR/A
Avui he conegut dues notícies relacionades amb l'èxit experimentat de manera diferent, sense la necessària duresa.

Pepu Hernández presentava aquest matí a les 12:00 a Madrid el seu llibre Entrenar el éxito. Fins i tot he trobat un video molt breu, de menys d'un minut, en que explica en que es basa el llibre.

De tots els tècnics mediàtics, només Rijkaard i Xesco Espar (curiós, tots dos en l'òrbita braugrana) semblen proper a la manera d'entendre les relacions humanes del fabulós tècnic format a l'Estudiantes. Capello, Mourinho, el polèmic Piterman, i tot un grapat més mostren la falsa necessitat de la duresa, fins i tot de la rudesa, alhora de dirigir grups.

L'altra notícia arriba per TV3. La secció d'esport del Telenotícies migdia anuncien el relleu a la banqueta de l'equip de l'handbol. Xesco, al que diuen que volen recol·locar dins de l'organigrama de la secció, tindrà com a substitut un entrenador dur que, segons anuncia el presentador Xavier Valls, arriba "per recuperar el control del vestidor".

Fa anys i anys que penso que hi ha maneres diferents d'aconseguir els resultats desitjats. Ara farà 12 anys que vaig descobrir el deliciós Sacred Hoops de Phil Jackson. Sis anys després publicaba la traducció (Paidotribo, 2002). Al 2008 em publicaràn el meu primer llibre. Fa 12 anys, fa gairebé 6 anys, d'aqui un any.

SER CAPAÇOS DE MANTENIR
Però tornem al tema. Considero que no és mai qüestió de ser dur, sinó seguint la idea de Meireu, ser capaços de mantenir el que hem dit. La nostra força dins d'un grup no resideix en la nostra capacitat de demostrar la nostra força, sinó de fer possible la idea que en un ambient de treball, es puguin marcar una sèrie de normes i caminar plegats.

Se'ns escapa de que vegades som poc coherents i no sabem mantenir la nostra idiosincràsia. Hem de ser coherents en el nostre dia a dia, mesurar les nostres actuacions per tal de portar a terme el nostre pla. El disseny de les nostres intervencions és la nostra assigantura pendent. Quan trenquem amb la lògica que ens ha costat tant de temps mantenir, el que estem trencant no és només amb lo nostra paraula sinó també una sintonia que estem creant amb els jugadors.

No podem deixar-nos endur per la idea de que "els jugadors no es donaren compte", ja que cada relliscada que tenim segur que la detecten. No podem badar, no li podem donar l'esquena a que els jugadors es fixen en els detalls i veuen quina és la nostra manera d'afrontar les problemàtiques de l'equip.

La veritat és que la nostra actitud i perseverança per mantenir-nos en les normes i l'ordre de l'equip que hem disposat resulten un element imprescindible per l'èxit. Potser és l'element clau per fonamentar qualsevol projecte, ja que sense aquest ordre intern que desprenem nosaltres, sense una necessària sensació de tranquilitat, no podem actuar amb fonament per aconseguir l'èxit de l'equip.

Bibliografia
- Meireu, P. (2004) Referencias para un mundo sin referencias. Barcelona, Graó.