CLÍNICS I LLIBRE AVIAT

Quart dia a Menorca. No puc escapar d'algunes idees que es disparen i em venen al cap. Si bé és cert que he agafat bé i amb alegria el ritme de 2 o 3 hores cada matí a la platja, i al vespre una bona passejada per Ciutadella, les tardes (havent dinat) segueixen sent un moment de posar-se al davant de l'ordinador i escriure.

En el 2008 em publicaran el meu primer llibre, però lluny de quedar-me content davant d'aquests perspectiva, estic treballant de fa uns mesos en el segon. M'agradaria que anés acompanyat d'un tercer i fer una mena de trilogia. El primer està ben a prop de ser una realitat (potser en uns mesos); el segon va agafant forma; el tercer encara em volta pel cap com enfocar-lo.

El llibre que tinc a la editorial recull les meves experiències amb equips de formació, fins aproximadament fa 3 anys. Amb l'afegit d'unes pinzellades de teoria i reflexions que hi he posat (no és cap biografi ni diari d'entrenador), assumeixo que serà plaent per la lectura i que servirà per obrir els ulls sobre alguns assumptes associats amb el bàsquet de base i la visió que en tinc jo, il·lusionada i crítica.

El llibre que ara estic escribint és més "teòric". És un text sobre pedagogia esportiva, sobre el procés d'ensenyament-aprenentatge. Repassa diferents aspectes, des de dinàmica de grup a construcció d'habilitats motrius. Tot el que tingui a veure amb aprendre i educar, lligat a l'esport, vull plasmar-ho en aquest nou llibre. Té una perspectiva més general, una visió més àmplia que el que sortirà al 2008, que resegueix esperiències personals i mostra alguns camins.

Aquests dies també he aprofitat per prendre algunes notes sobre materials nous, més breus. Em serviràn per desenvolupar els clínics i xerrades que em ve de gust fer al setembre, tornant de vacances. He estat recollint un reguitzell d'idees per un clínic sobre defenses zonals; un altre que podria ser una xerrada sobre direcció de grup; un altre més, de caire més específic, en relació al sistema "voltes" que molts equips fan servir.

Vacances amb platja no són sinònim (en el meu cas) de desconnectar completament del bàsquet. Dues o tres hores al dies segueixo pensant en bàsquet, en escriure, també en llegir. Quan m'hi poso sembla que el decans i esbarjo de les altres hores ajudin a millorar la meva creativitat.