DEL TEAMING AL BA-LON-CES-TO

Rijkaard serà entrenador per el Barça 07-08 si guanya la Lliga. En canvi, Pepu va ser entrenador a Estudiantes durant una pila d'anys i els resultats, l'obligació de guanyar, no crec que hi fos present.

Penso que si l'any passat Rijkaard era entrenador de moda, després de guanyar Lliga i Champions, i l'estil soft que promulgava (alguna cosa semblant a l'autogestió del vestidor) estava en boca de tothom, aquest any Pepu és el protagonista mediàtic del món dels entrenadors. Com comentava en el meu últim post, acaba de publicar llibre. Fruit del seu contracte amb FEB surt un anunci d'un marca de llet, fa conferències i clínics multitudinaris per a públics de tots els colors (d'empresaris a nens i nenes), és un home desitjat.

M'ha vingut al cap que seria divertit (i també interessant) trobar quines serien les diferències entre Rijkaard i Pepu, els darrers entrenadors de moda. No estic segur d'encertar-les al 100%, però a veure fins a quin punt m'acosto.

1. LIDERATGE: Rijkaard ha demostrat tractar de manera diferent als jugadors, un canvi abismal si pensem en les maneres de Van Gaal, però no se sap fins a quin punt el seu lideratge és respectat dins el vestidor. En canvi Pepu té una gran influència sobre els jugadors, no només els sortits d'Estudiantes, sinó sobre tot el grup dels que van anar a Japó.
2. GRUP HUMÀ: Rijkaard té aparentment un grup de jugadors que s'han acomodat després dels èxits més recents. Alguns lluiten per aconseguir més protagonisme que el del costat. En canvi Pepu té als Campions del Món amb moltíssimes ganes de guanyar el Capionat d'Europa aquest any. Un grup està en dinàmica despressiva (i Rijkaard també té a veure), l'altre té ganes de menjar-se el món, de donar cada dia més de si mateixos i de jugar amb els amics.
3. IMATGE PÚBLICA: Pepu té una aparença seriosa, responsable, un tarannà professional. Ha estat sempre en el seu lloc i ha sabut repondre a les exigències del moment. De Rijkaard recordem com colpejava el plàstic d'una banqueta en un gest infantil, de vegades el President l'ha desautoritzat (veure cas Eto'o), el fet de jugar amb els jugadors els rondos l'apropa tant als jugadors que no es diferencia prou d'ells. I hauria de ser sempre i clarament un de diferent.
4. MOMENTS DIFÍCILS: Pepu va enfrontar la final amb Grècia sense Pau Gasol. Rijkaard juga un derbi clau, molt probablement, sense Ronaldinho. Quin rendiment donaran els jugadors del Barça? Quina mentalitat i concentració es veurà? Seran capaços de guanyar amb claredat?
5. EXPERIÈNCIA: He dubtat en posar aquest punt. Pepu té un currículum molt extens en bàsquet base, ha estat un munt d'anys dedicat als més joves... I això és una gran escola per un entrenador. Rijkaard és jove, sense experiència abans d'arribar al Barça (recordem com va passar sense pena ni glòria per la selecció orange). Segur que podrà millorar molt.

Tinc la sensació que tot i que tots dos desprenen una certa imatge d'entrenadors no tradicionals, la versió Pepu 8.0 està a anys llum d'un Frank 1.4. No puc dir que sigui imparcial, ja que el bàsquet és el meu esport i en molts sentits em sento molt proper a Pepu. Però en la gestió de Rijkaard he vist ja massa relliscades i alguns tics molt poc madurs. Per això m'apunto al BA-LON-CES-TO de tècnic espanyol i em desmarco de Rijkaard, amb una filosofia esportiva i de direció de grups incompleta, que encara li falta.