REFLEXIONS SOBRE EL CLÍNIC A CORNELLÀ

Aquest clínic que he donat a Cornellà el dilluns 29 de gener ha estat el meu primer clínic com a ponent. Curtit en xerrades més formals i amb gent a una aula, així com en els cursos d'entrenador/a, l'experiència es presentava com un repte. Ho portava tot mil·limetrat, encara que l'excés de cel m'ha portat a enllestir abans de temps (i oblidar-me una activitat pel camí). Apunts pels assistents, activitats amb garanties i la decisió i el convenciment per que servís tant pels assistents com pels jugadors, que han estat fabulosos en la seva actitud i treball.

Les cares conegudes a la graderia i la gran afluència m'animaven a fer les meves aportacions sense tallar-me un pel i amb intenció de trencar amb el discurs dominant. He vist al Xavi Martin i l'Albert Albiol (del meu passat recent a l'AB Premià), el Richi, la Irene, el Dani Ponsico, el Jaume Canut i el Cristian (aquests tres últims del BAM, daixò ja fa una mica més de temps), el Sebastián (de la Secció de Psicologia de l'Esport del Col·legi de Psicòlegs), el Sergio Balboa, el Xavi Torrent, el Josep Marquez (entrenadors dels Salesians de Mataró, on actualment coordino), i alguns més que em deixo. Potser hi ha hagut algú que ni m'he pogut fixar si hi era, intentava mirar a la graderia i em perdia amb tantes cares. Potser han estat 80 o 90 assistents.

M'ho he passat d'allò més bé, he gaudit molt amb els jugadors dels que he disposat per les demostracions i de poder explicar les meves idees pel treball de la comunicació, la percepció i la decisió. He pensat que podria penjar les claus que he donat als assistents sobre el treball del clínic. A continuació podeu llegir la "filosofia" del clínic.

La meva visió sobre l'entrenament en el bàsquet: anem a treballar les àrees de la percepció, la decisió i la comunicació

1. Considero que hi ha un èmfasi excessiu en els entrenaments sobre el treball de la tècnica i un dèficit en el treball de la tàctica (la presa de decisió).
El mètode tradicional o analític es centra en la correcta execució de les habilitats tècniques. El mètode actiu o global pretén incidir en les habilitats tècniques però a través de la presentació de jocs i situacions jugades. El jugador/a intel·ligent és aquell que sap respondre davant de les circumstàncies del joc: ha hagut de viure una certa varietat de situacions per poder resultar "creatiu". Hem d'exposar-los a aquestes situacions farcides d'estímuls.

2. No és possible el desenvolupament tàctic de l'esportista sense una estimulació perceptiva adequada.
Cal fer un treball perceptiu que faciliti el treball tàctic, que permeti percebre amb acurada rapidesa per permetre la decisió instantània. No surten jugadors/es per una habilitat innata sinó per que combinem les seves qualitats físiques i psicològiques amb un treball adequat de les habilitats tècniques, tàctiques i estratègiques. Si ens centrem en el desenvolupament tàctic, cal que tinguem en compte que la percepció dels estímuls de l'entorn són uns emergents necessaris per a la bona presa de decisió.

3. Penso que una altra de les condicions per un bon treball de la tàctica, a banda de situacions farcides d'estímuls, és treballar el joc reduït (2x2, 3x3).
No cal dir que el bàsquet des d'un punt de vista d'entrenamemt seriós és molt més que fer "contraatac d'11, tir i 5x5". El joc reduït és per a mi, des de fa molts anys, la pedra angular del meu sistema de treball. Traslladar les necessitats del joc col·lectiu a situacions reduïdes és per mi una obsessió. Esmicolar els conceptes de joc pel meu equip i fer possibles connexions dins del joc és una prioritat total de la meva planificació.

4. El treball del feedback a nivell de sensacions i a través del video.
Sovint, en acabar les sessions, intento que els jugadors/es (sobretot en equips de formació) recuperin sensacions viscudes durant les activitats que hem fet. També intento que recordin conceptes o estructures de joc que hàgim treballat. Aquestes sensacions i vivències crec que són un bagatge proscrit de l'educació esportiva. Ara que es parla tant d'educació i d'intel·ligència emocionals cal tenir en compte també aquest aspecte a l'esport.

El video és un instrument molt útil per que els jugadors/es puguin avaluar el seu joc i també la seva actitud a la pista. Podem veure-hi molts detalls de comunicació no verbal. L'aportació a l'equip es mesura en funció de cadascuna de les subjectivitats que en formen part. Ara però, aquestes subjectivitats necessiten tenir un mirall on poder-se veure de més a prop, analitzar-se, reflexionar. Una sessió breu de video (uns 20 o 25 minuts) comentat pels propis jugadors (no parlo d'un video en que els entrenadors/es parlem i aturem i corregim) resulta un instrument didàctic fenomenal. Proveu-ho!

5. La comunicació és un element bàsic en el rendiment de l'equip.
Hi ha tres aspectes de la comunicació que jo intento treballar amb els meus equips:

a. La comunicació durant el transcurs de la jugada. Aquesta inclou durant els entrenaments també, com apuntava abans, en situacions de joc reduït i també totes les situacions amb oposició. És la que con-forma el bagatge del joc d'equip. Hi ha equips que es comuniquen més i d'altres menys. Mostraré en algunes activitats avui, sobretot pel que fa a aspectes de comunicació defensiva.

b. La comunicació sobre les decisions i la lectura del joc a posteriori. Aquesta és una informació que podem incentivar que comparteixin els jugadors/es. És un recurs que de vegades es passa per alt, però que resulta molt valuós. Poder compartir els punts de vista dels altres sobre com han vist la jugada és d'un incalculable valor, un "tresor", ja que augmenta el coneixement individual i del grup, així com la sensació de ser "autors".

c. La comunicació sobre la comunicació. L'equip necessita moments per parlar de com es relacionen, quines maneres tenen de dir-se les coses, de tractar de sintonitzar i parlar en un mateix llenguatge. Podem buscar activitats de pista o esporàdicament en l'aula per promoure aquest tipus de comunicació.