EDUCATION & COACHING EXPERIENCES

Un blog dedicado a la gente que le gusta el baloncesto y que se toma su tiempo para pensar estrategias para acercarse y actuar dentro del deporte.

dilluns, de gener 15, 2007

ENS MOU L'EXCEL·LÈNCIA?

De fa ja algun temps trobo diferències entre les organitzacions esportives amb un projecció cap a la supervivència i aquelles que es mouen en termes d'excel·lència.

Les primeres són organitzacions procupades per arribar a final de mes, o millor dit, a arribar a final de temporada i completar un nou curs. Interessa a la gent que les regenta sobretot que els problemes es minimitzin, més que no pas esbrinar què passa. He estat una pila d'anys voltant pel món del bàsquet i les estructures de les organitzacions esportives, sovint i sobre la base del pas del temps, agafen un aspecte de mera supervivència. L'impuls i l'energia per millorar, posar-se al dia, canviar i regirar velles maneres de fer que ja són inútils semblen haver-se esvait.

Les segones són organitzacions que promouen canvis adaptatius a través dels seus membres, sobretot els seus líders, però també de moltes altres persones que hi participen amb diferents càrrecs i responsabilitats. L'entorn canvia, les persones que formen part de l'organització també, els vells temps no tenen necessàriament que ser "els vells bons temps" que es comparen amb l'actualitat i es miren amb nostalgia. La perspectiva ja no és la de minimitzar problemes sinó d'anticipar els escenaris que es trobaran i intentar crear tendències, enlloc de copiar-les o reaccionar tard al que passa. Fem que les coses passin, no deixem que "ens passin" de manera passiva.

Les organitzacions que sobreviuen reaccionen al seu entorn i de vegades intenten afavorir els interessos de la gent que acumula el poder, tenen un ambient ensopit i la gent es sent disconforme amb el que s'ofereix. L'embolcall amb que s'ofereixen els productes i serveis és poc atractiu, encara que se li dona molta importància per la idea de vendre un producte que engresqui. El que de vegades trobem després a dins potser decepciona. Funcionen per funcionar, per seguir l'inèrcia, per intentar seguir en marxa.

Les que busquen l'excel·lència actuen per afavorir activament els interessos dels seus membres, tenen un ambient carregat d'energia i la gent participa de manera il·lusionada. L'embolcall no resulta un element important ja que de seguida es fa visible la seriositat i el compliment d'uns alts nivells de professionalitat i exigència. També es fa evident que el que trobem a dins apassiona i interessa a les persones encarregades de tirar-ho endavant. Funcionen per que es treballa de manera responsable i coordinada.

No hi ha organitzacions que només es moguin per supervivència o només per excel·lència. De vegades diferents departaments o equips de treball dins d'una mateixa organització s'orienten amb metes diferents. Podem dir sense por a equivocar-nos que es combinen diferents orientacions per un mateix projecte esportiu. Malgrat això, podem classificar les organitzacions i identificar-les aviat segons una tendència genèrica.

Cal que els gestors operin dins del marge de l'excel·lència, encara que de vegades ens trobem dinàmiques molt arrelades que és difícil canviar. Segurament el que hauríem de buscar és un perfil d'organització que estigui en consonància amb la nostra manera de treballar. Cal dir que hi ha excel·lents administradors de supervivència (hi ha organitzacions que tenen períodes de transició on no es mira crèixer o millorar sinó mantenir-se) i terribles visionaris de l'excel·lència (que pretenen fer coses fora de l'abast dels recursos i cultura de l'organització on operen).

Seria excel·lent poder entreveure d'avançat les possibilitats de canvi i creixement futur a les organitzacions on tenim opcions d'intervenir. Als coordinadors ens manca una major capacitat per copsar les situacions que poden resultar problemàtiques i, en el fons, necessitem una millor formació teòrica sobre coordinació de grups i disseny de processos per poder afrontar amb èxit la nostra tasca de direcció.