PENSAMENT RADICAL

Radical no quiere decir "excéntrico", quiere decir céntrico, central. Percibir de un modo radical es percibir la esencia, la raíz del problema.
- Marilyn Ferguson, El mundo de Acuario hoy

I.

El mot "radical" té generalment molt mala premsa. Un radical s'associa amb un extremista. Un extremista és una persona que habita en els extrems, que no entens de punts mitjos, que té una postura extrema. Malgrat això, ser extremista i ser radical no és el mateix, encara que de vegades en confongui.

Per mi radical té un to positiu. Ja ho tenia clar abans de fixar-me en la referència que he trobat llegint un llibre, concretament la cita que encapçala aquest article. Ho pensava després de llegir fa molt de temps Filosofías del underground de Luis Racionero (Anagrama). També recordant les lectures d'alguns pensadors radicals com Paulo Freire i la seva pedagogia crítica, o Antonio Gramsci i la seva visió del paper dels intel·lectuals.

II.

Ferguson m'ha fet pensar en que "radical" és un mot que està ben a prop de la meva visió de la vida. Ser radical en el meu cas és una actitud que afecta sobretot la meva visió de la comunicació, de l'educació, de l'entrenament. Sinònims de radical no serien ni crític, ni tampoc reflexiu.

Penso que el relatiu despreci a aquells que se'ls posa l'etiqueta pejorativa de "radicals" no és per que no abordin problemes centrals i essencials. L'explicació que jo li donc és que per a determinats sectors de la nostra societat els afavoreix promoure una visió centrada en interessos secundaris.

Interessa mirar cap a una altra banda per no crear problemes ni haver de donar explicacions, podrien dir alguns polítics en la privacitat dels seus despatxos. Adonar-nos que hi ha coses més importants pot resultar un element difícil, ja que posaria en una situació còmode aquells que gestionen l'status quo.

Així doncs, la centralitat de la nostra societat sovint està ocupada i farcida d'assumptes d'un interès menor, mentre que els assumptes que haurien de tenir un abordament radical (en el sentit que hem avançat: central, essencial) són deixats sistemàticament al marge.

III.

Els educadors en general, i en concret els entrenadors esportius, hauríem de poder abordar millor els asumptes fonamentals de l'educació esportiva i fer-ho des d'una perspectiva radical. Una visió superficial ens deixaria sense abordar realment la radicalitat. Així, per exemple, podríem dir-nos de manera autocomplaent: "Els jugadors de les noves generaciones no aprecien la figura de l'entrenador", i ens quedaríem tant amples.

El pensament radical ens portaria més enllà d'això que hem dit. Podríem dir, d'una manera més matissada: "Les noves generaciones tenen nous interessos i distraccions, però al cap i a la fi és apassionant viure experiències esportives, tant pel que fa a la vessant física, psicològica com per la de les relacions socials que es generen".

Hi ha circumstàncies centrals per entendre la vida que no ens resulten evidents, que queden fora de la visió dominant, que ens ofereix raonaments de pa sucat amb oli. El pensament radical ens ajuda a recuperar aquelles idees que queden arreconades i que ens permeten interpretar millor el que passa, ja que aborden les problemàtiques centrals d'una manera desafiant i que intenta comprendre-les d'arrel.