EDUCATION & COACHING EXPERIENCES

Un blog dedicado a la gente que le gusta el baloncesto y que se toma su tiempo para pensar estrategias para acercarse y actuar dentro del deporte.

dilluns, de gener 12, 2009

RODAR AMB DUES O TRES PILOTES: UNA TEORIA

Ho deia fa uns dies: quina explicació li podem donar a que els cinc dels sis equips convidats al 30è Torneig de L'Hospitalet, exceptuant el Asvel Lyon, fessin les seves rodes d'entrades amb dues pilotes?

Lietuvos, Kyiv, Khimki, Zeleznik i Zadar, malgrat portar nodrides plantilles de 11 i 12 jugadors, van fer les rodes d'entrades amb dues pilotes. Em demano si acostumats com estem a Catalunya a fer servir tres pilotes, hi ha algun motiu al darrera d'aquesta pràctica esportiva de l'escalfament dels partits. Penso que hi poden haver diferents motius:

El sòcioeconòmic. És el primer que se'm va passar pel cap. Parlem de països en l'òrbita soviètica, països que probablement han passat força misèries, encara que avui alguns puguin formar part de la Unió Europea. Els problemes econòmics podrien fer pensar en poc material esportiu i, per tant, acostumar-se a "rodar" amb dues pilotes (ja no en disposen de més). No obstant aquest argument no m'ha semblat prou convincent.

La teoria de l'entrenament. De seguida vaig seguir ruminat: tinc la sensació que a Catalunya, fa 15 o 20 anys, potser existia una mateixa cultura de "rodar" amb dues pilotes. Ara és costum "rodar" amb 3 pilotes, però qui diu que això no arribarà en breu a Lituània (tan influenciada per l'antiga URSS), Hongria o Croàcia. Per tant, tot pot ser que arribi aviat a països de l'òrbita soviètica, tot i que aquest motiu tindria molt d'eurocentrisme (en el sentit de sentir aquest països com perifèrics a l'avenç cultural, tecnològic i econòmic), quan en matèria esportiva han estat països sempre capdavanters. Històricament ho han estat molt més que països com ara Espanya, malgrat el Mundial de Japó del 2006 o l'Eurocopa del futbol al 2007, moments d'un gran rendiment a nivell de seleccions nacionals en esports d'equip.

El cultural. Tots els entrenadors estrangers han donat sensació d'una gran austeritat. No volien floritures dels seus jugadors, tot el contrari que -recordem-ho- el visceral Chus Lázaro. La seva vestimenta i tot el seu posat feien olor, podríem dir, a naftalina. No ho dic faltant al respecte, sinó que de seguida es podien identificar els entrenadors estrangers només de veure'ls de lluny, ja anessin amb americana o amb xandall. L'austeritat l'associo, en el cas d'aquests equips, amb l'afany per controlar el detall, en ser metòdics. I ser-ho implica cuidar de la pilota, un objecte que s'ha de valorar en la seva justa mesura i no abusar en el seu joc.

Comentaris finals
Potser per ser metòdics i cuidar la pilota, sent fidels a la seva pròpia cultura esportiva, posar-ne dos a la roda suposa que se'n cuidaran més d'ella ja que probablement tiraran menys cops a cistella que en el cas de tenir tres pilotes a la roda. Així quan t'arriba el torn a la roda t'ho prens més seriosament.

De fet em vaig fixar que, a més a més, feien servir molt la passada i devolució en les seves rodes, així com la roda ràpida, on no calia sinó ser molt curós amb l'entrega de la pilota.

A banda d'això trobem l'ombra allargada de l'entrenador, que tenia un rol molt autoritari. De fet podríem contraposar el tècnic del Reial Madrid, en aparença desistint a demanar temps morts pel seu equip, i l'afany de control d'altres tècnics del campionat.

Un altre detall interessant era que Lietuvos, en la seva mitja hora d'escalfament, feia uns 15 minuts de roda d'entrada i de tir abans de fer els estiraments. A falta de 15 minuts per començar el partit es posaven a estirar uns 5 minuts, i després rodaven 4 minuts més fins la presentació, manca de 6 minuts. Després feien la darrera roda, aquesta ràpida. Per tant, feia el gruix de la roda abans dels estiraments pertinents, una pràctica que no es veu per les nostres terres.