EDUCATION & COACHING EXPERIENCES

Un blog dedicado a la gente que le gusta el baloncesto y que se toma su tiempo para pensar estrategias para acercarse y actuar dentro del deporte.

dilluns, de gener 26, 2009

POCHETTINO, FLOR D'UN DIA?

El RCD Espanyol ha passat un 2008 que ha estat un annus terribilis. La segona volta la la lliga 2007-08 amb Valverde a la banqueta, així com la primera volta de la 08-09 amb Márquez i després "Mané", han estat un veritable suplici.

L'arribada de Pochettino a la banqueta espanyolista s'ha saldat, fins a diu d'avui, amb un bagatge en resultats que és continuista en relació a l'etapa Mané. De moment han estat dos espats, un sense gols i l'altre 1-1.

Pochettino ve avalat per un prestigiós passat com a jugador, i algunes de les coses a les que es referien els periodistes els dies propers a la seva presentació va ser que era "amic" dels pesos pesant en el vestidor, De la Peña i Tamudo.

Em llenço a la piscina i faré una breu descripció de les llums i ombres del que poden ser els propers mesos de Pochettino a la banqueta espanyolista. Començaré per aquells aspectes que l'avalen i continuaré pels que poden enfonsar la seva incipient carrera com tècnic.

1. Connexió amb l'èxit esportiu. L'afició de l'Espanyol, més acostumada a patir que a gaudir del joc del seu equip, guarda un bell record del brau capità espanyolista, present a les dues darreres fites del conjunt blanc-i-blau (Copes de Rei del 2000 i 2006).

2. Joventut. Pochettino té un perfil que, en una secció d'ofertes laborals, podria aparèixer com "jove i dinàmic". Aporta empenta per un projecte que té dificultats per rodar i tirar endavant. Despunta la seva il·lusió i la capacitat de transmetre-la. Sense anar més lluny, en la roda de premsa després de l'empat amb el Barça va dir: "Porto tres dies sense gairebé dormir".

3. Anar a millor. Pochettino té al seu favor que la situació de l'equip difícilment pot anar a pitjor. Tot el que sigui guanyar algun partit en les properes setmanes serà més que el trist balanç d'empats i derrotes que "Mané".

4. Sintonia amb les "vaques sagrades". Tamudo i De la Peña poden sentir-se acompanyats per la presència de Pochettino, així com també Luis Gracia. Aquesta relació o vincle pot ajuda a sortir de la situació actual, força dificultosa, però és dubtós que sigui un factor positiu de cara el futur a mig termini.

5. Confusió dels rols. L'amistat que uneix a Pochettino amb alguns dels components actuals de la plantilla se li pot girar en contra. La relació, al meu entendre massa simètrica, pot arribar a portar a confusions en quan als rols que ocupen cadascú d'ells. Per una banda Pochettino haurà de construir el seu rol sobre la base de la relació existent, un aspecte sempre dificultós. Per una altra banda, l'equip necessita de més líders a banda del ja coneguts i, en les darreres setmanes, absents.

6. Desconeixement dels sistemes d'entrenament. Pochettino arriba pràcticament sense bagatge com entrenador. Això el pot portar a ser un entrenador inexpert, encara que si s'ha rodejat d'un ajudant i un preparador físic prou experimentats, pot anar aprenent algunes coses sobre la marxa. La seva etapa com jugador l'ajudarà, però no és el mateix jugar que entrenar.

7. Identificar el seu prestigi com jugador amb la seva autoritat naixent com entrenador. Pochettino corre el risc de cremar la seva credibilitat no a partir del que ofereixi com a tècnic, sinó per l'herència o, millori dit, patrimoni adquirit com jugador. Ell ha de poder crear-se la seva pròpia autoritat més enllà de la imatge que pot mantenir com brillant i contundent central.

8. Què oferirà després de ser fixat com revulsiu? Un entrenador que arriba a mitja campanya de vegades dona el tomb a la situació, però és clau trobar què oferirà després de les primeres setmanes, quan l'efecte de motivació i novetat es va apaivagant. Quins seran els aspectes diferenciadors de l'estil Pochettino?

De moment hem vist com han insistit per tots costats que confia en els que hi són (un tòpic ben futbolístic), que ell arriba amb molta il·lusió de treballar i que, en el seu discurs, com bon argentí que és, es nota que es capaç de marejar la perdiu. Veurem si les paraules no se les endú el vent.

1 comentari:

Akejugues ha dit...

El mateix cas el d'Angulo al CAI. Cada dia m'indigno més en veure fets com aquests. Per a què treballar dia a dia en la formació de l'entrenador si al final els que troben feina són aquells qui no han entrenat mai....Molt trist.