A rey muerto, rey puesto. Com diu la dita castellana, és important adonar-se que la vida segueix. Després de que les dues darreres edicions del Torneig Júnior d'Hospitalet fossin pel Zeleznik, aquest any el Lietuvos ha guanyat en la final a l'Unicaja.
Aquest és un escrit breu, un avançament dels continguts que desenvoluparé en les properes setmanes. Hi ha diferents assumptes sobre els que reflexionaré entorn a aquest Torneig. Per una banda, tinc pensat dedicar-li un temps a les dots de direcció d'equip d'un dels entrenadors del torneig, l'ex-ACB Chus Lázaro, a càrrec de l'Unicaja.
Per altra banda he caçat al vol alguns comentaris o expressions dels famosos scouts NBA que poblen el Torneig, encara que sembla que aquest any han vingut menys. M'ha xocat sentir com, amb vehemència, es referien a un jugador (no se qui era) amb la descripció: a selfish player. En parlaré.
Per últim, demanar-me per un detall que no em sembla gens ni mica insignificant: per què els equips de l'est d'Europa (Lietuvos, Kyiv, Khimki i Zeleznik, encara que no he vist l'escalfament del Zadar) fan la roda d'entrades amb 2 pilotes mentre que els equips nacionals en fan servir 3? Aviat us avançaré les meves potents hipòtesis.
Feliç 2009 de basquetbol!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
El Zadar també feia la roda amb dos pilotes. Felicitats pels tan interessants posts i pel llibre que ja m'he acabat de llegir.
Moltíssimes gràcies pel detall del Zadar, Akejugues! Ara podré acabar de plantejar les meves hipòtesis de treball.
I moltes gràcies també per fer-me saber que has trobat tant interessants els meus escrits.
Una cordial salutació.
Publica un comentari a l'entrada