EDUCATION & COACHING EXPERIENCES

Un blog dedicat als apassionats pel bàsquet que els agrada pensar i reflexionar

dimarts, de gener 20, 2009

MIRACLES, MERÈIXER, OPCIONS, INTENTS

Sito Alonso declarava a Catalunya Ràdio el 15 de gener, abans de jugar contra el Tau en la decisiva darrera jornada de la primera fase de l'Eurolliga: "Los milagros son difíciles que sucedan y sobretodo cuando... tienen que suceder cuando te los mereces. Nosotros no sé si nos lo merecemos porque creo que nos merecíamos algo más el día de Berlín y no lo tuvimos. Entonces lo que tenemos que hacer es ir a Vitoria con unas ganas tremendas de jugar un buen partido, y si tenemos opciones de ganar, obviamente, no desaprovecharlo. Que no sea por que nosotros no intentemos ganar en Vitoria."

Hores abans Mallet ja havia parlat de que "els miracles són possibles". Tot plegat em dona la sensació que els verd-i-negres parlen sense gaire convenciment. No depenia d'ells la desitjada victòria de l'Oljmpia, cuer del grup, a Berlín, però el que si calia fer era no donar el braç a tòrcer en la sempre difícil visita a Vitòria.

MIRACLES. Parlar de "miracles" és diferent a parlar de "encara és possible". Quan una o més persones anuncien que enlloc de dir "encara és possible" posen l'etiqueta de miracle, el que estan fent és retirar el poder del grup. Per poder esdevenir autors d'allò que fan, els membres d'un grup s'han de creure capaços d'escriure la seva història, i no defugir aquesta responsabilitat adduint explicacions de caire religiós.

Mallet i Alonso són còmplices en aquesta maniobra on es renega del poder que els hi pertocava en aquesta situació complicada, però no impossible. "Fer la seva part dels deures" hagués estat el impuls necessari (i després es va veure que suficient) per veure que feia l'Oljmpia a Berlin.

MERÈIXER. Què indica que Alonso digui "no sé si nos los merecemos"? Doncs el cert és que, d'alguna manera, ell mateix dubta que puguin merèixer passar a la següent fase. Em demano: qui s'ha cregut el tècnic per jutjar si l'equip pot o no merèixer arribar a la següent fase? És complicat erigir-se com a jutge que autoritza que quelcom pugui passar. És com si digués entre línies: "Nanos, no us he heu currat prou, així que si arriba el premi no serà per la vostra perseverança".

Nega, doncs, que el que acabi passat serà fruit del treball dels jugadors... i el que sigui, al cap i a la fi, serà el que es mereix el grup per la seva trajectòria global. El fet de que es pugui assolir alguna fita (una classificació al Top16, un campionat) sense merèixer aquell triomf sembla destil·lar una relació clara i diàfana: hem assolit el que ens hem merescut, i no com assenyala Alonso, deslligant el que un ha merescut del que acaba assolint.

OPCIONS. "Si tenemos opciones de ganar el partido, obviamente, no desaprovecharlo". Seguim amb més del mateix. Les opcions les generes tu mateix amb el teu treball i la teva consistència. Estar decidit a fer quelcom i fer-ho. Hi ha una dita castellana que diu: "la ocasiones las pintan calvas". La Penya va fer una primera part molt completa davant el TAU, al seu feu, i es va enfonsar després del descans, precisament podríem dir que desaprofitant les ocasions que se li van plantejar (i que ells mateixos van generar per mèrits propis).

INTENTS. "Que no sea por que nosotros no intentemos ganar en Vitoria". Intentar és menys que fer-ho. Quan una persona anuncia quelcom en termes d'intent està posant en dubte, ja de bon començament, la possibilitat de que pugui fer passar allò. Em demano: ho vol realment, l'entrenador, assolir aquella fita? Sembla que no, per que ja hem vist com amb el llenguatge posa pals a les rodes.

Sembla complicat, oi i tant, la classificació. Però s'ha esforçat tant en comunicar d'una manera desesperançada que no sembla que li doni opcions a l'equip, i les poques que li dona són en condicional i amb l'ombra de no merèixer el que poden arribar a assolir. Quan anuncia la necessitat d'un miracle, dubtant de que els jugadors puguin merèixer allò, anunciant el camí de malmetre les pròpies opcions o quedar-se amb el intent, i no fer-ho.

Tot plegat ens trobem d'un altre cas on la comunicació de l'entrenador marca el llistó del que l'equip pot arribar a assolir. I, com passa sovint, li van fer cas a allò que va dir.