EDUCATION & COACHING EXPERIENCES

Un blog dedicado a la gente que le gusta el baloncesto y que se toma su tiempo para pensar estrategias para acercarse y actuar dentro del deporte.

dijous, d’agost 23, 2007

PREOCUPEU-VOS MENYS DE LA MORAL DE LES COSES I MÉS DE L'ÈTICA DE CADA PERSONA

"Obra de manera que siempre aumentes el número de alternativas."
- Heinz von Foerster

Una diferenciació imprescindible
És curiosa la manera com confonem reialmes tant apartats com l'ètica i la moral. No ens donem compte però moltes vegades ens amoïna l'opinió dels altres (la moral social) i no pas l'ètica d'una situació. Són preocupacions radicalment diferents, com de seguida veurem.

Llegia fa uns dies un llibre en que es mostraven diferents situacions de relacions entre pares i fills, i s'apuntava a conductes o comportaments infantils que eren vigilats/castigats pels adults. L'autor comentava que l'opinió que poguessin tenir els altres (per exemple: "es nota que aquests pares no el saben educar a aquesta pobre criatura") condicionava la relació educativa amb els fills/es, i per tant ens podríem preocupar per la moral i la imatge que oferim, oblidant-nos fins a cert punt de l'ètica.

Una situació puntual, en un context concret, respon a multiplicitat de condicionants. Però sobretot respon a la situació interna, al desenvolupament personal, d'aquella persona. I és que allò ètic és respectar aquest procés de desenvolupament personal, sempre que es doni dins una marges. Si es respecta la persona i el seu procés dirigit des de dins, serem més ètics.

Els límits són un element clau per definir per quins marges podem traspassar i quina altres hem de repectar. Podem deixar que s'expressi l'infant, però dins d'un règim establert. No calen gaire normes, sinó simplement un escenari ben definit, potser amb dues o tres pinzellades en tenim prou per assenyalar que no es pot fer.

Malauradament aquest escenari sovint està marcat al 99% per les preocupacions dels pares per l'imatge que estan donant en un lloc públic, i en un 1% per la clara i convençuda aposta per que l'infant es desenvolupi des del seu nucli intern.

Així la preocupació moral (allò que dirà la gent que no ens coneix, el respecte envers les normes familiars, regir-nos per una actitud cultural d'una època) desborda el cabdal de l'atenció adulta, i tot ho jutjem a partir d'aquesta mirada moralista. Poc ens adonem que estem posant una i altra vegada problemes al desenvolupament de la persona, complicant força que pugui trobar el seu propi camí, ja que estem fixant normes allunyades del seu desig.

Alternatives i rols: assolir-ne més i més cada vegada
Després d'aquesta introducció per distingir moral i ètica, aprofito la frase de Heniz von Foertser que encapcelava l'article. Dir-vos que ell parla d'imperatiu ètic per referir-se a aquesta breu i concissa premissa. Recordem-lo: "Obra de manera que siempre aumentes el número de alternativas".

És interessant veure que la diversitat d'alternatives, la possibilitat de poder escollir entre x possibilitats, és el que optimitza la qualitat ètica d'aquell comportament i d'aquella persona. No és pas seguir la norma establerta (sigui més moral o més aviat ètica), sinó d'amplir el rang de possibilitats.

De fet, una idea que en algunes corrents de salut mental es manega és que saludable és aquella persona capaç d'alternar diferents rols en la seva vida. La possibilitat d'augmentar el nombre de respostes a una situació, així como la possibilitat d'escollir i actuar diferents rols en funció del context amb que un es trobi, defineix un criteri de salut mental i d'una certa ètica en les relacions.

Darrers comentaris
Tot plegat el que he volgut mostrar és que la nostra visió de les persones, lluny de voler reduir la vida en societat a seguir una norma moral, crec que ha dirigir-se a obrir el ventall de possibilitats. Insisteixo en l'encert, en l'ètica de trobar diferents respostes (totes adaptatives, malgrat algunes siguin mal vistes o no estiguin acceptades socialment) per una situació. Tot depèn de amb quins ulls ho mirem.

Cal trobar maneres de respectar les respostes, les decisions, les iniciatives de les persones per arribar a que puguin sentir-se còmodes en una lògica d'assoliment d'autonomia personal. Només amb una perspectiva diferent de l'ètica podem obrir-nos pas entre una boira espessa del que és acceptable i el que no (segons una certa moral social, familiar, personal).

D'aquesta manera podrem defugir, en certa mesura i gràcies a aprendre a aagafar aquesta nova perspectiva, la bogeria del pensament únic. Podrem destapar l'hipocresia dels que es diuen educadors i que per defensar els seus interessos, el seu lloc de poder i dominació, posen en entredit el desenvolupament personal dels altres, i executen amb precissió maniobres morals amb tons manipuladors. I no hi ha gens ni mica d'ètica en pensar-nos amb el dret de dir-li a algú que li convé i que no, en esperar una resposta com a bona i no pas una altra que vingui.