HISTÒRIA DELS COMENÇAMENTS

"Desarrollar una sólida filosofía es una forma que tiene el entrenador de cuidar al equipo cuidándose primero él."
Carlos Giesenow (2007:69)

Em falta menys d'una setmana per començar de nou amb els entrenaments. Al davant tinc una temporada plena de reptes i il·lusions, amb un equip de treball que hem anat construïnt i millorant durant la temporada passada i en el que hem incorporat cares noves.

Tots els començaments haurien de ser plens d'il·lusió. Em captiva la idea de començar a treballar, malgrat se'm faci difícil pensar en vestir-me de nou d'entrenador, ara que estic de vacances fa setmanes. A més a més, fa mesos que no visc la convivència sovintejada amb els jugadors... Suposo que és la manera de tornar-ho a agafar amb més ganes.

No podríem gaudir dels equips sinó estiguèssim uns mesos apartats, distants, sense pràcticament contacte. Els nostres jugadors i els entrenadors no podem gaudir 12 mesos l'any: aquestes pauses en el treball ens ajuden a situar-nos i crear el moment propici per continuar la nostra història. I, al mateix temps, ens ajuda a pensar, lluny de l'equip, en el desig de fer història amb aquells jugadors.

M'agrada pensar en sessions exigents, al voltant de les dues hores de treball (sempre a pista, com els agrada als jugadors) durant les dues primeres setmanes. Penso en el patrimoni de joc, d'actituds, de coneixement compartit que vam crear durant els mesos de suor i diversió del curs passat. Ara podem treure-li el llaç, i gaudir del regal que ens fem a nosaltres mateixos.

Com diu Carlos Giesenow, psicòleg esportiu argentí, hem de cuidar-nos de tenir a punt el nostre mètode o filosofia de treball per poder tenir cura, cuidar als nostres esportistes. Passen dies o setmanes de l'estiu i no penses en absolut amb els teus jugadors. Però de cop i volta, com un llampec, comencen a aparèixer idees inquietants sobre el futur de l'equip, a les que vas donant forma mentre esperes el primer dia d'entrenament.

Sempre trobo que és clau donar-li importància a dos moments que considero molt especials: els comiats i els començaments.

Els començaments, més enllà de conrear bones esperances (quan de vegades no es parla des del convenciment necessari sinó des de "constestador automàtic" que han gravat els jugadors per fer sentir còmodes als entrenadors), serveixen per agafar de nou el pols de la teva feina i el teu tracte amb el grup. Començar i adonar-nos d'aquest nou curs de bàsquet a la teva vida (i a la vida del teu equip) serveix per donar perspectiva al camí que tens per davant.

Has de donar-li una importància determinada, per mi cabdal, si vols donar solemnitat a aquell moment. Si volem que el començar no sigui posar-se en marxa i prou, treure's l'òxid de les articulacions o les teranyines de les cistelles, sinó un treball d'agermanament i de comuni(caci)ó, hem de donar-li una rellevància especial a tot plegat. Només amb el contrast entre allò que fem i el que no fem podem construir una pedagogia revolucionària que tingui en compte la personal història dels començaments. Cal mirar-nos al mirall per re-conèixer (que és tornar a conèixer)el teu equip en els primers dies de la nova temporada.

Bibliografia
Giesenow, C. (2007) Psicología de los equipos deportivos. Claves para formar equipos exitosos. Buenos Aires, Editorial Claridad.