EDUCATION & COACHING EXPERIENCES

Un blog dedicado a la gente que le gusta el baloncesto y que se toma su tiempo para pensar estrategias para acercarse y actuar dentro del deporte.

dimecres, d’agost 29, 2007

VEURE'NS EN L'ACTUAR: UN GOIG IRREMPLAÇABLE

"El psicodrama posibilita, en el despliegue de la escena, que los esquemas de acción puedan ser interpretados como esquemas de significación. El psicodrama permite que el sujeto se constituya en su propio intérprete." Alicia Fernández (2000:72)

Introducció

Hi ha tècniques molt potents per treballar amb grups (els grups operatius de Pichon-Rivière, altres aportacions diverses del camp del psicodrama) i d'altres tècniques de pa sucat amb oli. Malauradament estem ruixats per totes bandes d'aquestes tècniques sense veritable fonament que ens aparten la mirada dels enfocament realment potents.

Aquest estiu he aprofitat per llegir algunes obres sobre psicodrama. Tot esperant que m'arribi el gruix de l'obra d'Enrique Pichon-Rivière, que he encarregat a una lliberia virtual de l'Argentina, passo hores llegint a gent que recull algunes idees de la seva colossal obra (colossal sobretot per l'enginy del seu anàlisi i de les seves propostes pràctiques).

El psicodrama és un projecte terapèutic que es pot adaptar a diferents tipus de grups. Els equips esportius és un cas clar, Pichon-Rivière va tenir un dels seus primers reptes alhora d'organitzar un equip de futbol amb malalts.

Fonaments del psicodrama (sense fer història)

La base del psicodrama, com el terme indica, és la dramatització, és a dir, l'escenificació o "pensar amb escenes". Alicia Fernández apunta a que, tal como actuem en les escenificacions, així entenem-interpretem el món. Enlloc de demanar-los als membres del grup com pensen allò, fer-los verbalitzar del no-res i en fred, els fem actuar: en aquest actuar del grup veurem de quina manera veuen el món i a partir d'aquell actuar el món podrem demanar-los que verbalitzin.

Aquesta estratègia que adopta la tècnica psicodramàtica té un avantatge adicional: la persona que actua en un espai psicodramàtic por arribar a sentir-se autor del que fa. En la mesura que fem qualcosa (que podríem dir manllevant aquest bonic mot de l'italià) podem aconseguir veure el que fem. En veure'ns podem des-cobrir, des-tapar com som, com ens comportem.

Aconseguir fixar en l'espai i el temps la percepció que té la persona és precissament l'objectiu del psicodramatista. A través de les escenes el psicodramatista ajuda a veure a la persona en el seu accionar. De fet, el psicodramatista li realça el seu esquema d'acció que, al mateix temps, esdevé un fet incontestable de la capacitat de la persona d'actuar i ser autor del que fa. A més a més, en aquest actuar es veurà a si mateix i també podrà trobar nous significats a allò que ell ha estat veient d'una determinada manera.

Comentaris finals

Tanmateix, els avantatges del psicodrama no es redueixen a aquestes dues grans aportacions: (1) l'escena com espai per interpretar l'esquema d'acció com esquema de significació i (2) la possibilitat de l'autor de ser intèrpret de la seva obra-actuació.

La construcció d'un espai amb grups, ja sigui terapèutic i de formació, requereix despertar els elements que hem mencionat:

  • identificar-se i veure's un mateix a través de les escenes actuades;
  • veure's com actor, però sobretot com autor que crea allò que em passa;
  • ser capaç de re-significar l'espai en que actuem i de canviar-lo a traves del nostre desig.

Com assenyala Fernández, no només serveix el psicodrama per veure quina visió tenim del món (en un pla intel·lectual), sinó que ens ajuda a veure'ns des de fora. Veure'ns en aquesta escenificació i poder reconèixer-nos en el nostre punt de vista és una conquesta irremplaçable.

Bibliografia

- Fernández, A. (2000) Psicopedagogía en psicodrama. Habitando el jugar. Buenos Aires, Nueva Visión.