EDUCATION & COACHING EXPERIENCES

Un blog dedicado a la gente que le gusta el baloncesto y que se toma su tiempo para pensar estrategias para acercarse y actuar dentro del deporte.

dilluns, de març 02, 2009

ES VEIA VENIR

Ho sento. Trigaré uns dies en parlar dels temes que vaig prometre tractar. Però és que es veia venir.

El Barça ha passat de 12 a 4 punts de diferència amb els seus perseguidors, el seu arxienemic i nèmesi (com en els còmics), el Reial Madrid.

Ho avançava el dia 7 de febrer, és a dir, fa poques setmanes. No havia hagut sotracs importants de joc però el discurs ja indicava que es podia estar jugant amb foc. Cito el meu article Oscil·lacions en el nivell de joc:

Guardiola mesura molt que l'èxtasi col·lectiu no envaeixi l'equip. Però
inevitablement els banys de realisme que dona cada setmana a l'equip comporten,
de vegades, que l'equip no surti a arrasar sinó a salvar l'expedient. I té tant
a veure el llenguatge que empra de manera quotidiana, com també el plantejament
de les rotacions.

Dic banys de realisme quan realment, el que jo diria, és que
"punxen" una mica l'equip. El desinflen. I això es nota d'una manera o una altra
en els partits.

El cert és que tanta prudència, tant anar poc a poc, ha acabat afectant l'equip. Ja no es tracta de fer confiança als jugadors, sinó que els jugadors s'han descol·locat de tal manera que ara l'equip va en caiguda lliure. M'agradaria dir que es refaran en un tres i no res, però el Madrid prem l'accelerador de fa més de dos mesos a la lliga, i els últims entrebancs blaugranes fan pensar que la lliga perilla.

I perilla sobretot per que el Barça, amb això de portar UNICEF a la samarreta, sembla estar fent d'ONG dels equips necessitats. De tant bé que anaven, es va desfermar la "generositat" i van donar una empenta al cuer, l'Espanyol, per sortir del pou. I ara arriba el torn de l'Atlètic de Madrid, que acabava d'entrenador nou tècnic.

Entre els comentaris de Guardiola que desinflen al més trempat dels futbolistes de la plantilla, i l'actitud de deixar aixecar el cap al rival enlloc d'esclafar-los. Com sinó s'entén acabar perdent 4-3 al Calderón després de començar el partit i encarar-lo amb un 0-2? Això vol dir un parcial en contra de 4-1!

Fa uns dies sentia per la ràdio, crec que era a Els millors anys de la nostra vida, una entrevista amb l'entrenador de porters de Van Gaal mentre va estar al Barça. Va ser just després de la pífia de Valdés contra l'Espanyol, amb el segon gol de "lo Pelat". Hoek, crec que així s'escrivia el cognom, deia que Valdès era un gran porter, que mereixia estar entre els tres porters de la selecció, que havia millorat el seu joc (es referia a com la juga amb el peu?) i que els errors dels porters sempre són més notoris. Deia que si tens dos ocasions de tocar la pilota, i en una estàs malament i et marquen, que és el 50 %. Ja té raó. Però el que cal es jugar bé, i no cometre aquests errors de pati de col·legi.

Diumenge al Calderón va cantar Márquez en la cobertura i Puyol en el tall, i també Henry placant a l'àrea a un jugador "colchonero". Però hi va haver més errors. I a mesura que es sumen i, a més a més, no es solucionen, puja la nòmina de riscos per deixar escapar la lliga.