OSCIL·LACIONS EN EL NIVELL DE JOC

En Pep Guardiola està completant una temporada magistral en el seu debut com tècnic del primer equip del Barça. Però encara que els resultats són bons, excepcionals, podem fer un anàlisi més detallat.

El cert és que compta amb alguns trets molt atractius per l'aficionat: la catalanitat d'arrel, la seva seriositat en el treball i un toc de "realisme" -això de realisme ho discutiré en aquest article- per no desfermar eufòries, segons la seva visió del món, contraproduents.

Avui he sentit un parell de comentaris de Guardiola en roda de premsa, abans de jugar contra l'Sporting. En un repetia fins la sacietat per que ningú es veiés amb cor de posar-ho com titular del diari: "Ho repeteixo: no estem cansats". Guardiola deia que jugar cada tres dies era exigent, canviant d'una competició a l'altra, però diu que l'equip està bé. És bo que no tiri de llagrimeta, dient que estan massa carregats de partits, que és difícil mantenir el nivell, etc. És honest de la seva part.

El segon comentari amb el que m'he fixat ja no m'ha agradat tant. Guardiola contestava a la pregunta d'un periodista en la direcció d'explicar-los per que els darrers partits havia costat més guanyar. De fet han anat fins i tot per darrera en el marcador. Guardiola ha dit: "És impossible que un equip mantingui aquest nivell durant tots els partits".

És assenyat dir que les oscil·lacions en el joc, els alts i baixos, són habituals en tots els grups, fins i tot en els que funcionen millor. Un dia els pot costar més resoldre un partit. Però no estic d'acord amb Guardiola. Per mi no és impossible mantenir un esclat de joc com el que estan fent sovint els seus jugadors. Si de cas és convenient i molt prudent (Guardiola ho és molt) dir que és difícil fer 4, 5 o 6 gols per partit. Però jo mai diria que és impossible.

Portem això mateix al món del bàsquet. Un equip fa 100 punts en dos o tres partits seguits, i de seguida diu algú: "No podran seguir amb aquest ritme d'anotació". Ah, no? I per què no poden continuar amb un joc de fantasia i d'anotacions impressionants?

Guardiola mesura molt que l'èxtasi col·lectiu no envaeixi l'equip. Però inevitablement els banys de realisme que dona cada setmana a l'equip comporten, de vegades, que l'equip no surti a arrasar sinó a salvar l'expedient. I té tant a veure el llenguatge que empra de manera quotidiana, com també el plantejament de les rotacions.

Dic banys de realisme quan realment, el que jo diria, és que "punxen" una mica l'equip. El desinflen. I això es nota d'una manera o una altra en els partits.

Per què Messi surt quan queden 30 minuts per acabar segons quins partits, quan podria sortir a l'onze inicial? Algú dirà: les rotacions. Si, és clar, però si tens un jugador tant desequilibrant que amb la mitja hora final d'un partit li pot donar la volta com un mitjó, per què no fer-lo jugar des de bon principi i acollonir el rival? Potser d'aquesta manera es podrien haver encarat alguns partits ja al descans, amb dos o tres gols a favor, i amb temps per fer rotacions... a la segona part.

Estic convençut que aquest Barça, sense que ningú li posi el fre de ma, podria realment fer 5 o 6 gols per partit, tal i com tenen assumit el sistema de joc i la qualitat individual que tenen els seus jugadors. Us imagineu que aquest Barça fes una mitja de 3 gols i mig, o 4, per partit? Seria una passada d'equip, més del que ho és ara, i res que al meu entendre puguem dir que és impossible. Difícil, una mica. Però assolible si s'ho proposen i treballen en la direcció (d'equip) adequada.