EDUCATION & COACHING EXPERIENCES

Un blog dedicado a la gente que le gusta el baloncesto y que se toma su tiempo para pensar estrategias para acercarse y actuar dentro del deporte.

divendres, de febrer 20, 2009

ELS INFANTS, UNA EXIGENT ITV DELS ROLS PROFESSIONALS

El carrer com font inesgotable de reflexions pedagògiques. Avui passava per davant de casa un grup d'escolars, i tancant el grup anava un alumne de pràctiques de Magisteri que donava el cas que havia col·laborat amb mi fa unes mesos en una activitat de formació.

M'he acostat i hem estat parlant animosament uns 3 o 4 minuts, ell de camí cap a l'escola i jo cap al meu despatx. Li he preguntat pels estudis, per la seva feina com entrenador al futbol base d'un col·legi a Premià de Mar, i ens hem acomiadat afectuosament.

La meva sorpresa ha estat quan, uns metres més enllà, he sentit com cridava a l'ordre als últims (de fet m'ha semblat que les últimes) del grup. La seva resposta (eren unes nenes imagino de que 10 o 11 anys) ha estat: "Com pots ser mestre si parles amb un passatger?" Deixant de banda que devia voler dir vianant, la menció que ha fet m'ha semblat d'un olfacte epistemològic immens!

Podríem discutir si un passatger podria ser "la persona que passeja". O, donant-li una volta més de rosca, si el fet d'anar en dues files es podria interpretar simbòlicament com si allò fos un comboi de vagons de tren. Però ara no és el cas de comentar això.

M'ha semblat punyent la pregunta enverinada d'aquesta nena. Ha estat fantàstica. En un rol precari com és de mestre en pràctiques (de fet aquestes mateixes noies l'estaven estabornint als morros amb un díptic sobre l'exposició que havien anat a veure quan jo he sortit de casa), elles detectaven encara una altra fissura. A banda de no ser un mestre reconegut, i estat en un rol per sota del tutor de la classe, que té un rang superior al mestre en pràctiques, a més a més ell estava faltant a l'enquadrament bàsic pedagògic: estar pendent dels nens.

Ja sigui educació o entrenament, el mestre o l'entrenador ha d'estar amb els cinc sentits posats en allò que fan els alumnes. Si no ho fa corre el risc que els infants prenguin mal o que, amb el pas del temps, valorin que no està prou per ells i elles. Faltar a això indica que no s'està dins del rol com a tal, que hi ha una resistència -natural per altra banda- per ocupar-lo o fer-se amb aquell poder. Construir el teu rol és estar pendent a aquests petits detalls, i que els nanos no t'enxampin deixant de costat les obligacions del teu rol.

Una declaració d'aquesta mena per part d'una nena de 10 o 11 anys no és sinó la confirmació que hom es situa a cavall entre aquell rol i un altre. Així, fent servir els números, si un mestre en pràctiques és un 50% d'un mestre, podríem dir que un mestre en pràctiques que no atén als alumnes és un 10 o un 20 % de mestre, a molt estirar.

Estem parlant d'una situació "poc pedagògica" com acompanyar un grup pel carrer. Però a ulls d'alumnes de tercer cicle de primària, qualsevol acte d'un mestre o d'un mestre en pràctiques es jutjat com propi o impropi del seu rol. I tot aquest afluent d'experiència quotidianes van confirmant, o bé minant, el rol de mestre que aquest noi s'està fent.

M'ha semblat fantàstic com aquesta nena li assenyalava implícitament: "Com pots voler-nos cridar a l'ordre si tu mateix no compleixes amb el teu rol de mestre?" Una apreciació genial per part d'una nena ben desperta i intel·ligent davant una fallida en la construcció d'un rol professional.