EDUCATION & COACHING EXPERIENCES

Un blog dedicado a la gente que le gusta el baloncesto y que se toma su tiempo para pensar estrategias para acercarse y actuar dentro del deporte.

divendres, de març 27, 2009

INCONSTÀNCIA, INCONSCIÈNCIA, INCONTINÈNCIA

Com altres vegades em poso a fer un breu llistat de qualitats que han de lluir els entrenadors. Penso que hi ha tres qualitats que un entrenador ha de poder manegar: la constància en el seu enquadrament de treball, la consciència sobre ell mateix i allò que li passa, i la continència del seu discurs.

Tinc algunes llibretetes en les que apunto aspectes que se m'acudeixen durant el dia. Idees per un clínic, els comptes per l'hipoteca, un llistat de llibres que vull llegir-me. No m'he acostumat a prendre'n nota amb el mòbil, de tot això, encara que tingui software Windows Mobile.

Avui estava fent una ullada a una d'aquestes llibretetes i m'ha aparegut algunes "perles". Són frases que vaig sentir a un entrenador al mes de gener del 2008, i que han donat peu a altres reflexions. Jo li dic, carinyosament, entrenador Z, i és un personatge que apareix sovint en un llibre que he titulat Quin món deixem als que venen? Escrits de pedagogia, política i civisme.

Ara me n'adono que m'he deixat algunes frases molt bones, i en rellegir-les de seguida m'ha suggerit el títol d'aquest post. Relaciono algunes frases de l'entrenador Z amb les qualitats que he assenyalat com bàsiques per l'entrenador:

La constància. Aquesta és una gran virtut dels entrenadors. Els tècnics hem de ser un exemple de regularitat. Per alts i baixos ja tenim als jugadors; nosaltres hem de ser com un rellotge suís. En la mesura que els jugadors aprenen què poden esperar de nosaltres, els estem ensenyant el camí de la manera com relacionar-se amb nosaltres.

Ser constant és demostra dient: "El dissabte, si fem el que hem estat assajant aquesta setmana, guanyarem". La constància entre allò que hem fet durant la setmana i allò que esperem dels jugadors en el partit certifica la nostra professionalitat.

L'entrenador Z addueix: "El domingo tenemos que ganar sí o sí, pero tranquilamente". Aleshores és obligatori guanyar? Podem obligar i al mateix temps dir que ho poden fer tranquil·lament? I quin lligam hi ha entre el treball fet i el que podem fer que passi? On apareix aquest nexe?

La consciència. Es demostra consciència d'un mateix sent curós del que fem, de no donar passos en fals. Hi ha entrenadors que es retraten amb un "arranque" que han tingut, i queden en evidència davant de tothom per la resta de la temporada.

La credibilitat que tenim com entrenadors depèn de petits detalls, de donar senyals suficients que som allà pendents del que passa i organitzant el joc, però sense perdre els papers.

Per la seva banda l'entrenador Z ens anticipa: "Vamos a ganar seguro". Pretendre ser omniscient i preveure, assegurar què és el que passarà pot fer pensar als altres que som bojos. Massa convenciment pot arribar a fer-nos por. No podem arriscar-nos i dir això que diu l'entrenador Z. És absurd, arriscat i fruit d'una profunda i malaltissa inconsciència. Aquest convenciment pot indicar que estem desconnectats del que passa, que no som capaços de llegir entre línies el món que ens envolta i actuem sense cenyir-nos als fets, només pensant en il·lusions.

La continència. Finalment la continència. Davant dels acalorats retrets de polítics i els judicis precipitats d'educadors de pa sucat amb oli, els entrenadors esportius tenim el repte de no parlar pels descosits ni dir-la grossa.

A l'entrenador Z se li acut dir: "Me voy a cagar en...". Una bonica medalla que penjar-se a la jaqueta, un insult que serveix de tub d'escapament però que no té cap funcionalitat volguda. A què respon tal enunciat? Simplement a deixar-nos endur per la falta de consciència d'un mateix, mostrant la nostra inconstància i fent ús d'una temible incontinència verbal.