REVISIÓ DE L'ESTRATÈGIA EN CLAU DE PICHONIANA

"Estrategia sería la labor previa de un sujeto o grupo mediante la que, a través de un proceso continuo de asunción de roles, se presenta internamente la acción, tratando por un proceso de aprendizaje, de conseguir el ajuste del encuadre del trabajo con el que, después, por técnicas operativas, se va a intentar la realización de lo que había sido planificado tiempo atrás." (Pichon-Rivière, 1985:185)

Si fèssim un diccionari sobre els esports, sobretot dels esports d'equip, hi hauríem de fer una especial menció a l'estratègia. Malgrat sigui un mot sorgit, com en altres casos, de la terminologia militar, l'estratègia ha estat molt més utilitzada en el discurs dins l'àmbit empresarial que no pas en l'esport. L'esport necessita que afinem la nostra visió de l'estratègia per fer justícia a l'abast del que tenim entre mans, i fer bé la feina de fixar les estratègies.

Hi ha una confusió habitual en en món de l'esport, i és confondre tàctica i estratègia. Per estratègia entenem, malgrat hi hagi definicions per a tots els gustos, allò que diu Pichon-Rivière. La tàctica és la decisió presa pel jugador en el moment del joc, en una determinada acció del joc.

La definició de Pichon-Rivière presenta una sèrie d'elements molt interessants, alguns de més comuns a les definicions tradicionals dins el món de l'esport, però amb aportacions originals. Anem a trencar a bocins el que Pichon-Rivière ens diu amb apararent naturalitat:

1. "la labor previa de un sujeto o grupo". Hi ha un abans del joc, un abans que és l'entrenament. Aquest és el moment bàsic de l'estratègia: per entrenar-la, per debatir-la, per fixar-la. L'estratègia es perfila als entrenaments, i també en la predisposició que pren el jugador, en allò que imagina i que recrea sobre el joc del seu equip i que serà la base del que després podrà arribar a posar en comú amb els companys i enfront dels rivals.
2. "mediante la que, a través de un proceso continuo de asunción de roles, se presenta internamente la acción". Hi ha uns rols que protagonitzen l'acció i als que hem de ser fidels. Es tracta d'una participació seguint determinades característiques del joc allò que permet crear el joc mateix que volem desenvolupar. Es tracta de fer coincidir el joc desitjat amb el joc desenvolupat a la pràctica, una apropiació activa en la realitat a través d'un rol. Per això hem d'assumir el rol que ens demanen i, anant un pas més enllà, representar internament aquell joc per fer-lo nostre.
3. "tratando por un proceso de aprendizaje, de conseguir el ajuste del encuadre del trabajo". És a dir, hi ha una etapa bàsica per aprofitar els recursos estratègics i és el seu aprenentatge (i representació interna), més enllà de voler fer-ho ràpid i de manera matussera. Per tant també cal crear un marc de treball ("encuadre") on poder desenvolupar aquest procés d'aprenentatge per que no aparegui en el buit, i que pugui sostenir-se amb l'ajuda dels entrenadors, companys, i també els rivals.
4. "con el que, después, por técnicas operativas, se va a intentar la realización de lo que había sido planificado tiempo atrás". Tot recurs estratègic parteix de la base d'aprendre'l, d'enquadrar-lo de manera adequada, per després poder sol·licitar-lo en un moment concret, i fer-lo encertadament. Però per això també ens fa molta falta demanar aquest recurs durant els entrenaments d'una manera determinada, oportuna. Ens referim a això de "por técnicas operativas", que es refereix a la tècnica dels grups operatius.

Tot plegat l'estratègia està en el cor dels esports d'equips: precissament per que són d'equip hem de posar en comú les definicions (representacions internes, rols, diferents processos d'aprenentatge) que cadascú protagonitza. I per que són accions que hem de recuperar "en su debido tiempo", com es diria en castellà. Hem d'ajustar-les al grup que entrenem durant els entrenaments fins arribar a coordinar-nos, a trobar la sincronització necessària.

"Es que otras de las condiciones - assenyala Pichon-Rivière - que debemos destacar es la de que dicho jugador debe tener la posibilidad de rectificar durante la operación misma determinados esquemas de trabajo, realizando así los diferentes pasos de lo que se llama en la ciencia social una indagación operativa. Así es como llegamos a asistir al espectáculo inteligente, cambiante y estético, de alguien que intenta resolver las dificultades de la tarea sobre su actuación." (Pichon-Rivière, 1985:186)

Una bona estratègia no és la que és bona de per si (la que faci l'equip x o que ens hagi servit abans). Hem de donar-nos compte que abans de practicar-la prou no tenim cap estratègia consolidada. L'estratègia l'aprenem plegats i la fem plegats de manera coordinada a mesura que la rectifiquem, que li trobem pegues i solucions sobre la marxa, significats compartits i automatismes. Tot plegat fins poder-la aplicar junts, cada cop de manera més exemplar i rutilant, quan sigui requerit fer-ho.

Bibliografia
- Pichon-Rivière, E. i P. de Quiroga, A.P. (1985) Psicología de la vida cotidiana. Buenos Aires, Nueva Visión.