NO FER DE L'EQUIP CAP O.N.G.: NI CAGADUBTES NI INDECISOS

Preguntado por los jugadores con los que menos está contando, entre los que figuran dos de los refuerzos de esta temporada, el escolta estadounidense Alex Acker y el ala-pívot turco Ersan Ilyasova, y el pívot Fran Vázquez, Ivanovic señaló que "deben tener paciencia y trabajar al máximo, y esperar el momento en que jueguen bien para ponerlos a jugar".

"Están aquí para ganar. No somos una asociación benéfica para dar minutos a alguien si eso perjudica al equipo. Yo no soy de ese tipo de entrenador. Sólo juega quien se lo merece y ayuda al equipo. Si no, deben trabajar y tener paciencia, como yo la tengo con ellos, y llegará el momento en que podrán ayudar con muchos minutos", afirmó.

Ivanovic, que también afirmó que dirige un equipo de 11 jugadores y que todos tienen "el mismo valor".

- Prèvia al partit d'Eurolliga Madrid-Barça del 17.1.08 al diari Hispanidad (Font: Europa Press)

No em sento proper en massa plantejaments al montenegrí Dusko Ivanovic, i malgrat això haig de reconèixer que estic completament d'acord amb les seves declaracions que he citat a l'encapcelament d'aquest article.

Hi ha una filosofia errònia que ens porta a plantejar-nos incloure jugadors que no estan veritablement decidits a fer bé les coses. Incloure'ls en segons quina mesura en el repartiment dels minuts no és només irresponsable per part de l'entrenador que vol fer bé la seva feina, sinó un precedent perillós. Aquest marc d'actuació pot ajudar a soportar la idea nefasta de que hem de fer-nos càrrec del mal joc d'un jugador de l'equip, d'un jugador que no rendeix, posant-lo en el partit malgrat no estigui demostrant la necessària vàlua.

Realment, un equip sènior ha d'estar orientat a fer jugar aquells que més puguin aportar a l'equip en cada moment. Ho diu en Dusko i estic totalment d'acord amb el seu discurs. No és només que Dusko sigui exigent i dur, sinó que Dusko se'ns apareix com algú conseqüent. Hem de tenir clar que no sempre seran els mateixos els que brillin, i que un equip que està ben entrenat i que disposa de jugadors hàbils en diferents posicions (fins i tot dos jugadors per posició), un dia serà un que donarà un pas endavant i l'altre dia, un altre.

No hem de caure en el parany de pensar que els jugadors han de tenir minuts, i així podran arribar a jugar bé i aportar a l'equip amb la seva actuació. No. El que han de fer els jugadors és estar en una disposició tal que estiguin aportant a l'equip ja abans de posar-los en pista. Per exemple, als entrenaments, donant-nos una idea de com de fiar són; a la banqueta, amb una predisposició a guanyar el partit també des de la banqueta; en partits previs, segons el rendiment assolit). I fruit de tot això podran tenir minuts, i després més minuts.

Dusko fa servir les paraules "asociación benéfica", i curiosament jo faig servir amb els meus jugadors la idea que, de vegades, funcionem com una ONG que ens compadim dels més necessitats. De fet hi ha equips que els donem una alegria, que els permetem sortir del pou si només tenen una, dues o tres victòries després, posem el cas, de tota la primera volta de lliga. Som així de bones persones, de generosos, uns veritables madres teresos de calcuta.

Dusko assegura que tracta a tothom per igual. Jo crec que un dels esforços al que hem de dedicar més temps és respectar-los la feina, sobretot la feina ben fet, i per tant reconèixer quan estan fent bé les coses adascú d'ells o elles a través dels minuts que passen a pista.

Així, lluny de seguir el raonament de tipus benèfic "anem a donar-los l'oportunitat de demostrar que ho poden fer bé", el que els entrenadors hem d'assegurar-nos és que posem aquells que passen per un moment d'estar convençuts i decidits de fer un bon paper a pista, i no pas apostar pels que estan dubtosos del que poden fer.

Si apostem pels dubtosos, pels cagadubtes i indecisos del seu propi rendiment, no estem encaminant l'equip cal al màxim de rendiment sinó cap a un joc entre parèntesi, un joc "como si". I, mirem-ho com vulguem, del dret o de l'inrevés: el que hem de cercar insistentment són els que volen ser protagonistes de llençar l'ofensiva sobre el rival, els que estan realment disposats a donar-li un ritme de joc frenètic al partit, els que desitgen demostrar amb els seus actes que busquen convençuts la victòria.