EDUCATION & COACHING EXPERIENCES

Un blog dedicado a la gente que le gusta el baloncesto y que se toma su tiempo para pensar estrategias para acercarse y actuar dentro del deporte.

dimecres, de gener 09, 2008

ESPORT I IDENTITAT

Introducció
Descobreixo, en la meva visita a la pàgina web de l'ACB, una notícia que m'evoca un tema interessant: esport i identitat. Per què l'esport és motor de moltes emocions, i la sensació de pertenença i d'identitat (una ciutat, uns colors, una història compartida) és un dels pilars de la pràctica esportiva així com del fenòmen de l'esport-espectacle.

La notícia a la que em refereixo prové d'agències (i per tant no l'elabora cap dels redactors d'acb.com, així que és breu i no dona massa detalls) però té un títol suggerent: "Govern balear propone proyecto para fusionar los tres equipos de Mallorca".

Considero que val la pena abordar aquest tema per què apunta a una direcció que m'interessa enormement: la planificació organitzativa i la confecció d'un projecte que atengui als motius de tots els interessats per engegar-lo (si és que hi ha interès o prefereixen seguir com fins ara, cadascú amb el seu tros de pastís). De moment ha parlat el Govern Balear, ara caldrà veure si els clubs mouen fitxa. I també els Ajuntaments i el Consell de Mallorca.

Considero que en aquest tema del bàsquet mallorquí conflueixen assumptes de política pública, desenvolupament organitzatiu, interessos patrimonials, esponsorització, direcció de grups. I tot plegat tots aquests aspectes que trobo tant interessants van a morir en un tema espinós, el d'identitat i esport, que cal tractar amb la cura necessària per assolir els objectius que es puguin arribar a plantejar.

Identitat i actualitat del bàsquet mallorquí
Pensar que Bàsquet Muro (LEB Plata), Palma Aqua Màgica (LEB Or) i Bàsquet Inca (LEB Or) s'entenguin per reunir-se en un sol gran projecte per portar el bàsquet ACB a Mallorca és ambiciós. Però és ambiciós sobretot per que cal una negociació, una cessió dels diferents bàndols, un acord comú per refundar el catalanisme... ai, no, que aqui seria el mallorquinisme.

Els equips de bàsquet de l'illa de Mallorca no estan passant per un moment especialment bo: Palma Aqua Màgica (recordem-ho que és CB Alcúdia, tot i que jugui a la ciutat de Mallorca: més temes identitaris) va 5-10 i ocupa la 14ª posició de la LEB Or; Fundació BàsquetInca.com, que atravessa problemes econòmics des de fa un temps, no va pas millor: penúltim en la 17ª posició i 3-12; Bàsquet Muro, a la LEB Plata, ocupa l'11ª plaça i va 9-6.

Veig que en l'estratègia de Govern Balear és fer aquesta proposta als club involucrats precissament en un moment difícil per a tots ells (mitja temporada i sembla que no remonten). Per tant tots tres es troben necessitats d'assegurar algun ajut econòmic per la propera temporada, o bé per gastar-se'l per fitxar un jugador pel final de curs. També estan necessitats de donar-li forma a seu projecte futur, encara que sigui compartit, i que asseguri la seva supervivència.

El cas del futbol: el RCD Mallorca
El Mallorca de futbol sembla que no té més bona salut. Ha passat èpoques de tots colors, els darrers anys han estat sobretot difícils, però no queda tant lluny l'època gloriosa d'Hèctor Cúper amb Samuel Eto'o com vaixell insígnia. A dia d'avui viu instal·lat en la zona mitja de la taula de 1ª Divisió (tot i que amb la derrota 0-2 amb el Barça estan a 8 punts de posicions UEFA i a només 3 de descens). Esperen el partit amb el Madrid per fitxar al mercat d'hivern.

Però més enllà del pla esportiu, el club ha abordat un tema important: el RCD Mallorca és dels pocs clubs espanyols que s'han afegit a la moda dels equips de les lligues professionals que han canviat el nom al seu estadi.

El mític estadi de Son Moix es diu ONO Estadi des de fa 2 anys. Aquest fenòmen es nomena en el món del marketing com naming rights, que segons la pàgina web de U1st Sports és: "Asociación de un sponsor a un edificio, proyecto, estadio, pabellón o evento mediante la inclusión de su nombre (o marca) en la denominación de dicho elemento y su inmediata comunicación".

Aquesta mesura no em sembla tant controvertida i polèmica com ho va ser posar publicitat a la samarreta del Barça (que semblava sagrat no portar-hi res) i, no obstant això, no és un tema menor el que generava el canvi de nom de l'estadi. És un tema d'identitat i de la indentificació romàntica de l'aficionat, temes que sempre compten quan esperes que la gent vagi al camp. Un altre factor econòmic que tenir en compte en vistes a l'oferta de l'administració per fer una fusió de clubs.

Qüestió d'identitat: crònica del primer dia d'opinions polítiques, periodístiques i dels aficionats
No crec que el tema pressupostari sigui un impediment per un projecte de fusió del bàsquet mallorquí. A Menorca ha quedat demostrat que un projecte seriós, amb idees clares, pot mantenir-se a l'èlit.

Les ajudes del Govern segur que arribaràn si és des d'allà mateix que ho proposen; les empreses també respondran, si tenen garanties que es faran les coses bé i es pot arribar a l'ACB; és ben segur que trobin algun tècnic ben posicionat per liderar un projecte peculiar. I dic peculiar per què no només requerirà gestió esportiva, sinó molta gestió política, organitzativa i identitària.

La notícia de l'agència EFE (tal com apareix a acb.com i també a feb.es) no desvela un posicionament dels presidents. Simplement podem llegir: "Joan Llompart, Guillem Alomar y Miquel Ramis, presidentes de los clubes de baloncesto de Inca, Alcudia y Muro, respectivamente, han escuchado la propuesta y, en principio, han aceptado mantener negociaciones en el futuro para que ese objetivo sea una realidad."

Per la seva banda, Diario de Mallorca afegeix: Biel Gili, director general d´Esports, esbozó su proyecto a los dirigentes de los tres clubes. Palma, Inca y Muro, por este orden, escucharon una propuesta que Guillem Alomar, presidente del CB Alcúdia (Palma) consideró "interesante". "Proponen un proyecto único, profesional, con un objetivo claro y en el que se garantizan varias cosas", añadió. El Govern garantiza su apoyo y ahora sólo falta conocer la implicación de los ayuntamientos y de los clubes. El Palma ve con buenos ojos la propuesta.

No em sorprèn el to de les declaracions de Guillem Alomar. Potser el Palma Aqua Màgica, o digue-li CB Alcúdia, pensa que tenen un lloc preferencial en el projecte (per tenir el pressupost més alt, jugadors mediàtics ex-ACB, jugar a Palma).

Un dels errors que entenc que fa el Govern Balear és assenyalar, per l'ordre d'entrevistar-se amb els dirigents, un ordre d'importància simbòlica dels clubs: l'ordre correponent a categoria i classificació. Em pregunto: com vols donar la sensació d'entendre't amb tots i buscar fer un projecte comú si et reuneixes per separat amb ells? No aixeca suspicàcies els torns de les entrevistes i reunir-te per separat? No hem de col·laborar i com dèia abans entendre's des del primer moment?

Una altra cosa que em ve el cap és que Diario de Mallorca recull, en la seva edició digital, només les declaracions del dirigent de Palma Aqua (CB Alcúdia). També simptomàtic del posicionament polític respecte el tema. No s'inclouen declaracions per què no han parlat els altres presidents? No es troben prou interessants les seves opinions per apuntar-les, encara que sigui breument?

Per la seva banda, al web WebEsport podem llegir: "La situación económica por la que están pasando nos ha llevado a presentar este proyecto de supervivencia", el conseller d’Esports, Mateu Cañellas, que estuvo acompañado en la rueda de prensa posterior a su reunión con los clubes por el director general d’Esports, Biel Gili."Si ellos consideran que se puede conseguir un buen equipo para la LEB Oro, nosotros garantizamos dos años más un tercero si la experiencia es positiva. Sumaremos las cantidades que perciben por separado para destinarlas al nuevo equipo", indicó Cañellas (en total, más de 700.000 euros)."Los clubes son los que decidirán sobre las cuestiones deportivas y de gestión; nosotros no nos metemos en eso, sólo ponemos la condición de que mantengan sus respectivas canteras", concluyó el conseller d'Esports.

Ja ha sortit el tema clau: supervivència. Hi ha fallida econòmica als clubs, s'ha de veure'n la viabilitat

A mallorcadiario.com podem llegir: Una de las principales ofertas que les ha presentado Cañellas, ha sido la de financiación. El Govern les ha propuesto reunificar las ayudas que reciben los tres clubes de modo que el nuevo equipo recibiría un soporte económico que rondaría los 500.000 euros por temporada, teniendo en cuenta que sólo los dos equipos que están el LEB- oro – el club de básquet de Muro [de fet és Palma - CB Alcúdia] y el de Inca- reciben una ayuda por parte del Govern de 187.000 euros al año.
Además, Cañellas se ha comprometido a interceder, en nombre del nuevo club, ante el Consell de Mallorca y los ayuntamientos de Inca, Muro y Alcudia, para animarles a involucrarse en el proyecto de modo que ayuden en la financiación del club.
Otra fuente de ingresos de la que se ha hablado entre los miembros del Ejecutivo balear y los presidentes de los tres clubes, ha sido la venta de la plaza en LEB-oro que quedaría vacía tras la unión de los tres equipos.
Con estas propuestas encima de la mesa, Llompart, Alomar y Ramis deberán sentarse a negociar y, en caso de que acepten formar este nuevo club, concretar los ‘pequeños detalles’ que pueden ser fruto de arduos debates: quién será el entrenador, quién formará parte de la plantilla, cuál será el nombre del equipo y dónde jugarán.

Comentaris finals (i la importància d'accedir als fòrums d'opinió)
Realment tinc la sensació que de la mateixa manera que el RCD Mallorca s'ha hagut de despendre fa un temps del nom carismàtic de Son Moix, els dirigents de Muro, Alcúdia i Inca hauran de cedir per alguna banda i desprendre's de certes posicions i tòpics per poder plantejar-se la viabilitat del projecte. I em sembla més difícil encara ja que els esquemes mentals que em sembla veure apuntats (periodistes, polítics, dirigents) dificulten la negociació. Negociar parteix de la base de cedir tots, uns i altres. Però en el fons de la qüestió, lamentablement, és que cadascú navega amb el seu vaixell.

Llegeixo en un fòrum, i no m'extranya gens ni mica, que Inca reclama ser la plaça amb més tradició de bàsquet d'èlit i acollir la seu de l'equip que sorgeixi de la fusió. Palma se situa en primer lloc, per algun aficionat "amb millors infraestructures".

Penso que en el millor dels casos tots els dirigents pensaran que estan ben posicionats respecte els seus actuals rivals esportius. I se'ls passarà pel cap, segur, que no podran fer seu l'èxit del projecte resultant, que com a molt serà un èxit compartit (si és que s'entenen prou bé per gestionar-ho adeqüadament). Un dels missatges del fòrum assenyala: No me pareix gens bé [portar la seu a Palma de Mallorca], si ho mouen serà un fracàs ja que no tendrà cap afició. A més, cony que Inca està ben enmig de Mallorca, ni que fos gaire enfora de Palma.

Finalment recullo un comentari que em trobo al mateix fòrum. De fet, em sento alleugerit de veure que les meves tesis, que estableixen segurament un rècord en extensió per un article al meu bloc, lliguen amb una reflexió del fòrum, ben planera i que va al gra: Nu se, a jo la veritat es q akest tipus de "fusions" i mamoneos estranys me pareixen una mica Quina poca estabilitat q tenen els ekips de basket, no? No se suposa que "s'han de sentir els colors", i crear identitat?

Doncs a cercar la manera de crear identitat, que té la seva història, tot i que les relacions existents (o inexistents?) entre clubs i els inicis de les negociacions no semblin ser els millors auguris per fer de Mallorca un projecte d'equip aspirant a participar a l'ACB als vols del 2010.