MOMENTS ÀLGIDS D'AUTORIA COM L'ART D'EXPRÈMER ELS TEUS ROLS FAVORITS

Una de les sensacions més plaents del món és sentir-te autor de la teva obra. Veus els teus productes fets realitat i et conmous. Veus com el teu món canvia i es transforma, com ho fas tu mateix, i t'envaeeix una certa sensació de màgia. En la mesura que l'accionar sobre el món el transforma, i inevitablement et canvia a tu, la teva experipencia i els ulls amb que mires la teva vida prenen un punt de vista determinat. Tot plegat és una experiència molt especial, irrepetible i no intercanviable amb els altres, almenys no de manera improvisada i sense un background en comú.

Sentir-te autor no és només escriure, pintar o fer música: aquesta seria una definició en sentit estret, molt estret, del terme. En un sentit ampli tots som artistes, però uns ens hi veiem més i uns altres es veuen menys. Tres breus apunts per il·lustrar la trascendència de la sensació d'autoria en les nostres vides.

1

Vides de lloguer és el culebrot que apareix en els diàlegs del Cor de la ciutat com element de metaficció (ficció dins de la ficció), i per tant com a discurs sobre el paper dels culebrots en la vida dels protagonistes de El Cor. Els guionistes no només juguen a ser autors de les vides dels seus protagonistes, sinó que al mateix temps juguen (amb el recurs de la metaficció) a reflexionar sobre el propi gènere com producte cultural a debat, parlant d'una sèrie dins de la pròpia sèrie. Els guionistes es re-crean el el discurs sobre el discurs del que forma part la sèrie, i parlen dels seus tòpics i trets característics. Un gust per la creativitat dels guionistes, punyeteros!

2

Naiara és una de les meves nebodes. Ara en tinc tres amb la més petita, l'Aina, que va nèixer per Sant Esteve. La Naira té 5 anys acabats de fer. Divendres vaig estar una estona a la tarda amb ella. Jo escrivia algunes notes al meu portàtil, la tenia a mig camí entre la meva cuixa i el braç del sofà. Mentre ella jugava a la Nintendo DS vam tenir un diàleg breu però gloriós:

Naiara: Mauro, tu què ets, basqueter?
Mauro: Bé, ens diem entrenadors.
(Breu silenci)
N.: I escriptor?
M.: Bé, això també. Es poden ser dues coses.

De fet, en podem ser més de dues (podem ser les que vulguem). Però quedant-nos amb l'escena en qüestió, potser és el moment de la meva vida en que m'he sentit més escriptor. A falta de publicar oficialment, aquell moment de la tarda del divendres 11 de gener de 2008 va ser l'exèriència més propera a la meva autoria literària que he tingut fins ara. Ja puc parlar d'escrits al meu bloc, dels meus diaris professionals, dels textos per a entrenadors a cursos o per clubs, o dels meus llibres, que aquesta sensació no està pel damunt de tot això (ni que fos aquell breu instant).

Realment va ser una experiència difícil de reproduir aquí, però el seu efecte va ser el d'una espurna que il·luminava tot un univers conegut (el d'escriure) amb una nova llum: el reconeixement de l'Altre.

3

"Quien muchas vidas vive, muchas muertes ha de morir". Aquesta frase a mi m'evoca que com més plenament visquis la teva vida, com més agossarat i intrèpid siguis en la teva transformació del món, com més multipliquis les teves fòrmules d'estar activament i creativa, també més "morts" (en sentit simbòlic) hauràs d'afrontar. La vida viscuda amb plenitud porta a viure les alegries de manera plena, però també els ensurts i les preocupacions fins que et fas a la idea del preu que pagues per viure les teves diferents autories, els teus diferents rols. Un munt de preocupacions als ulls dels altres, però que de mica en mica et prens en un sentit més saludable per a tu mateix més com ocupacions, i no tant com (pre)ocupacions.

4

Les vides que jo visc parlen de la vida (de les vides) que porto: com entrenador, com escriptor, com formador, com parella. No vull que siguin compartimentades, sinó que hi hagi una saltar naturalment d'una a altra. L'èxit que busco com entrenador, aquest treball personal que vinc fent en els darrers anys, vull que es connecti amb les meves classes i clínics per a entrenadors, amb la meva vocació impenitnt d'escriptor i blocaire.

Viure, recreant-nos en la vida que vols portar i que et decideixes a tirar endavant, et duu a ser un autor d'èxit o no. Però de l'èxit que ve marcat per la teva pròpia vida i com te la fas teva, com et generes la teva pròpia història i et dediques a exprèmer els teus rols favorits.