EDUCATION & COACHING EXPERIENCES

Un blog dedicat als apassionats pel bàsquet que els agrada pensar i reflexionar

divendres, de febrer 15, 2008

AUTORITAT EN LES DESTITUCIONS I EN LES SUBSTITUCIONS

Ahir vam veure el cop d'efecte d'una mort anunciada: Dusko Ivanovic va ser cessat per la directiva del club blaugrana.

Hem sembla oportú fer una sèrie de comentaris al respecte. Els diaris han omplert notícies i columnes d'opinió de que l'episodi Dusko ha estat la primera destitució d'un tècnic en l'era Laporta.

Molts periodistes s'han afanyat a dir que calia més autoritat de la directiva en una secció desbocada des de que Pesic va marxar, després d'aconseguir el triplet de títols més valiosos al vell continent (ACB, Eurolliga i Copa del Rei), i el que ha vingut després no ha estat a l'alçada d'aquest passat exitós.

La gent interpreta aquesta destitució, com també d'altres que es donen en el món de l'esport professional, com gestos d'autoritat. Sovint ens oblidem de que aquesta idea d'autoritat oblida l'arrel etimològica d'autoritat, que és la mateixa que autor. Autoritat i autoria van estratment lligades, com un temps ençà vaig reflexionar en aquest mateix bloc.

Les destitucions semblen indicar, a ulls de la gent del carrer, gestos d'autoritat. La necessitat de posar límits a la gestió suposadament autogestiva d'altres tècnics del club (Rijkaard sobretot, però no podem oblidar el cas de Xesco Espar) plana sobre aquesta decisió, precipitada per les declaracions de Dusko a la premsa la vigília del debut al Top 16.

Però el que demostrarà realment autoritat, però sobretot autoria dels dirigents blaugranes, serà la resolució d'aquest episodi. Ara ha acabat el capítol de des-titucions i toca posar-se de seguida a pensar en el capítol de subs-titucions.

Com bé assenyala l'incissiu Capità Enciam, el Barça no ha estat un espai propici per entrenadors ajudants ascendits al rang de primers entrenadors (Flores, Montes). No sabem si ara serà l'aposta de la directiva, prenent com exemple el Real Madrid i la seva aposta per Joan Plaza. Alguns veuen els paral·lelismes entre l'entrenador Xavi Pascual i el tècnic campió de Lliga, i fins i tot l'anomenen "el nou Joan Plaza".

La qualitat i pes de l'autoria d'aquesta directiva, juntament amb la seva autoritat, està en joc en les properes setmanes en relació a la secció de bàsquet i al seu futur a curt i mig plaç. Es veurà en l'evolució d'aquest tema si segueixen insistentment amb els cants de sirena a Ettore Messina o busquen un altre tècnic lliure per acabar la temporada.

Entre els tècnics nacionals Moncho Lòpez s'ha compromès fa pocs dies amb la selecció portuguesa; Manel Comas ja està imposant la llei del xèrif a Sevilla des de fa algunes setmanes. Qui més queda? Entre els estrangers Obradovic està, com Messina, a l'agenda de la secció des de fa molt de temps, i tant amb un com amb l'altre s'ha entrevistat en els darrers temps amb la cúpula blaugrana. Avui llegia a La Vanguardia que fins i tot José Vicente Hernández apareix, també, a les travesses de cara a la temporada vinent.