10 RAONS PER FER-SE PENYADDICTE

La Penya guanya la Copa del Rei del 2008 en una trepidant final contra l'equip amfitrió, el TAU de Vitòria.

Ja fa temps que el joc de la Penya enamora als aficionats, i on destaca el joc ranci d'alguns equips ACB, l'equip ver-i-negre mostra les virtuds d'un joc agressiu en defensa i elèctric en atac.

Aíto posava paraules a allò que una de les periodistes de TVE li costava horrors posar nom. Aíto ha vingut a dir que no tenen un equip com per especular amb el joc, que no tenen l'experiència per poder jugar a això, i que estan en certa manera obligats de fer un bàsquet arriscat. La periodista ha vist la llum quan Aíto li ha seguit el fil d'allò que ella no sabia com dir-li a l'espectador i li ha donat la rèplica assenyalant que el joc de la Penya és un joc "valent", un joc que "no especula", fent servir les paraules del tècnic badaloní.

En acabar el partit he pensat que podria enumerar, breument, deu raons o motius per fer-se un fanàtic del joc de la Penya. Anem a veure si ens ensortim.

1. Rudy és un excel·lent jugador de bàsquet i un líder dins de la pista. Alguns no els agrada que fingeixi o exageri contactes, que protesti, que s'encari amb el rival. Jo ara penso que Charles Barkley era odiat pels equips rivals, però estimat pels seus Sixers o pels Suns.
2. La victòria davant del TAU té mèrit en l'esforç i en l'estratègia. Rudy ha patit la teranyina defensiva de Mickael i les ajudes que li feien (gran plantejament del debutant a la Copa Spahija). Rudy s'ha posat les piles i s'ha posat l'equip a l'esquena. Aíto ha seguit fidel a les seves variants defensives.
3. Dona gust veure jugar Ricky, Pau, Rudy junts. La joventut del Joventut et dona esperança. Ni els americans ni els comunitaris als que estem acostumats donen un rendiment tant concentrat, juguin 5 o 25 minuts, com aquest planter inesgotable que és la Penya.
4. Ricky ha donat un pas endavant (més). Les grans cites que la de la Final de Copa demostren l'alçada dels jugadors. Ricky té 17 anys i ha fet una mica de tot: defensa, penetracions, tirs lliures. Fins i tot ha seguit a un nivell bo després de perdre una pilota important davant de la defensa de Prigioni en els darrers minuts.
5. Una victòria dels actors secundaris. Popovic surt al darrer quart i fa 6 punts. Laviña es trenca les banyes en defensa. Moiso surt a repartir una mica i donar descans a un finíssim i excels Hernández-Sonseca. Jagla fa 3 triples, un de clau al darrer quart. Barton està negat per veure cistella però obre les defenses rivals jugant de '4', i en defensa reboteja tot el que pot.
6. Aíto, un mestre. Ens hem de treure el barret. Aíto li ha tret molt de suc a la Penya, i ha creat un estil de joc quan a la Penya, fa només 5 anys, només quedava un solar desert. Aposta pels joves i encerta amb els fitxatges, i quan ha pogut s'ha desfet de Baxter, que no aportava.
7. Estratègia i convenciment. La defensa zonal 2-3 que ha volgut mantenir Aíto, malgrat les cistelles de McDonald, i sobretot l'encert de Teletovic (8 punts consecutius), demostra que Aíto té confiança ilimitada amb allò que practica. La veritat és que professa fe en el seu arsenal estratègic, i és d'agrair que no es faci enrera a la primera de canvi.
8. Triomf de l'il·lusió. Amb la Penya guanyen tots els que, sense entendre massa de bàsquet, vibren amb el joc trepidant del DKV. Espero que el joc dels d'Aíto segueixi enamorant molts que no estimàven encara el bàsquet!
9. Mallet o la formiga atòmica. Com els dibuixos animats, Mallet ha aparegut com un llamp per acabar algunes accions molt meritòries en penetració (que no es prodiga massa), així com en els triples (que és el seu fort).
10. Rudy emocionat i joiós. Hi ha gent que no suporta el posat prepotent de Rudy. Avui ha plorat d'alegria i ha viscut el triomf com una de les seves grans fites abans de donar el salt a l'NBA. Així hem vist una altra cara d'aquell jugador que encissa al penyaddictes, i que enutja als que no els agrada la Penya.

Estic convençut que trobaríem altres raons, però aquestes em semblen prou bones.