XESCOLOGIA

La primera vegada que vaig sentir parlar de Xesco Espar penso que va ser una amiga amb la que vaig coincidir a la meva curta etapa a AESC- Ramon Llull. Ella l'havia tingut de professor de Planificació a INEFC Barcelona i me'n parlava meravelles, tant per la vessant teòrica com l'humana.

La segona vegada crec que va ser en Richi Serres que, a més a més de parlar-me d'ell, em va introduir la idea de què era la "xescologia". Per entendre'ns, aquest terme es refereix a la inabastable quantitat i qualitat d'idees que surten de la ment brillant de Xesco Espar.

He vist al Xesco a dues xerrades: una, farà dos anys, a la Federació Catalana de Bàsquet. El van convidar a una jornada del Comitè Tècnic per parlar-nos de Planificació. S'ha de ser bo per que, amb l'etiqueta d'entrenador d'handbol, et convidin a parlar als entrenadors de bàsquet. La veritat és que vaig poder comprovar com la meva amiga tenia raó i en Xesco era un comunicador entusiasmat i molt bon coneixedor del que parlava.

L'altra, poser farà un any i mig, en una xerrada organitzada pel Richi a Els Arcs. Vaig aconseguir esmunyir-me i aprofitar l'ocasió única de sentir el Xesco parlar de direcció de grups (la seva altra gran passió, juntament amb la planificació). Grans idees i una proximitat amb els assistents pròpia d'un unplugged.

Tot això m'ha vingut al cap quan he llegit avui a El Mundo Deportivo una entrevista que li fan al Xesco, després de guanyar un altre títol en la seva breu carrera com entrenador professional (primer any, la Champions; segon, la Lliga; aquests tercer, la Copa).

M'he quedat amb algunes de les seves perles, algunes frases que connecten amb la meva visió de la direcció de grups (altres que apareixen no les apunto, ja que no acabo d'estar d'acord):

• "Nos ha faltado el espíritu colectivo. Cuando existe, aunque juegues mal, sigues avanzando." Jo crec, i estic completament d'acord amb el Xesco, que hi ha elements intangibles de la dinàmica de grup que es superposen als elements tècnics, físics, etc. del joc. Més enllà del rendiment mesurable hi ha una sèrie d'elements, com l'esperit o ànima de l'equip, que condicionen en gran mesura el resultat. Són aspectes crucials t'ajuden a guanyar si ho has treballat prou amb l'equip, si hi ha hagut un treball de reflexió individual i grupal, activitats per fomentar la cohesió, etc.

• "Yo creo que [los jugadores] son responsables de su trabajo y debo ayudarles para que lo desarrollen." Penso que ras i curt és de les millors coses que he sentit mai. És fantàstic! Els jugadors han de ser conscients que malgrat els àrbitres, el rival, l'estat de la pista, el públic... ells són els que en darrer terme determinen el que poden arribar a fer. No desprendre's de la responsabilitat és bàsic per fer bé les coses, i en aquesta línia de guanyar o assumir responsabilitat els entrenadors tenim un extens camp per davant per ajudar als jugadors a fer el seu camí. I penso que la paraula "ajudar", precissament, resumeix molt bé el paper que hem de tenir, un paper d'acompanyament o coordinació més que no pas de direcció.

• "¿Es necesaria una afinidad con los jugadores?
  Yo no diría afinidad. Hay que tener una buena relación, seria, amable. Un entrenador tiene que ayudar a sus jugadores para que jueguen bien y no ha de ser protagonista. El entrenador está para ayudarles, no sólo para dar órdenes." Bravo! Un altre cop la clava en Xesco. Per mi també són així les coses entre jugadors i entrenador: ja fa mesos jo havia escrit al blog al respecte d'aquest tema (proximitat, amistat, relació d'afinitat, distància, respecte). El resum que en fa és magistral: una buena relación, seria, amable. De nou tornar a parlar d'ajudar als jugadors, de no ser protagonista, de no només donar ordres (alguna vegada cal fer-ho, sobretot en la direcció de partit).

Penso que el Xesco està al capdavant d'una nova lleva d'entrenadors. Persones que sense descuidar l'aspecte físic o tàctic del joc es prenen l'esport de manera apassionada i respectuosa, centrant-se amb molta cura en l'aspecte psicològic, de dinàmica de grup. Un tipus d'entrenador que avança cada dia en els seus coneixements, que es cultiva, que vol superar-se... En definitiva, i en paraules del Xesco (i ell predica amb l'exemple), un entrenador que vol brillar.