HOY EMPIEZA TODO

Com la bella pel·lícula que ens retratava la tortuosa existència -això de tortuós és un dir, potser amb "turmentada" o "contradictòria" n'hi hauria prou- d'un director d'escola francès, avui divendres 3 d'abril de 2009 comença tot de nou.

El Barça va imposar-se al TAU amb una segona meitat per emmarcar. Després de la derrota al Palau en el primer partit de la sèrie i de la pobre imatge oferta el dimarts passat (ja no era una qüestió de si estava o no Navarro, sinó de com estaven tota la resta de jugadors), ahir segurament molt barcelonistes escèptics van creure que arribar a Berlin és possible.

La màquina de fer bàsquet de Dusko Ivanovic mostra les seves debilitats on, normalment, no falla. Concedir-li 40 punts a la primera meitat va ser el primer pas per animar-se els blaugrana. Tot seguit, en el tercer quart, va aparèixer un excels Andersen per començar a marcar distàncies i un Vázquez que, per mèrits i lògica meridiana, havia de ser titular un dia o altre.

El dia en que ni Splitter a la zona, ni Teletovic a l'arc de 6,25, ni tampoc el bregador McDonald es van lluir van aparèixer Ilyasova i Andersen desmuntant les possibles ajudes. El turc amb les seves penetracions amb esmaixada (fins a tres accions de gran contundència i valor psicològic), fins i tot quan va estar aparellat amb un home ràpid com és Mickeal. El danès-autralià, amb el seu fade away al pal baix, moviment que salvant les enormes distàncies recorda al tir en suspensió del déu MJ.

Amb Ilyasova i Andersen anotant a plaer, i Basile, Navarro i Lakovic endollats en els triples, la intendència va estar també a punt. Sada, Barton, Vázquez. Grimau i fins i tot Santigo van fer un memorable partit en la defensa, tant fos en el rebot, les recuperacions o les ajudes.

40 minuts separen la secció de bàsquet del Barça de reconciliar-se definitivament amb la seva afició després de la marxa de Pesic, la frustrada etapa duskista i les noves esperances arribades amb Creus i els fitxatges estel·lars d'enguany. Què ens depararà el cinquè partit?