EDUCATION & COACHING EXPERIENCES

Un blog dedicado a la gente que le gusta el baloncesto y que se toma su tiempo para pensar estrategias para acercarse y actuar dentro del deporte.

dimecres, d’abril 08, 2009

SÓC ENTRENADOR I SÓC ESCRIPTOR

Estic content. El meu any a l'atur com entrenador de sènior m'ha deparat sorpreses molt interessants. Per una banda, he pogut fer un projecte molt maco d'entrenaments específics a El Masnou Basquetbol. Han estat sis mesos i un total de 8 sessions amb sis grups de minis, pre-infantils, infatils i cadets. En propers posts, quan hagi tancat finalment aquesta activitat, en donaré més detalls.

He tingut temps i ganes de posar-me en contacte amb ajuntaments, clubs i altres entitats per oferir-los els serveis de Keysport. Tota aquesta tasca de formigueta comença a donar els seus fruits i als clients ja coneguts se'n van afegint de nous. No fa ni dos anys que vaig començar amb Keysport, i puc dir que fins ara tot va rutllant, i cada dia millor.

La feina d'escriptor... li estic trobant cada cop més el gust. Després de El entrenador y el equipo (Paidotribo, 2008), després de l'estiu arribarà 100 suggeriments per educar dins de la família (Cossetània, 2009). També puc avançar que hem arribat a l'acord amb l'editorial Paidotribo per publicar Manual de minibasket. Una visión integradora y ecológica.

També tinc altres plans professionals, i alguns en l'àmbit personal que també m'omplen de joia i il·lusió. La temporada 2008-09, encara que orfe d'un equip sènior al que poder entrenar, ha estat joiosa i especial en molts altres aspectes.

Em dono compte que per primer cop en la meva vida em dic a mi mateix: Sóc entrenador i sóc escriptor. Això em fa recordar una entrevista al poeta i també arquitecte Joan Margarit a La contra de La Vanguardia el divendres passat, i on precisament es definia dient: Sóc poeta i sóc arquitecte.

A banda de la seva poesia, de Joan Margarit m'agrada la seva manera d'enfrontar-se a la vida. Hi ha moltes coses que diu que m'agraden. Una que no és la que més m'agrada, però que m'ha vingut al cap, és que diu que, des de fa temps, no sap destriar dues paraules. Cada cop que diu que és feliç, assenyala que és misteriosament feliç.

Misteriosament o no tant (és bo de reconèixer el "curro" que tenim al darrera dels nostres èxits), estic content d'haver esdevingut, a l'edat de 31 anys, entrenador i escriptor.