EDUCATION & COACHING EXPERIENCES

Un blog dedicat als apassionats pel bàsquet que els agrada pensar i reflexionar

dijous, d’abril 23, 2009

ENTRENAR "COMO DIOS MANDA"

Fa pocs dies estava absorbit amb la lectura d'un llibre de pedagogia crítica. Podríem dir que la pedagogia crítica és una branca de la teoria de l'educació a la que no se li cauen pas els anells per enfangar-se amb assumptes pràctics i controvertits, i que podríem dir que és més aviat d'esquerres. Destaquen autors por Paulo Freire, bell hooks (és així, amb minúscules, respon a un pseudònim d'una dona afroamericana), Michael Apple o Henry Giroux.

El llibre és Educar "como Dios manda" (Paidós), i l'autor és en Michael Apple. Prefereixo els matisos del títol en anglès, que és Educating the Right Way. En anglès donaria joc a relacionar "right" amb les dretes (el partit republicà als EUA), que certament també són ben cristians, així que podem arribar a entendre la llicència de la traducció i no es perd massa el fil.

Ahir escoltava un programa radiofònic en que parlen de bàsquet. Un dels locutors i redactors parlava d'habilitats que havien de tenir els entrenadors i assenyalava: “Exigir únicament el possible. És a dir, els fracassos són de tots, però sobretot de l’entrenador. [L’entrenador] ha d’assumir la seva responsabilitat i saber que de vegades és ell el que fa perdre els equips... els partits. No sobrecarregar de responsabilitat als jugadors de forma individual, sempre doncs intentar fer-ho en equip.”

Començo a disparar, no em puc estar:
  1. Ei, nois. Els hem de demanar als jugadors l'impossible! Més concretament: hem de tractar-los de manera que puguin arribar a imaginar-se que allò impossible ho tenen, de fet, a l'abast si és que s'ho proposen i ho desitgen.
  2. El fracàs és de tots, però sobretot dels entrenadors. Tremolo! Què vol dir això? Que els entrenadors hem de fer de paraigua i aixoplugar als jugadors, que es puguin espolsar les responsabilitats? Per que puguin penjar-nos el mort o ser el ase dels cops? No, gràcies!
  3. Reconèixer que ell (l'entrenador) és el que fa perdre els equips/els partits. Terrible! Com podem fer-nos respectar en el nostre rol si ens apuntem a la idea catastròfica i lamentable d'anar arrossegant-nos dient què és el que hem fet malament. Si ens arrosseguem ens trepitjaran i després no ens podrem queixar: ens ho haurem buscat.
  4. No sobrecarregar als jugadors de responsabilitat individual. Què passa si els jugadors no es prenen com responsables del joc? Doncs que miraran al costat, i si no ens poden carregar el mort als tècnics, o faran amb els companys o amb els àrbitres. O amb algú altre. Res més lluny del procés que hauríem de promoure amb els jugadors que entrenem, i que va estretament lligat a la seva formació i a la seva millora, basada en el que creuen que són capaços i d'allò que volen fer-se càrrec.
Estic garratibat. No tinc paraules. Com poden donar-se aquestes indicacions tant barroeres i pernicioses? Em sembla tot plegat un atemptat contra el manual del bon entrenador. Encara que sigui fet amb intenció constructiva, és tot un desastre.

Atenció als productes que consumiu, companys, hi ha una amenaça que pot aparèixer arreu, que està al tombar la cantonada. Algunes paraules o idees que us han de posar en guàrdia: intel·ligència emocional, coaching, l'entrenador com líder de l'equip, donar confiança (o l'oportunitat) als jugadors.

Que tingueu una bona Diada de Sant Jordi!

1 comentari:

Carles Domènech ha dit...

Hola Mauro!

Avui he rebut el tan esperat llibre que havia demanat: EL ENTRENADOR Y EL EQUIPO, el teu llibre.

La veritat és que feia temps que el volia comprar, però em va fer il·lusió demanar-me'l per Sant Jordi, i ara ja el tinc a les mans.

Ja t'explicaré què m'ha semblat... segur que serà genial llegir-lo :)

Pel que fa a l'article d'avui "Entrenar com Déu mana", estic totalment d'acord amb tots els punts que has anotat, i ho dic des de la meva pròpia i personal experiència com a entrenador cadet, ja que aquest any estic cometent alguns d'aquests errors que descrius de manera tan gràfica.

Merci per aquest article... ja em va bé obrir els ulls de tant en tant i comprovar que realment tinc tantes coses a millorar com a entrenador. No és que no ho tingués clar abans, però articles com aquests ajuden a no deixar de pensar-hi... per tal de corregir certes actituds i maneres d'enfocar l'equip. La llàstima és que ja acaba la temporada, jeje.

Que vagi bé el dia. Ens veiem.

Carles