EDUCATION & COACHING EXPERIENCES

Un blog dedicat als apassionats pel bàsquet que els agrada pensar i reflexionar

dimarts, de juny 03, 2008

UNA SETMANA A L'ATUR

Fa un setmana que estic sense equip. Després de dues temporades amb unes gran sensacions amb un sènior masculí de 1ª Catalana, estic buscant quin serà el meu futur com entrenador.

Al mes d'abril vaig tancar una acord per fer de Director Tècnic a un club, fent-me càrrec dels equips d'Escola i Minis. Era el que més em venia de gust, dedicar temps a entrenadors i esportistes de la base.

Ara, però, m'imagino quin serà l'equip que duré la temporada vinent. Les ofertes comencen a arribar a bon ritme, però n'hi ha d'haver alguna que me faci molt el pes. Per mi és important seguir cobrant un bon sou, com tenia fins ara, i que el projecte esportiu valgui la pena.

És curiós que avui que s'ha sapigut que Pepu no anirà als Jocs, i s'ha revelat que el seu sou era de 300.000 € anuals, que pensi que ell estava bastant mal pagat en relació a alguns altres entrenadors ACB. Si que és veritat que no entrenes més que dos mesos l'any, però tens feina seguint als jugadors, les lligues, etc.

A mi em passa alguna cosa semblant. El que passa és que és per alguns zeros menys. Valores què paga un club per un sènior (de l'ordre de 300 € és el que m'han ofert), i penses que és poc. Comences a calcular: agafo el cotxe, la benzina, els peatges, les cues. El temps val molts diners, la benzina també.

Ara que estic a l'atur em plantejo que segons quin projecte, si haig de passar-me moltes hores al cotxe o pagar-me la benzina, em sembla que no em compensa. Potser estic acostumat a que em tranquin bé al meu anterior club, i ara tinc el paladar sibarita. Ja veurem quines ofertes es posen sobre la taula en els propers dies. Si algú està interessat en proposar-se quelcom, pot fer-ho a keysport@gmail.com

Hi ha moviment d'entrenadors, amunt i avall, i una dèria per assegurar-se prou jugadors o jugadores per fer l'equip. Ja veurem com segueix la meva història.